VALENCIA. Quan aprofundeixes en una relació de forma més o menys intensa, proves nous sentiments que en molts casos mai havies experimentat abans, almenys d'una forma tan contextualitzada. O almenys això vols creure per tractar de revestir esta última relació d'una pàtina de seriositat i transcendència.

Des de fa uns mesos cada setmana em toca patir una nova experiència i de vegades no sé si és bo o dolent. Així, si fa una dies ja vaig assumir amb certa resignació que el que sentia a l'estómac no era gastroenteritis sinó zsa zsa zsu, a poc a poc he decidit no racionalitzar els sentiments i prendre'ls tal com vénen.

Per això he donat la benvinguda a diferents sensacions que, com un allau, han fet acte de presència al meu cap/estómac/parts pudentes: durant les últimes setmanes he patit gelosia, enyorança, atacs de tendresa i de ràbia, nyonyeria, immaduresa emocional i un bon grapat de síndromes que no sé si ja han estat descrites per la psicologia moderna.

Este exercici d'exposició pública a la influència dels sentiments resulta esgotador, però imagine que serà compensat d'alguna manera en esta o en una altra vida, i per això quan diumenge em vaig despertar a un llit desfet i desconegut vaig provar una sensació de remordiments tan intensa com mai havia sentit abans i vaig pensar que alguna cosa podria aprendre.

I en això estic.