CASTELLÓ. A hores d'ara, són poques les persones que desconeixen el concepte producte de proximitat, també anomenat del territori. Unes paraules lligades a les expressions sostenibilitat o menjar saludable que, pas a pas, s'han obert camí entre els ciutadans i que, emmig d'eixa previsible crisi alimentària que, diuen, arribarà a Europa degut als alts costos de l'energia i de les matèries primes i als diferents moviments geopolítics actuals, encara han pres més força.
Segurament, Miquel i Aurèlia, els avis d'Imma Castell Tolós, eren aliens a tota aquesta terminologia quan tenien un xicotet ramat de cabres de les quals munyien la llet per a elaborar formatges i vendre'ls. Una activitat que complementaven amb l'agricultura i de la qual podien viure al seu poble, Canet lo Roig.
Fa més de vint anys, el pare d'Imma, Miguel, va decidir continuar l'ofici de pastor de cabres del seu pare després de vore com tancava la fàbrica de mobles en la qual treballava. Eixa continuïtat en l'activitat familiar ha fet que Imma i el seu germà Miguel hagen decidit seguir els passos dels seus avantpassats. Miguel ho ha fet mantenint l'ofici de ramader i convertint-se en el propietari de l'explotació que va crear son pare i on ara ja compta amb unes 400 cabres de la raça murciana-granadina. Per la seua banda, Imma, ha creat fa només un any la firma Lleteria Castol, amb la qual ha recuperat l'ofici de formatgera de la seua àvia i on també elabora llet fresca de cabra.
"Jo tenia molt de comboi de tornar a fer formatge i recuperar un poc les meues arrels, i ara fa ja uns 8 o 9 anys li vaig preguntar a la meua àvia Aurèlia si podia ensenyar-me a fer-ne. Així que una vesprada vam preparar els ingredients necessaris i ho vam fer. Ens va eixir molt bo i vaig pensar que podríem tornar a vendre formatge", explica Imma.
En eixe moment va començar a néixer Lleteria Castol, un projecte que recull l'essència del passat a través de l'elaboració de productes lactis amb llet de cabra recent munyida. "Ara estem en un moment on els derivats de llet de cabra estan de moda", explica Imma. La seua composició, rica en vitamina A i vitamina B2, a més d'una major digestibilitat, són un punt al seu favor. No obstant, el seu sabor més fort i més dolç fa que només un 3% de la llet de cabra es consumisca de forma líquida.
El productes de la firma de Canet lo Roig s'elaboren amb la llet que Imma li adquireix al seu germà Miguel de les cabres que pasturen pel terme i que també mengen farratge que sembren a les finques familiars. "No faig molta quantitat, ja que, de moment, és una feina complementària a la meua activitat principal", diu Imma, qui assegura que no es pot descartar que en un futur es puga ampliar la producció de les diferents propostes de la Lleteria Castol, entre els quals es troben la llet, el formatge, el brull o la quallada.
De moment, una gran part de la producció es fa a demanda, sobretot la llet fresca, "ja que la seua caducitat és molt curta, només set dies i no volem que s'haja de tirar", diu la impulsora del projecte. Així, la gran majoria de la producció es repartix per Canet lo Roig, pels pobles del voltant o per altres de la comarca del Maestrat, sempre després d'un encàrrec, que serveix la mateixa Imma. No obstant, alguns dels productes són formatges de més grandària i també es poden trobar a la carnisseria que regenta la seua germana al mateix poble o a la tenda que té Conxin Tolós, sa mare, a La Sénia i que fa de punt de recollida d'uns productes que tenen com a dies d'elaboració el dimecres i el divendres.
Una altra de les propostes de Lleteria Castol són els tallers d'elaboració de formatges, on les persones inscrites en l'activitat produeixen un formatge que després se'n porten cap a casa. A més, la visita a l'obrador es complementa amb un tour per diversos llocs emblemàtics de Canet lo Roig, com l'ermita de Santa Isabel o les finques d'olives mil·lenàries que hi ha al terme d'aquesta població del Maestrat, a més de vore pasturar a les cabres d'on prové la llet.
Imma resalta a més que la posada en marxa del projecte és també una manera de reivindicar la cultura i els oficis de la gent que ha habitat les terres del Maestrat i de demostrar que es pot viure a les zones rurals.