Canvis i ruptures

Nou any. Bon any! Sé que no és gens original parlar de canvis en gener, igual que tampoc ho és la broma del “no ens veiem des de l’any passat”. Però és que no ens llegíem des de l’any passat!

Seguim per a bingo. Hi ha dos tipus de persones: aquelles que fan el canvi d’any, el balanç i els propòsits, anuals –de gener a gener–, i els qui semblen no haver superat l’adolescència i fan el canvi d’any cursal –de setembre a setembre. Clara-ment jo forme part d’aquest segon grup, però el corrent mediàtic, social i també les cançons de Bad Bunny m’espenten a reflexionar sobre aquesta entrada d’any.

Un nou any pot implicar canvis. De fet, ni que siga pel simple canvi d'un dos a un tres cada vegada que escrivim la data, un any nou implica canvis. Canvis en un mateix, que no és sinó l'objectiu dels propòsits de començament d'any: millor persona, matinar més, més esport, menys xarxes, zen, fen sui, tai-txi... Però també canvis en el nostre entorn. O canvis en l'imaginari social sobre temes que no tenen res a veure amb nosaltres, però, així i tot, ens ocupen espai a la ment, als debats i a les converses.

Un tema que ens ha ocupat aquesta setmana ha estat la cançó de Shakira a Piqué, la seua ruptura. Una parella icònica que havia format part d’aquell relat gloriós en què Espanya era campiona mundial de futbol el 2010, juntament amb el famós petó d’Iker Casillas i Sara Carbonero. Tot triomfava: l’amor, Espanya... Totes dues parelles han anat trencant-se –Espanya no, Espanya no s’ha trencat. Així com altres ruptures que s’hi han esdevingut darrerament, també trencades, finites. Mario Vargas Llosa i Isabel Preysler, Aitana i Miguel Bernardeau, Laura Escanes i Risto Mejide, Harry i Meghan amb la família reial britànica...

Un altre canvi a què ens vàrem veure abocats els primers minuts del 2023 fou el calendari dels signes del zodíac. El zodíac, igual que la premsa del cor, no deixen de ser ferramentes d'autoconeixement que, més enllà de la validesa científica, social o ètica, són fenòmens massius molt ben adaptats als temps actuals a què la gent recorre de manera banal i irracional. Com si en una fotografia de grup només et buscares a tu mateix. Això vaig fer jo amb el canvi de signes del zodíac que després va resultar ser ni més ni menys que desinformació. Pràcticament, em vaig adormir essent una obsessiva Virgo i em vaig alçar convertida en una extrovertida Leo.

De nou, és palés els estralls que pot ocasionar la desinformació. Des de crisis identitàries a fallides d'estats o resultats electorals d'infart. Més canvis! 2023, any electoral que podria suposar un canvi de govern. I, tot i que les enquestes aporten tranquil·litat, existeix certa agitació de pensar que el Botànic podria acabar igual que shipejos trencats com Brangelina, Flamantha, Pikira o Vargas Lloysler.

Tanmateix, per a mi, el canvi més gran que hauré de viure serà també una ruptura. Ruptura amb el convenciment que València, la meua ciutat, és la millor ciutat del món. Que Benimaclet, el meu barri, és el millor barri del món. Els preus de lloguer ja anaven avisant, però l'altre dia un anunci dirigit a rendistes em va fer entrar en el nou any capficada. No, València no és una ciutat bonica. No, Benimaclet no és un barri cool. No cal que vingueu, no cal que invertiu, no cal que especuleu, ací. En definitiva, canvis i ruptures. Hauré de trencar la meua estima pel meu barri, la meua ciutat, ni que siga per no atreure voltors o per preparar-me i assumir que potser no puga viure-hi d'ací uns anys. Com deixar l'estimat anticipant-te que et trenque el cor i, així, no acabar a una Bizarrap Session.