VALÈNCIA. La Universitat de València presenta l’exposició ‘De llibres i plantes. Il·lustració botànica a les biblioteques de la Universitat de València. Segles XVI-XIX’, un projecte organitzat pel Vicerectorat d’Investigació i la Biblioteca Històrica en col·laboració amb el Jardí Botànic de la Universitat de València. La mostra recorre la història de la il·lustració botànica i representa una oportunitat única per a redescobrir la bellesa i el rigor científic que floreixen entre les pàgines d’una selecció dels fons conservats a la Biblioteca Historicomèdica Vicent Peset Llorca, la Biblioteca del Jardí Botànic José Pizcueta i la Biblioteca Històrica. L’exposició s’inaugura dijous 30 d’octubre, 19 hores, a la Sala Duc de Calàbria del Centre Cultural La Nau UV i  podrà visitar-se fins el 31 de gener de 2026.

A través de més de cinquanta obres publicades entre 1542 i 1899, la mostra ens ajuda a conèixer el valor del llibre imprès com a eina de coneixement i divulgació científica, en un moment en què les pantalles dominen el nostre entorn. A partir del naixement de la impremta a Europa, a mitjan segle XV, els impressors van idear mètodes per a incloure imatges als llibres. Aquesta innovació va marcar l’inici d’una transformació profunda en la manera de representar el món vegetal. Entre els segles XVI i XIX, la tècnica del gravat va evolucionar significativament i va permetre il·lustracions cada vegada més precises i detallades.

Durant el Renaixement, la il·lustració botànica va adoptar un enfocament cada vegada més científic. Les xilografies -gravats realitzats sobre blocs de fusta tallats- es van popularitzar en els llibres de plantes medicinals, en què complementaven les descripcions textuals i facilitaven la identificació d’espècies. Aquesta integració de la imatge amb el text va marcar un punt d’inflexió en la divulgació botànica. Ja al segle XVIII, el perfeccionament de les tècniques d’impressió -especialment el gravat en coure- va permetre representar amb gran fidelitat les estructures vegetals. Aquesta millora tècnica no sols va enriquir la precisió visual, sinó que també va contribuir a una comprensió més profunda del món vegetal.

L’exposició s’estructura, de manera cronològica, en quatre àrees temàtiques que mostren cert paral·lelisme amb els canvis produïts en la docència i la investigació botànica a la Universitat de València. Des de la creació de la primera càtedra «d’Herbes», l’any 1567, fins a finals del segle XIX, es produeixen una sèrie de transformacions en el centre d’interès botànic, que s’amplia i es desplaça cap a nous àmbits d’estudi. I això es pot apreciar en les il·lustracions dels llibres exposats. Si en un primer moment predominen els llibres de plantes medicinals —amb diferents edicions i adaptacions del Dioscòrides—, al llarg del segle XVIII sorgeix l’atracció pel coneixement de la flora de tots els continents i també de la península Ibèrica. Posteriorment els gravats es posen al servei de l’ordenació sistemàtica i centren el focus en aquelles característiques que permeten agrupar o distingir les espècies. La mostra conclou amb les obres botàniques que van influir de manera notable en el desenvolupament i la configuració de l’actual Jardí Botànic de la Universitat. Són les dedicades a la flora ornamental i al cultiu de plantes en jardins.

Entre les obres exposades s’inclouen diverses edicions derivades de l’obra clàssica de Dioscòrides Pedani De materia medica, com De historia stirpium commentarii insignes de Leonhart Fuchs (1542). També es mostra l’obra singular Plantarum seu stirpium icones de Matthias de l’Obel, impresa per Cristophe Plantin l’any 1581, i diversos treballs del metge espanyol Francisco Suárez de Ribera, així com l’obra del naturalista valencià Antoni Josep Cavanilles, i una representació de les esplèndides litografies de l’obra de Heinrich Moritz Willkomm, que van marcar un abans i un després en l’estudi de la flora ibèrica. La il·lustració botànica reflecteix també la participació activa de la dona, com es pot apreciar en l’obra de Castore Durante, els gravats de la qual foren realitzats per Isabella Parasole. En ells l’autora incorpora paisatges de fons amb figures humanes i animals i aporta així riquesa compositiva a les representacions vegetals.

En paral·lel el Jardí Botànic està dissenyant una ruta senyalitzada que permetrà recórrer el Jardí identificant moltes de les espècies que apareixen il·lustrades en els llibres exposats. Aquesta ruta oferirà la possibilitat de contemplar les plantes en el seu entorn natural al costat de les seues representacions històriques, extretes dels tresors bibliogràfics que es mostren a les vitrines de la sala Duc de Calàbria. 

Amb aquesta exposició, la Biblioteca Històrica i el Jardí Botànic col·laboren per potenciar el coneixement tant de les obres del seu patrimoni bibliogràfic com del gran paper que sempre ha exercit el món de les plantes al llarg del desenvolupament de la humanitat.

20 anys de la Fira-Concurs Experimenta mitjançant una exposició

La Universitat de València també inaugura aquesta vesprada a les 18 hores l’exposició ‘Experimenta 20 anys. Ciència i emoció’, un recorregut per dues dècades de la Fira-Concurs Experimenta d’Experiments i Demostracions de Física i Tecnologia, organitzada pel Vicerectorat de Cultura i Societat. La mostra es podrà visitar a la Sala de Bigues del Centre Cultural La Nau fins a l’11 de gener de 2026.

Al llarg de vint anys, la Fira-Concurs Experimenta, organitzada per organitzada per la Facultat de Física de la Universitat de València, en col·laboració amb la Fundació Espanyola per a la Ciència i Tecnologia - Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i altres entitats, s’ha consolidat com un referent a Espanya en ensenyament, divulgació i relacions universitat-secundària, amb 1.288 projectes diferents, 5518 participants (50% dones) i més de 51.000 visitants.

Durant la fira, grups d’estudiants d’ensenyament secundari, amb el suport del seu professorat, exposen i expliquen els seus projectes de física i tecnologia al públic visitant, mentre jurats especialitzats recorren els estands per avaluar els projectes i decidir els premis. El públic també participa, votant el seu projecte preferit. Paral·lelament, el taller Fisicalàndia permet als infants més menuts aprendre ciència a través de manualitats i experiments senzills. Posteriorment, en Experimenta TOP, es tornen a exposar els projectes premiats i es graven vídeos de l’alumnat explicant els treballs, publicats en línia com a materials docents oberts.

L’exposició proposa un recorregut pels vint anys de la Fira Experimenta, mostrant imatges i vídeos que transmeten l’esperit de l’activitat: incentivar la curiositat, la fascinació pels fenòmens naturals i la comprensió de la ciència accessible a tots els públics. Els projectes exposats són testimoniatge d’aprenentatges, èxits i errors, i constitueixen eines per transmetre cultura científica a la ciutadania de manera participativa i festiva.

Aquesta exposició compta amb la col·laboració de la Fundació Espanyola per a la Ciència i Tecnologia - Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (FECYT-MICIUN), el Museu de les Ciències de València – CAC, l’Ajuntament de València, l’Institut de Física Corpuscular (IFIC-Severo Ochoa), la Real Sociedad Española de Física (RSEF), la seua Divisió d’Ensenyament i Divulgació de la Física (DEDF) i el Grup Especialitzat de Dones en Física (GEMF), així com l’Associació de Professorat de Tecnologia de la Comunitat Valenciana (APTCV).