Dansa València ix al carrer amb el cicle Moviments Urbans

VALÈNCIA. Cada edició, Dansa València acosta els llenguatges del moviment a nous públics i espais no convencionals en el seu primer cap de setmana a través del cicle ‘Moviments Urbans’. La proposta és fruit d’una col·laboració entre el festival organitzat per Cultura de la Generalitat a través de l’Institut Valencià de Cultura i la Regidoria d’Acció Cultural de l’Ajuntament de València. “La programació de Moviments Urbans està destinada a veïns i veïnes de la ciutat de València que, en principi, no busquen assistir a un espectacle de dansa, però acaben sorpresos. Les peces programades funcionen com a pont perquè la ciutadania transite el camí que la separa de les arts del moviment”, ha argumentat la directora del festival, María José Mora. 

La primera jornada es desenvoluparà demà, dissabte, 15 d'abril, en el Museu de Belles Arts (carrer Sant Pius V, 9) i al Jardí del Túria. El dissabte, 15 d’abril, el pati de l’Ambaixador Vich de la pinacoteca serà l’escenari d’una peça de dansa per a tota la família inspirada en l’obra de Joan Miró ‘La màgia dels colors’, ‘Cromàtic’. Des de Balears, la companyia Baal embarca l’audiència en un viatge al cosmos ple de descobriments i sorpreses, en què cada un dels seus tres intèrprets assumeix un color: el groc, el roig i el negre. El claustre renaixentista, realitzat amb marbre de Gènova, també serà el marc per a la representació d’una peça pròxima i íntima dels valencians Cave Canem. ‘No son ojos porque los ves, son ojos porque te miran’ explora com moure l’energia en l’escena sense creuar mirades. En la representació, els seus ballarins, Carmela García i Alexander Espinoza, descobreixen que la seua realitat es trontolla davant de la presència d’altres ulls, de manera que no saben com reaccionar o interactuar perquè no es troben sols.

Per a concloure el matí, el ball es desplaça al quilòmetre 1 del Jardí del Túria, on Kiko López se submergeix en un desafiament intern per a trobar el costat més bell de l’ésser humà a través de l’animació d’un objecte. En la seua obra breu ‘Honest’, el protagonista realitza un viatge pel joc i el rebuig acompanyat d’una mirada fràgil, vulnerable i honesta darrere de l’acceptació d’un mateix. A poqueta nit, la intèrpret i creadora belga Marie Gyselbrecht indagarà en els límits i les llibertats de l’espai públic en la ‘skateplaça’ que es troba en l’antic llit del riu, davall del pont de Sant Josep. La seua proposta ‘Nest’ s’articula entorn del cotxe com un dels símbols més poderosos de la nostra civilització, un símbol d’estatus, però també el substitut d’una casa o un lloc temporal on passar la nit.