ALACANT. En temps d’emergència ecològica, conservar ja no és suficient. Cal restaurar. Aquesta és la premissa de la restauració ecològica, una disciplina que combina ciència, gestió i participació per recuperar ecosistemes degradats. Més enllà de plantar arbres, restaurar implica entendre com funcionen els sistemes naturals, com han estat alterats i què es pot fer per regenerar la seua capacitat de suportar vida, oferir serveis ecosistèmics per a la població i adaptar-se als nous escenaris climàtics.

Jordi Cortina-Segarra és catedràtic d’Ecologia a la Universitat d’Alacant i va començar a treballar sobre la restauració ecològica des de l’ecocofisiologia. “La fisiologia estudia el funcionament dels organismes, i l’ecofisiologia ho fa des d’una perspectiva integral del medi. En el marc de la restauració ecològica, vam investigar de quina manera podíem millorar l’èxit de les plantacions, manipulant la qualitat de les plantes de viver amb la regulació dels fertilitzants i el reg, introduint esmenes al sòl o modificant les tècniques de plantació”.

“Ara he passat de mesurar fotosíntesi i nutrients a incorporar la planificació sistemàtica i els processos participatius  en la restauració. Són camins complementaris i necessaris”. Restaurar, per tant, no és només el fet de plantar, sinó una estratègia social, territorial i cultural. El sud valencià és un dels laboratoris més necessitats d’aquesta mirada. En les comarques d’Alacant, la restauració ecològica es troba davant reptes especialment complexos: desertificació, risc d’incendis, pèrdua de biodiversitat, inundacions i transformacions intenses del paisatge.

Un dels casos més greus afecta els boscos de pi blanc, una espècie extensament plantada en dècades passades i avui greument amenaçada per la sequera i les plagues. “Tenim arbres que alguns anys no fan anells de creixement, que han perdut les defenses naturals. Estan al límit”, alerta Cortina. En la Marina, l’acumulació de combustible vegetal ha convertit aquestes zones en bombes forestals. “Cal reduir densitats, introduir discontinuïtats, afavorir la diversitat d’espècies i de paisatge i promoure la resistència a la sequera. En les comarques del sud, amb paisatge semiàrid, això vol dir canviar el paradigma: assumir que caldrà substituir alguns boscos per matollars i protegir allò que encara té capacitat de resistència”.

Una altra àrea clau d’intervenció són els rius i les planes d’inundació, especialment vulnerables als episodis de pluja extrema. Cortina recorda que “si haguérem respectat el funcionament dels rius, no hauríem patit els efectes de la DANA d’Oriola”. Però la restauració fluvial és tècnicament i socialment complexa. “Com a mínim, hem de garantir que no es construïsca més sobre aquests espais”. Exemples com el del riu Isar a Múnic, naturalitzat i obert a l’ús públic, mostren que és possible recuperar funcions ecològiques, socials, culturals i paisatgístiques alhora, generant creixement sostenible.

Amb aquest context, naix TeamUp, un projecte europeu finançat amb fons Erasmus+ amb seu a Alacant, que té un objectiu molt concret: formar noves generacions de professionals en restauració ecològica des de la formació professional agrària. Coordinat a Espanya per la Universitat d’Alacant i amb la participació d'entitats com Agresta, Biocyma, IES El Palmeral i Generalitat Valenciana, el projecte ha creat un curs de 42 hores implementat de forma pilot a l’IES El Palmeral d’Oriola. El propòsit és que aquest curs es puga replicar a altres centres i integrar als currículums oficials en l'àmbit valencià i europeu, ja que en el projecte participen centres educatius i d’investigació i empreses privades d’Alemanya, la República Txeca i Noruega, a més de la Societat Europea de Restauració Ecològica, amb seu a Brussel·les.

Per a Celia de Llanos, arquitecta i investigadora del projecte, “és fonamental fer arribar la restauració ecològica a les aules i formar persones que treballaran directament sobre el territori. Ja no n’hi ha prou amb conservar: cal restaurar”. Amb una mirada que combina arquitectura, ecologia i participació, de Llanos destaca la importància d’estendre el coneixement més enllà de l’alumnat. “Els materials també estan pensats per a professorat, tècnics i institucions. Tots han de ser part activa del procés”.

TeamUp2Restore dona continuïtat al projecte TRAIN#ER, un diagnòstic europeu que ja apuntava a la manca de formació en aquest àmbit. Ara, el nou projecte va més enllà i aposta per una formació transversal, gratuïta i oberta. “Volem que la restauració no siga només una paraula de moda, sinó una realitat quotidiana per a qui treballa la terra, els boscos o l’aigua”, conclou de Llanos. Una aposta valenta per fer que el paisatge del futur comence en l’educació d’avui.