VALÈNCIA. Poques vegades una comèdia es basa en fets reals (o així es publicita), però tampoc són moltes més les ocasions en les les que el teatre públic aposta per aquest gènere. El Teatre del Poble Valencià atrau fins a València l'estrena de Càries, l'obra escrita per Juan Luis Mira que posa el dit en la nafra del poder que tenen les indústries de la salut. La història d'un biòleg pròxim a la vida personal del dramaturg li va portar a inspirar-se en la idea d'un invent que soluciona la malaltia bucodental més estesa. I a partir d'eixa premissa, “la serietat s'aborda millor amb un somriure”, comenta l'autor.
Mira va escriure en paral·lel l'obra de teatre i la novel·la al voltant d'aquesta història. Amb la direcció de Pascual Carbonell, ajudat per Manuel Ochoa, la producció ha comptat amb un procés d'assajos en el Teatre Arniches on es va estrenar. Fins a la seua arribada als teatres, la producció 100% alçada per la Generalitat ha comptat amb uns 70.000 euros de pressupost. Una xifra que s'eleva fins als 100.000 incloent els caixets de les representacions i altres despeses derivades en les seues exhibicions en les tres capitals de província.
València viurà l'estrena en valencià del text amb els seus intèrprets originals: Juansa Lloret, com Valverde, Ernesto Pastor, com Silvio, i Arantxa González, com Sandra. Després d'un recorregut ‘al l'inrevés’ de l'habitual: es va estrenar en el Arniches i va tornar allí per a un parell de passades, va seguir en el Principal de Castelló i ara s'estableix en el Rialto on estarà del 13 al 23 de desembre.
L'autor va agrair l'aposta per la dramatúrgia valenciana de la Generalitat en una presentació a la qual va assistir un director adjunt d'escèniques de l'Institut Valencià de Cultura, Roberto Garcia. “Una obra que és de somriure, però també de riallada” i a partir d'eixe punt de partida tracta de generar una reflexió “posterior, ja a casa” sobre “el poder que tenen aquestes empreses”, va dir ell mateix. Mira, a més, va celebrar haver “testat l'espectacle amb espectadors en altres ciutats”. Una prova interessant per a una companyia jove, La Tribu del Erizo, i amb un director debutant.
Els poders fàctics de la Big Farma donen el salt a la comèdia
“Hi ha moltes pel·lícules i novel·les sobre açò, com La invenció de les malalties”, comentava Mira al parlar del gran tema després de l'obra. Els medicaments i les indústries de la salut ocupen el fons de l'obra: “qui té en les seues mans gestionar la salut, té el poder. Hi ha remeis que ja se sap que estan ficats en un calaix i aquesta és una d'eixes històries”.
El rellevant de la proposta és que el camí escollit per l'autor per a assenyalar aquest tipus de realitats no ha sigut el drama: “a voltes interpretem la comèdia com un gènere menor, i no ho és. La comèdia és segurament la manera d'explicar les històries que van més enllà i de donar-li importància a un relat verídic”.
En la comèdia Mira fa servir artefactes com la besada, “una cosa tan romàntica, tan de comèdia”, serveix com a punt de partida per a la investigació. Amb “un 70% de realitat i un 30% de ficció”, el dramaturg va apuntar a homenatges vetlats a L'apartament Billy Wilder. Perquè, entre riures i riallades, la producció pública proposa “un espectacle fresc, divertit i sobre la realitat social que vivim. I en el qual ens ho hem passat molt bé preparant-ho”, afegia Ochoa.
“Aquest país necessita una bona guantada de cultura”
Mira, vinculat durant molts anys a la companyia Jácara Teatro, no va amagar la seua “preocupació pel públic. A Alacant, en el pati de butaques, quasi som un xicotet club, una família. Podria dir-vos el nom de tots els espectadors. I açò succeeix en totes les ciutats”. Ochoa, pel mateix motiu, va voler incidir en l'interès “que els espectadors també tinguen l'oportunitat d'eixir del teatre i adonar-se de la bona estona que han passat”.
L'elenc també va celebrar que l'obra ja haja demostrat funcionar des de la comèdia, “un gènere que per als dramaturgs no és tan habitual perquè s'enfronta directament al fracàs. Fer plorar és bastant més fàcil que fer riure”. Mira també va valorar també la proposta bilingüe del teatre valencià, “que és una de les riqueses de la nostra terra”. A partir d'ahí va cridar la atención per tal "d'aconseguir que el públic s'enganxe al teatre valencià”, perquè, en el sentit més positiu, “el teatre canvia la societat".
Mira va comentar que li agradaria, "no solament que fóra més gent al teatre, sinó que tinguera més presència social. Necessitaria una política cultural a nivell nacional en les escoles, el teatre jove i eixes coses que des de fa molt temps estan en països d'Europa i ací no”. Una idea que va resumir amb la frase que “aquest país necessita una bona guantada de cultura”.
Garcia va concloure que Càries és una oportunitat per a el “entreteniment de qualitat” que, a més, “acompanya a aquestes dates embogides de compres”: des del 13 fins al 23 de desembre en el Teatre Rialto. Després, l'obra, que ja ha contrastat el seu èxit de riures des del pati de butaques, s'obri a la seua possible gira a partir d'aquesta última estada l'any de creació.
