VALÈNCIA. La Universitat de València inaugura a la Sala Duc de Calàbria del Centre Cultural La Nau l’exposició ‘La memòria de Jaume I. Edicions i traduccions del ‘Llibre dels fets’, una mostra que recorre la història editorial de l’autobiografia del monarca i reivindica el seu valor com un dels grans textos fundacionals de la literatura i la cultura valencianes. L’obertura de l’exposició estarà precedida per una sessió acadèmica oberta organitzada per l’Acadèmia Valenciana de Cronistes Oficials en col·laboració amb la Universitat de València, amb la qual comencen els actes de la Jornada Commemorativa del 750 aniversari de la mort del rei Jaume I.
La Jornada començarà a les 16 hores a l’Aula Magna de la Universitat de València amb la inauguració institucional a càrrec del rector, Juan Luis Gandía i el president de l’Acadèmia Valenciana de Cronistes Oficials (AVCO), Josep Ramon Sanchis Alfonso. A continuació, el catedràtic de la Universitat de València Vicent Josep Escartí impartirà la conferència ‘La memòria de Jaume I. Edicions i traduccions del ‘Llibre dels fets’’. Posteriorment, a les 17 hores, se celebrarà la inauguració de l’exposició amb les intervencions de la vicerectora d’Investigació i Política Científica de la Universitat, Isabel Fariñas, la directora de la Biblioteca Històrica, María Jesús García Mateu, i un dels comissaris de l’exposició, Antoni Ferrando.
L’exposició està organitzada per la Biblioteca Històrica de la Universitat de València, el Vicerectorat d’Investigació de la Universitat de València i el Centre Cultural La Nau, i ha estat comissariada pels professors Vicent Josep Escartí, Antoni Ferrando i Mateu Rodrigo. La col·laboració entre comissaris i equip tècnic de la Biblioteca ha aconseguit reunir per primera vegada en la història totes les edicions, traduccions i adaptacions del Llibre dels fets des de l’any 1515 fins al juliol de 2026, en què acaba d’aparéixer la traducció castellana feta per Julia Butiñá, publicada per la Institució Alfons el Magnànim, a partir de l’edició crítica de Ferrando i d’Escartí (2024), publicada per la Universitat de València. L’exposició permetrà contemplar la reproducció a gran escala dels gravats més famosos que il·lustren les edicions més antigues de la crònica reial.
La mostra compta amb la col·laboració d’un ampli nombre d’institucions, entre les quals es troben l’Acadèmia Valenciana de Cronistes Oficials, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, l’Institut d’Estudis Catalans, l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, la Real Academia de la Historia, la Universitat d’Alacant i l’Institut Virtual Internacional de Traducció (IVITRA), a més de diversos serveis i biblioteques de la Universitat de València.
Gràcies a la mostra, podem fer un recorregut visual i ordenat cronològicament per tota la transmissió escrita del Llibre dels fets, l’obra memorialística del rei Jaume I, que és l’únic text autobiogràfic conservat d’un monarca medieval europeu. Escrita originàriament en el romanç català o valencià que parlava el rei, la crònica relata la seua vida i les principals conquestes i s’ha convertit, al llarg dels segles, en un dels textos més influents del patrimoni literari i històric valencià.
El recorregut expositiu s’inicia amb les primeres edicions impreses del segle XVI. L’any 1515, Diego de Gumiel publicà la part de crònica reial dedicada a la conquesta de València dins de l’Aureum opus regalium privilegiorum. Més tard, el 1557, la ciutat de València editava la Chronica o commentari del gloriosissim e invictissim rey en Jacme, considerada l’editio princeps de l’obra, que durant segles seria l’única edició completa del text. Tot seguit apareixerien les traduccions al llatí i al castellà fetes per Bernardí Gómez Miedes.
La mostra dedica una atenció especial a la recuperació del Llibre dels fets durant la Renaixença i al gran nombre d’edicions crítiques, adaptacions i traduccions –concretament al castellà, l’anglés, francés, italià, portugués, àrab i japonés– publicades als segles XIX, XX i XXI. Entre aquestes destaquen les de Marià Aguiló, Ferran Soldevila, Jordi Bruguera i l’edició crítica d’Antoni Ferrando i Vicent Josep Escartí, que ofereix per primera vegada el text íntegre de la crònica en incorporar les variants de diverses versions medievals. L’exposició estarà oberta fins al 27 de setembre a la Sala Duc de Calàbria del Centre Cultural La Nau.
