11.00 hores. Despatx Jurídic Peris i Associats.

- Bon dia.
- Bon dia.
- Tenia una cita a les onze.
- Sí, passe avant.
- No sé ben bé per on començar...
- Pel principi estaria bé. Pot seure ací.
- La qüestió és que la meua dona i jo no passem per un bon moment i crec que vull separar-me.
- Entenc que és una decisió difícil, però de vegades no hi ha més remei. Teniu fills?
- Sí, dos. Però eixe no és el problema.
- Normalment el tema de la custòdia ho és.
- Voràs, el principal problema és que la meua dona ja no m'estima. No m'ho ha dit, però això es nota. Hem arribat a un punt en el qual ens tractem com si fórem companys de pis i no un matrimoni.
- Em sap greu.
- Gràcies. El tema és que jo encara em sent jove i tinc la sensació d'estar perdent uns anys de felicitat als quals considere que no he de renunciar.
- Ningú hauria de fer-ho, en realitat.
- No compartim res més que la casa i fa mesos que no dormim junts i crec que he de separar-me.
- És el primer que hem de tindre clar...
- Ella va tindre una aventura, no sé si això seria important de cara al judici.
- No, no ho és.
- La vaig perdonar, saps? Em va dir que ho sentia molt, que no tornaria a passar i, bé, vam tornar i vam tindre al fill menut. D'això ja fa quatre anys.
- I el major quina edat té?
- De veres que vaig passar pàgina. Em va costar molt, sobretot al principi, però vaig passar pàgina.
- Imagine que això no és fàcil.
- No ho és, t'ho puc assegurar. Els primer mesos, quan estàvem al llit, me la imaginava contínuament fent-ho amb l'altre. És molt fotut imaginar la cara de plaer de la teua dona fent-ho amb un altre home, però un bon dia esta imatge va desaparéixer. No sé exactament ni com ni quan, però la qüestió és que deixà de vindre'm al cap i la meua dona i jo vam continuar avant.
- L'experiència professional em diu que el temps...
- I que vaig ser generós, saps? Un altre no sé com haguera reaccionat... Bé, sí que ho sé, que quan mire les notícies sempre em dic: "Veus, eixe ha mort la dona per menys del que ella em va fer a mi..."
- Arribats a este punt, convé descartar algunes idees...
- Sí, sí... No ho deia per això. En cap moment se'm passà pel cap eixa idea. El que vull dir és que hi ha gent que...
- Provem a reconduir la conversa. Ella treballa?
- T'he dit que la vaig perdonar.
- Ha quedat clar i ja hem comentat que això no té transcendència jurídica.
- Un amic em va aconsellar que no em separara.
- Un amic no és un professional i els seus consells...
- Ell és separat de fa anys i em va dir: "Per què vols separar-te? Ella es quedarà la casa i hauràs de passar una pensió als xiquets. Per què no et busques una amant i prou? Si jo haguera de divorciar-me ara..."
- És una altra opció, la veritat. El problema és que això no soluciona...
- Però és que jo no valc per a això, saps? Mai he enganyat la meua dona, i quan ella m'enganyà vaig ser capaç de perdonar-la. Sóc una persona sincera i no m'agrada dir mentides.
- En eixe cas, l'opció del divorci sembla que és la més adequada.
- Sí. I una pregunta abans de continuar.
- Digues.
- Quant em costaria el divorci?

12.00 hores. Ribes & Cendra Advocats

- Bon dia.
- Bon dia.
- Tenia una cita a les dotze.
- Sí, passe avant.
- No sé ben bé per on començar...
- Pel principi estaria bé. Pot seure ací
- La qüestió és que la meua dona i jo no passem per un bon moment i crec que vull separar-me...