El Consell de Carlos Mazón, el de la prosperidad económica, el de la libertad, el de las familias y el de los mejores, està fent un exercici gegant de marketing per a no mostrar el Consell que realment és: un govern per als rics. Un consell que, en un temps d’incerteses, no vol ser protagonista de cap transformació social. Siga ecològica o igualitària. Tornem a sentir, a intuir, eixa frase que va ser un mantra fa més d’una dècada, al temps que un llosa per a l’economia liberal que diuen defensar i la classe mitjana i treballadora: el mercado lo regula todo.
Fa ben poc vàrem assistir a la presentació d’uns pressupostos que, vista en perspectiva, podem dir que els comptes per a 2024 de la Generalitat Valenciana contenen de tot menys allò que Mazón va dient per ahí. Repetir una mentida mil vegades continua sent això, una mentida. Si uns pressupostos marquen el full de ruta d’una administració, els seus objectius, podem dir que els objectius del Consell de Carlos Mazón per a 2024 són certament opacs i contradictoris.
Desprès de setmanes colpejant-se el pit amb orgull per incrementar, això deien, la despesa social, quan baixem al detall trobem més preguntes que confirmacions. Més mentides que fets reals. És social presentar uns pressupostos que retallen en més de 957 milions d’euros respecte al que hem gastat en el que ja portem de 2023? És social retallar en habitatge i polítiques inclusives més de 375 milions d’euros respecte a lo gastat també al 2023? El que sí podem afirmar és que els comptes de Mazón li perdonen centenars de milions en impostos a tan sols l’1% de la societat valenciana. Els rics ja no paguen.
Estos pressupostos dibuixen un Consell descaradament mentider, que ha nascut amb els braços caiguts, sense ganes de treballar i que no entén l’administració pública com a eina per a millorar la societat. Pareix que Carlos Mazón la vulga convertir en un espai per a fer únicament tràmits. Només així s’explica, que en mig d’una onada inflacionista, en un temps on la incertesa s’ha tornat norma, Mazón plantege uns comptes que proposen retallades de quasi un 40% en les polítiques d’ocupació de l’anterior Govern de l’esquerra. La construcció de centres educatius baixa 112 milions d’euros: fora el Pla Edificant. PP i Vox han decidit carregar-se el primer pla públic valencià de centre socials (de dia, de menors, de residències...) de la nostra democràcia, posat en marxa l’any passat i amb un període d’execució del que encara queden dos anys sencers. Fora el Convivint.
Ni escoles, ni centres socials. Peró la cosa va més lluny. La lletra menuda dels pressupostos parlen de la voluntat de desmuntar una administració forta, que puga acompanyar a la societat valenciana com a motor impulsor dels valors socials actuals: Inversió en energies renovables per a les nostres empreses? Retall del 30%. Mesures per a la lluita contra el canvi climàtic? Retall d’un 38%. Prorrogaran les ajudes al transport públic? No hi consta.
El senyor Mazón, després de prometre en campanya que anava a salvar la sanitat pública valenciana, no sols ha decidit retallar el pressupost, també carregar-se el pla de reducció d’hores pactat amb sindicats sanitaris pel govern del Botànic. El conveni i acord signat entre patronal, sindicats i Consell del Botànic per a igualar sous entre les treballadores dels centres socials que depenguen de la Generalitat? Al fem. Trilerisme del bó.
Després pujaran a la tribuna de les Corts o es posaran davant les càmeres i no s’avergonyiran de parlar de les famílies valencianes, dels qui pitjor ho passen. O potser ens ofeguen amb les diverses cortines de fum (traïcions a Espanya i altres milongues de banderetes) que tenen com a repertori habitual cada vegada que volen amagar el seu posicionament contrari a tot el que vaja a millorar un poquet la vida de la gent, de la majoria social.