Caixes i (C)omissions d’investigació

Després diran que els valencians no estem a l’avantguarda! Aquesta setmana l’Audiència Nacional ha decidit imputar, per l’eixida a Borsa de Bankia amb dades falsejades, als expresidents del Banc d’Espanya i de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) Miguel Ángel Fernández Ordoñez Mafo i Julio Segura, respectivament. I saben d’ón eren les imatges d’arxiu dels dos individus que hem vist en les televisions i en els diaris els últims dies? No ho encerten? Jo els done la resposta. Eren imatges enregistrades a València durant les seues compareixences davant la comissió d’investigació de les Corts Valencianes, que presidia el popular Rafael Maluenda, per esbrinar les responsabilitats de la fallida de la CAM i la venda posterior a Banc Sabadell.

Xe quina casualitat! Si els valencians jugàrem a la quiniela, encertar els  quinze resultats seria bufar i fer ampolles. El cas és que ha sigut veure a Mafo rodant pels telediaris, i en el Congrés dels Diputats els partits s’han vist atacats per un “fervorin investigador”, en paraules del portaveu popular Rafael Hernando, i han buscat a corre-cuita com allunyar-se de l’escàndol o com traure-li rèdit polític. Primer, l’esquerra ha decidit presentar una sol·licitud de creació d’una comissió d’investigació sobre l’eixida de Bankia a Borsa. Després, la dreta ha pujat l’aposta i ha demanat que s’ampliara l’àmbit de la investigació a totes les caixes d’estalvi malvenudes, regalades o rescatades. Una aposta que el PSOE ha decidit igualar en demanar que s’escorcolle el que ha succeït al sector financer des de l’any 2000, quan manava José María Aznar.

Quin àmbit tindrà la investigació? Ho sabrem en els propers dies. De tota manera, si els polítics de Madrid tingueren coneixement, haurien de prendre nota de l’experiència valenciana. Les Corts, encara amb majoria absoluta del PP d’Alberto Fabra, va acceptar fer una comissió d’investigació sobre la CAM per les mateixes raons, per sufocar un escàndol que ha costat al contribuent 11.064 milions d’euros. Un dels tres escàndols que ens deixaren sense instruments financers propis –també caigueren Bankia i el Banc de València- i que arruïnaren a milers de xicotets estalviadors que havien confiat en uns deshonrats.

Les Corts apuntaren al Banc d’Espanya

La comissió va estar oberta més de tres anys- del 2012 al 2015-, es realitzaren 37 reunions, declararen 79 persones –inclosos Fernández Ordoñez i Julio Segura- i es demanaren  centenars de documents. Finalment, es van aprovar les conclusions en l’últim ple de la legislatura, amb l’únic vot favorable del PP que va acceptar que hi havia hagut una “dejación grave” del Banc d’Espanya per no controlar a la CAM, mentre subestimava l’actuació d’uns òrgans de govern polititzats, -“gestionaron alejados de la prudencia”- i de l’Institut Valencià de Finances –“que podía haber ido más allá”-. Dit d’una altra manera, tres anys de feina per a arribar a unes conclusions que s’esvaïren en el clima preelectoral i que passaren per la vida dels valencians com el burro de Vitòria, sense pena i sense glòria.  I que no aprofitaren perquè ningú aconsellara revisar el paper del Banc d’Espanya en la crisi financera.

A Madrid, ocupats com estaven en altres coses, ignoraren la investigació parlamentària de les Corts i, amb ella, als milers de preferentistes i a dotzenes d’entitats que s’ensorraren després de desaparéixer l’obra social de la CAM.

La comissió d’investigació sobre Bankia potser serà diferent, sobretot perquè també és l’entitat hereva de Caja Madrid, però encara no ha sigut aprovada la seua constitució al Congrés i ja sembla que va per la mateixa senda que va recórrer la de la CAM en el Parlament valencià.

Els juristes creuen que els polítics haurien de seguir algunes recomanacions per a  no malbaratar un instrument de control tan important com és una comissió d’investigació parlamentària. Així, aconsellen definir de la manera més concreta possible l’objecte de la investigació, so pena d’obrir una causa general que afegisca confusió a la ja existent. Els experts també consideren que les persones han de ser convocades perquè tenen informació adient per a l’objecte de la investigació i no per motius espuris. I, sobretot, pensen que aquestes comissions han de donar la màxima publicitat a la seua tasca per a què els ciutadans puguen saber i decidir en conseqüència.

Pèrdues gegants

De moment, el que sabem és que el rescat de Bankia ens ha costat als ciutadans 22.429 milions d’euros, 4.465 quan encara la caixa estava governada per Rodrigo Rato i José Luis Olivas, dels quals únicament s’han tornat 1.836. Una xifra que alguns pèrits del Banc d’Espanya creuen que va ser del doble. A més a més, la fallida de Bankia va arrasar 8.500 llocs de treball i va desviar a Madrid el centre d’operacions de la caixa.

Dins d’aquesta febre investigadora, les Corts Valencianes també han aprovat aquesta setmana el calendari de la comissió d’investigació sobre la gestió feta a Fira València. Una altra institució on es gastaren els diners amb molta alegria en benefici d’uns pocs. Caldria que els parlamentaris feren un bon treball aquesta vegada, perquè tot no acabe en uns papers plens de pols com els de la CAM.