CASTELLÓ. És l'únic celler que elabora i produeix vi natural a les comarques de Castelló. El seu nom és Les Foes i està a les Coves de Vinromà. Es pot dir que és una aposta personal de Roger Díaz, que va iniciar ara fa més de 10 anys. Una aventura que naix com una afició a la qual va aplegar després de ser, sobretot, un tastador de vi. Roger recorda que, quan era mestre a Elx, "cada viatge passava pels camps de vinyes de Villena i me'ls quedava mirant, i va ser a partir d'eixe moment quan me va vindre la inspiració".
L'esforç i la dedicació per a dur a terme el seu somni ha pagat la pena i Les Foes s'ha consolidat com un referent en el mercat dels vins naturals. Produeix entre 7.000 i 8.500 botelles a l'any i exporta el 80% del total. Estats Units, Canadà, Austràlia, Corea del Sur, Bègica, Hongria, Itàlia, Dinamarca, Noruega, Països Baixos i Suècia són els llocs on té la majòria dels seus clients. "El vi natural està molt més valorat fora, hi ha una major cultura d'aquest producte", explica Roger. No obstant la seua trajectòria, l'objectiu no és créixer, sinó que continua sent el mateix que al principi: "Ser un nanoceller que produïsca vi natural sense afegits".
La seua filosofia és treballar la terra d'una manera responsable i respectuosa, preservant la biodiversitat de les vinyes que tenen certificada la producció de raïm en ecològic. El projecte de Roger respon a una manera d'entendre la vida que defén una manera de produir més autèntica i genuïna, valorant la proximitat del producte i sense utilitzar herbicides, pesticides ni fertilitzants sintètics. Roger assegura que la gent "vol tastar coses amb autenticitat i en aquest cas el sabor que li dona el terroir al vi".
Per eixe motiu, la conservació de la vinya i de la terra es fa amb mètodes tradicionals. "No llaurem molt la terra i utilitzem trituradores que passen després d'haver esporgat, i amb les restes de poda i de les herbes es manté una coberta vegetal que manté la humitat del sòl i ajuda a fer front als estius extremadament secs que solem tindre; a més, també utilitzem compost per regular la matèria orgànica del sòl", diu.
La mateixa filosofia es practica amb el raïm i l'elaboració del vi. El raïm es cull a mà i tot el procés de producció es fa també de forma tradicional. "Es xafa amb els peus i després ja fermenta en els dipòsits o en àmfores, segons el vi", explica. "Només utilitzem llevats autòctons, que són els que conté la pell del raïm, durant les fermentacions", afegeix.
Els vins produïts al celler Les Foes tenen "la mínima intervenció possible": "No utilitzem químics ni aditius per a modificar, entre d'altres coses el PH del vi, com es pot fer encara que tingues la certificació de vi ecològic". Segons explica el gerent de l'empresa, "ara mateix els vins ecològics poden utilitzar 35 additius per a modificar diferents característiques del vi i eixa és la diferencia entre un vi natural i un ecològic".
Roger assegura no estar "en contra de la gent que utilitza additius i ho respecto, perquè si tens una producció de milions de quilos de raïm està clar que es impossible controlar la producció, però si que m'agradaria que isquera tot que s'utilitza a l'etiqueta de la botella".
El mestre vinater sap que la responsabilitat de treballar la terra no és tan glamurosa com el món dels tasts, i cada any és el primer que cull el raïm de les seues vinyes amb les mans. No és un raïm qualsevol, sinó de les varietats autòctones de la comarca, com la garnatxa, el monastrell, l’embolicaire o el macabeu, i també un poc de cavernet sauvignon, repartides en les 3 hectàrees de la seua propietat i que són "imprescindibles" per a elaborar el seu vi natural.
Uns vins que fan referència en cadascuna de les seues denominacions a aspectes relacionats amb les Coves de Vinromà. El primer, Les Foes, homenatja la partida on es troben les vinyes propietat del celler. Camí dels Contrabandistes vol recordar la senda que passa pel costat de les finques i que es denomina d'aquesta manera perquè és el lloc on es practicava l'estraperlo o comerç il·legal de productes com l'oli durant la guerra civil i la posguerra. Un altre dels vins, Les Casildes (que fermenta en àmfora), té un component més sentimental, ja que recorda el nom amb el qual es coneixia la família de la iaia i la tia de Roger, Pilar i Vicentica, respectivament. El gerent del celler recorda com les dos "em van recolzar i me van regalar la premsa que tinc actualment".
Ara, més de 10 anys després d'iniciar el seu projecte, Roger encara entén el seu treball a les vinyes com una il·lusionant afició i explica que fa "el vi que a mi m'agrada, el que jo em beuria, sense enganyar a ningú".