CASTELLÓ. Imponent, una construcció vetusta i règia vigila des de fa més de quatre segles la ciutat. La silueta de la figura, de planta octogonal i a tocar dels 60 metres d'altura, s'alça de manera inconfusible al llarg del paisatge de l'antiga urbs medieval emmurallada. Lluny del temps remot, El Fadrí manté la seua sempiterna salutació a tot aquell que s'endinsa en el cor de Castelló. Des de la plaça Major de la localitat, la torre guarda l'essència del poble castellonenc i atesta de forma ininterrompuda el pas del temps en el municipi des de pràcticament la meitat de la seua existència. Així, definit per la seua singular separació de la cocatedral de Santa María, el campanar concebut des de la perspectiva religiosa ha evolucionat fins a convertir-se en el principal símbol humà, cultural i turístic de Castelló. En aquest sentit, tant la seua construcció com els secrets del seu interior - de la cambra del rellotge a la presó - han sigut objecte de diferents estudis. No obstant això, El Fadrí encara conserva records d'un passat per desentranyar.

L'historiador Enric Flors revela ara en Un campanar per a una vila part dels detalls amagats fins al moment al voltant, dins i fins i tot davall de l'emblemàtica torre campanar. La publicació divulgativa, editada pel propi Museu de la Ciutat de Castelló (MUCC), aborda l'estudi de l'edifici des d'una perspectiva històrica i humana per a envoltar el seu ja conegut simbolisme. De fet, El Fadrí encapçala la llista de monuments visitables gestionats pel museu local amb més de 15.000 entrades a l'any. El projecte del llibre, que va començar en 2020, beu especialment de l'última restauració realitzada en la construcció entre els anys 2001 i 2002; incorpora la seua memòria tècnica, imatges, els alçats i les plantes. Així mateix, participa d'ell José Juan Baldó, qui va renovar les pintures murals i els diferents dibuixos a grafit trobats en les diferents estades. "Vaig començar amb la idea d'explicar allò que no s'haguera comptat", va assegurar Flors durant la presentació de la seua investigació a l'edifici del Menador.

Humanitzar El Fadrí

A partir de la primera premissa, Enric Flors va trobar un laberint d'informacions "repetides" que naixien de fonts similars: d'una banda, la rehabilitació de principis de segle; i, per una altra, la reconeguda publicació Antigüedades de Castellón de la Plana, de Vicente Traver Tomás. D'aquesta manera, el procés de documentació de l'investigador valencià va començar arran d'un extens article construït al seu torn per més de 300 documents "datats en l'època de la construcció de la torre". "Contenien un llenguatge difícil de llegir, escrit en el valencià del temps, i incloïen expressions notarials del moment", va recordar Flors. Una vegada preparat l'estudi previ, l'objectiu va consistir a "extraure les dades per a donar-li un caire humà al monument". A aquest efecte, l'historiador va centrar la redacció de l'obra en les novetats identificades. Per exemple, el llibre inclou quant va costar El Fadrí, els materials que es van utilitzar per a erigir-lo o un apartat amb biografies de les persones que van treballar en ell.

Flors, natural de Sueca, tira del fil d'un sondeig arqueològic "fallit" en 2001 per a revelar el secret de la base del campanar, que es consolida baix terra. "En perforar es va trobar distint cablejat que va dificultar el procés, que finalment es va realitzar de forma geotècnica", va afirmar l'historiador. El mostreig va llançar llum sobre el fonament del Fadrí, perquè reposa sobre un sòl de roca - similar al visible en les restes de la Torre de Sant Pere de l'antiga muralla en la plaça de Les Aules - a més de 2 metres de profunditat. La publicació es deté així mateix en les "disputes de rebuts i pagaments - algunes dramàtiques - entre l'administració i els encarregats"; a causa d'aquestes, l'alçament de la torre es va prolongar en el temps, "especialment en la seua etapa final", i es va dur a terme per parts. Al voltant de les explicacions, Flors tòfona la seua investigació mitjançant anècdotes que acosten i humanitzen la gesta en l'època. Entre altres, l'obra repassa els nombrosos intents per a transportar i pujar les pesades gàrgoles als seus llocs.

Les inscripcions i el famós 'llamp del Fadrí'

La longeva relació del Fadrí com a acompanyant de la cocatedral en la plaça Major desemboca en històries i llegendes transmeses de generació en generació. La més popular, potser, té com a protagonista un llamp que va descarregar el seu voltatge sobre el campanar en 1656. El fenomen natural va esbocinar una bola de ceràmica que subjectava el penell del cim i va obligar a refer-la "eixe mateix any i no en 1735 - any de la primera restauració del monument - com es creu", va indicar Enric Flors. Respecte a les diferents renovacions que ha vist la torre al llarg dels seus quatre segles, el llibre reserva un capítol propi amb l'objectiu de disseccionar els seus detalls. D'altra banda, la publicació guarda un apartat propi a les enigmàtiques i crucials inscripcions presents tant en l'exterior com a l'interior de la construcció. En aquest sentit, l'historiador valora les "diferents interpretacions" de la làpida de la porta i aporta una "nova traducció mitjançant tecnologia digital" per a desxifrar-la.

En la part alta, El Fadrí articula la seua comunicació amb la societat a través de huit campanes que sobreïxen en cadascun dels tants costats que tanquen la torre. Els instruments de volteig, que es completen amb altres tres fixos situats en el chapitel per a donar l'hora, amaguen també "curiositats" en forma de gravats amb els noms de càrrecs com el clavari, el síndic o el majordom. En el mateix sentit, la investigació de Flors arreplega la debatuda inscripció present en la base del monument i estudia els dibuixos a grafit trobats, per exemple, a la presó. Entre ells, la figura d'un "espadatxí abillat amb la indumentària característica de meitat del segle XVII, així com aspectes físics com un llarg bigot", va assenyalar l'historiador valencià. En definitiva, Un campanar per a una vila suposa un nou escaló de coneixement al voltant de les particularitats que recorren els segles recents de la història de Castelló i expliquen la seua mística emmagatzemada en el latent cor del Fadrí.