Les polítiques dels darrers vint anys dirigides pels governs del PP a la Generalitat valenciana, a la majoria d'ajuntaments valencians, a l’Estat i la Unió Europea s'han fet pensant, ningú no ho dubta ni s'atreviria a negar-ho, en 'els mercats' i els interessos econòmics de les grans corporacions, entre elles les grans empreses de distribució comercial.
Entre eixes polítiques, a més d'una descarada aposta legislativa a favor dels interessos dels grans, s'han dut a terme accions que podríem qualificar de «baixa intensitat», que han consistit a fer importants canvis en les estructures comercials i hàbits de consum de la ciutadania.
Amb l’excusa que un augment del consum afavoreix l’activitat econòmica han aconseguit beneficiar els interessos d’eixes grans empreses i 'mercats'
Amb l’excusa que un augment del consum afavoreix l’activitat econòmica, han aconseguit beneficiar els interessos d’eixes grans empreses i 'mercats' què, al remat, acaben empobrint la majoria de la societat i provoquen un repartiment injust dels ingressos i un retrocés significatiu en les condicions laborals dels nombrosíssims treballadors i treballadores del sector comercial, tant assalariats com autònoms.
Anar de compres com a activitat d’oci. Eixe és un dels canvis en els hàbits de consum que «ens han colat» en els darrers anys. Centres comercials que barregen botigues, cinemes i restaurants -alguns dels quals són un dubtós negoci des del punt de vista comercial, però han estat indubtablement un gran negoci urbanístic-, en els quals cada nou dia d’obertura suposa un increment de la renda del lloguer i guanyar quota de mercat davant dels (xicotets) competidors.
Grans empreses que han estat beneficiades per les successives reformes laborals, que no creen grans quantitats de nous llocs de treball, sinó que reparteixen de manera diferent les hores dels seus treballadors, que es veuen obligats a treballar els diumenges i festius a canvi de «dies de descans» entre setmana. I ací hi ha la «baixa intensitat»: molta gent no entén la diferència entre el treballador d’un cinema o la treballadora d’un restaurant, que òbviament són establiments que obrin per a facilitar l’oci de la resta de la societat, i un treballador del comerç, ja que ens han fet creure que anar de compres és també una activitat d’oci.
Igual que ara, davant dels canvis en el composició del govern que albiren importants canvis legislatius, que aniran en defensa dels treballadors i treballadores del comerç i dels xicotets comerciantes, ens volen fer creure que canviar les lleis no és possible, ni positiu, que cal «estabilitat» en la legislació i que els canvis ens duran poc menys que al caos. Clar, que això no ho deien fins fa uns mesos, quan tots els canvis anaven en sentit contrari, en la línia de permetre la liberalització salvatge del sector i la retallada dels drets dels treballadors.
Molta gent no entén la diferència entre el treballador d’un cinema i un treballador del comerç, ja que ens han fet creure que anar de compres és també una activitat d’oci
La majoria de consumidors no necessiten (no necessitem) que els centres comercials i les grans superfícies obliguen la seua plantilla a renunciar a passar el diumenge amb els seus fills, les seues parelles, les seues famílies. La majoria de la societat no necessita, ni vol, que els xicotets comerciants i els treballadors del sector comerç tinguen unes condicions laborals pitjors que la resta. La societat no vol que desaparega el comerç tradicional, ja que vol tindre oferta diversa.
Des de la Direcció General de Comerç i Consum, amb el suport del Consell i dels partits que el conformen, treballem cada dia per aconseguir que torne l’equilibri i el sentit comú a la regulació del comerç i en especial dels horaris comercials: una regulació que permeta l’existència de tots els formats comercials; que assegure que la publicitat siga ètica i que totes les campanyes de promoció s'ajusten a la realitat; que permeta que les i els xicotets comerciants puguen viure dignament dels seus negocis; que permeta que els i les treballadores del sector puguen conciliar vida laboral i familiar i tinguen unes condicions de treball dignes; que permeta que els consumidors tinguen una oferta variada, tant en preus, com en horaris i en formats; que permeta avançar cap a una societat més justa, més solidària i més igualitària.
En definitiva, volem avançar cap a un nou model valencià de comerç i consum responsable.
-
Natxo Costa és director General de Comerç i Consum de la Generalitat valenciana