VALÈNCIA. Nayeli no acaba d'arribar a Barcelona. Fa temps que hi viu, hi treballa i hi ha construït una quotidianitat marcada per la precarietat. Empleada domèstica, migrant i allunyada de la seua família, la jove mexicana viu pendent d'una possible maternitat que acabarà situant-la davant d'una decisió que afecta directament el seu futur. Però en Femení, singular, el quart llargmetratge de ficció de Xavi Puebla, el director no vol fer tant una pel·lícula sobre la maternitat com sobre les circumstàncies que condicionen les decisions d'una persona.
“Si haguéssim de jerarquitzar els temes que planteja la pel·lícula, sens dubte la maternitat estaria en un segon lloc. La maternitat és un element central, però no deixa de ser una conseqüència”, explica. El conflicte de fons està en els "condicionants socioeconòmics" que afecten la protagonista i, especialment, en el treball, que ocupa bona part de la seua vida.
Puebla torna així a un dels temes que ha travessat la seua filmografia. En Femení, singular, aquesta qüestió apareix des de la perspectiva d'una dona que necessita treballar per subsistir i enviar diners a la seua família, però també com una realitat que, segons el director, afecta la societat en el seu conjunt: ”El treball condiciona la vida de tots, fins i tot dels autòctons que vivim ací".
Obviament, “La gent que està en una situació de màxima vulnerabilitat encara ha de viure aquestes circumstàncies d'una manera molt més crua", apunta.
El punt es Vico Escorcia en el paper de Nayeli (que “s'ha convertit en una servidora dels altres, a lliurar-se d'una manera tan sacrificada a tothom que ella mateixa s'ha col·locat sense adonar-se'n en un segon terme”); i el contrapunt és Nora Navas com la seua empleadora, una dona de classe mitjana-alta.
És precissament la seua classe social el que fa que Nayeli prenga “moltes decisions que no són encertades", assenyala. El que descobreix és que aquestes decisions "possiblement no eren tan lliures com pensava, sinó que estan condicionades per una pressió externa que ella mateixa ha acceptat".
Fugir de la generalització
La migració és, per tant, el marc en què es desenvolupa la història, però ni molt menys l'objecte d'un retrat general. Puebla volia mostrar una "èpica de la quotidianitat" basada en "la lluita permanent, quotidiana, una lluita silenciosa, simplement pel fet de sobreviure i enfrontar-se als petits obstacles" d'una situació de vulnerabilitat.
La pel·lícula incorpora, en el seu tram final, el procés d'adopció i la possibilitat que una mare renuncie a la criatura. És una qüestió que ja estava en l'origen del projecte, a partir de l'experiència personal d’un dels guionistes originals, que en aquell moment estava immers en el procés d'adopció de la seua segona filla.
El guió es va investigar en dues fases i, quan la producció va tirar endavant, es va incorporar Mireia Vidal com a tercera guionista per aportar una mirada femenina al projecte. Puebla, en tot cas, insisteix en la voluntat de mostrar les contradiccions del procés sense convertir els personatges en bons i dolents. La intenció era evitar "una mirada tendenciosa, que victimitzés un personatge i, en canvi, criminalitzés els altres".
Una càmera pròxima a Nayeli
Aquesta voluntat de situar l'espectador al costat de la protagonista és el pilar de la posada en escena. "Jo no volia que l'espectador, mentre està veient la pel·lícula, estiguera reflexionant sobre el que la pel·lícula li vol dir, sinó que més aviat la proximitat de la càmera respecte a ella ens estiguera permanentment involucrant en la seua situació emocional", explica.
La protagonista queda així aïllada de la resta de personatges, mentre l'espectador coneix els seus secrets i es converteix en el seu principal còmplice —"Nosaltres compartim un secret que només sabem nosaltres, la resta de personatges de la pel·lícula ho desconeixen", apunta el director.
També el ritme: Puebla volia fugir d'una pel·lícula construïda únicament a partir d'una successió d'esdeveniments i donar espai al procés interior de la protagonista. Per això defineix el ritme de Femení, singular com a "psicològic i biològic". Primer, Nayeli pensa què fer; després, el seu propi cos comença a revelar-li una realitat que fins aleshores havia ignorat.
Puebla no busca, en tot cas, donar una resposta tancada al recorregut de Nayeli. "La pel·lícula està oberta, el que no vol dir que siga críptica", defensa. El seu objectiu és deixar marge perquè l'espectador complete el sentit: "El desig és no imposar-li una manera de llegir i una manera d'entendre la història".
Després del seu pas pel Festival de Màlaga, el D'A i el FIT-CAT, i dels premis obtinguts als festivals de Girona i Cerdanya, Femení, singular va arribar el divendres passat a les sales amb una història centrada en una dona concreta, però travessada per qüestions que van més enllà de la seua situació particular.
