Clústers de comerç local, competir mitjançant estratègies de cooperació

Aquests dies de juliol són dies frenètics al comerç, també al comerç local atès que una part important del resultat de l’exercici econòmic depèn de que la campanya d’estiu abans de les vacances d’agost permeta buidar els stocks.

En aquest context, les grans superfícies comercials i les grans cadenes tenen en marxa tota la seua artilleria de màrqueting i la maquinària de la força de vendes treballant a ple rendiment. Molts creuen que front a aquesta realitat poc o res poden fer els xicotets comerç locals.

Tot i això, el xicotet comerç continua sent el predominant per nombre de punts de venda en tot el territori valencià i el que genera un nombre gens menyspreable de llocs de treball. Doncs som un territori on més del 95% de les empreses són micro-empreses de fins a 5 assalariats. Fent un símil pensen en quan van a la platja i veuen la gran extensió de sorra, doncs això que sembla un continu és en realitat una quantitat immensa de grans de sorra un al costat de l’altre. Això és i ha sigut el nostre teixit empresarial, el que ens ha donat de menjar des de temps immemorials i ens segueix donant de menjar.

En uns temps en els que sembla que està de moda el mantra que diu que les empreses quan més grans millors està bé recordar el que Martin Reeves, consultor especialista en estratègia del Boston Consulting Group, va mencionar en una conferència que va fer a Berlin fa no massa temps. Això és, si pensem en quina proporció de les empreses més grans de cada sector es troben entre les tres empreses amb una rendibilitat més alta de cada sector ens trobaríem que a nivell global només al voltant del 5% de les empreses de cada sector es troben entre les que tenen rendibilitats més altes. Per tant l’èxit empresarial no necessàriament està lligat a la grandària, si no que la clau la trobem en l’agilitat i la capacitat de cooperar per a ser competitius.

Dit això, i tornant a la realitat del nostre comerç local sembla clar que alguna cosa hauria de canviar a nivell de polítiques públiques que ajuden al sector a articular la seua resposta estratègica a la ferotge competència de les grans superfícies. En la meua opinió, probablement la resposta no estiga tant en la prohibició com en donar suport a la implementació d’estratègies competitives del comerç local basades en la cooperació. Intentaré explicar-me.

¿Cóm es competeix a través de la cooperació entre PIMES?

Per exemple es pot guanyar poder de negociació de cara als proveïdors mitjançant compres conjuntes, centrals de compres i altres acords de cooperació similars que permeten reduir els costs d’aprovisionament i logística.

Altra forma útil de cooperació que pot generar avantatges competitius és l’oferta conjunta de productes / serveis complementaris de negocis localitzats en una zona geogràfica propera, pensen en els serveis personals com perruqueria, estètica, dietètica... També seria el cas de comerços que venen roba, calcer i productes de perfumeria... De les llibreries amb les cafeteries i altres locals d’oci... Així el tot seria més que la suma de les parts, seriem capaços d’aprofitar les sinèrgies potencials que existeixen per tal de crear una oferta comercial completa, diferenciada i competitiva basada en el comerç de proximitat.

En definitiva, el fet que el comerç local estiga localitzat en zones molt concretes dels nostres pobles, ciutats i barris li confereix un potencial important per al desenvolupament d’estratègies de cooperació de manera estable (no estic referint-me a les campanyes puntuals).

Ens hem d’adonar que una de les opcions estratègiques més sòlides que té el comerç local per competir amb les grans superfícies és aquesta, començar a teixir aliances de cooperació estables entre iguals per aprofitar les complementarietats, els avantatges de la localització conjunta i assolir bona part dels avantatges de la major grandària sense necessitat de ser gran.  

La conclusió que m’agradaria fer-los arribar és la necessitat de comerç local de comportar-se com a clúster comercial per a tindre múscul per a competir al mercat. L’única manera que té David de guanyar-li la partida a Goliat és ser més espavilat que Goliat.