VALÈNCIA. En Culturplaza ens hem proposat un repte: retratar aquelles creadores i creadors jóvens que donen forma a la nova cultura valenciana. Toca jugar a este particular Qui és qui. Hui: Júlia Cano.

Júlia Cano
Instagram

-Data de naixement:

-18/11/1998.

-Professió:

-Estic en l’epígraf infinit –el 861– , però sóc il·lustradora. Dibuixe i també escric, combine les dos formes de narrar.

-Moment en què vas saber que volies dedicar-te a això:

-L’any passat vaig trobar un anuari escolar on ens preguntaven què volíem ser de majors: jo vaig escriure que dibuixant o escriptora.

No diré que ha sigut una cosa innata perquè no crec en l’innatisme, però innegablement la curiositat per aquest camp m’ha acompanyat sempre. De menuda llegia molt, em fascinaven els contes, dibuixava i escrivia constantment. Em feia els meus propis còmics i relats, dedicava hores i hores a fer il·lustracions: fins i tot els feia revistes i còmics a la Barbie i la Bratz.

Quan vaig ser més major em vaig adonar que m’agradaven moltes més coses i em vaig emboirar un poc, però quan mire enrere veig que haja treballat del que haja treballat, estudiat el que haja estudiat, sempre he anat passejant un estoig i una llibreta.

-Explica'ns tot el que hem de saber del teu projecte creatiu en un Tuit:

-Dibuixe mons quotidians i realitats imaginàries. Intente fugir del que és evident, però m’ho trobe de nassos, i aleshores il·lustre i escric (tot junt o per separat). Em mantenen viva la curiositat, l’humor i l’esperança de fer bombolles de sabó quan em jubile.

-Si demà es publicara la teua biografia, quin títol tindria?

-Els dies inútils.

-Què li preguntaries a una bola de cristall?

-Em podré comprar un jardí amb una casa a dins en terreny no inundable algun dia?

-Un disc, pel·lícula/sèrie i llibre:

-Disc: Pregunta molt complicada. Potser el recopilatori Louder than bombs de The Smiths. Pel·lícula: Le pupille, d’Alice Rohrwacher. Sèrie: The Maid, de Molly Smith. Llibre: Primavera con una esquina rota, de Mario Benedetti.

-Moment artístic/professional "terra engul-me":

-Crec que no m’ha arribat encara el moment Vargas Llosa. Tampoc sóc Vargas Llosa. Vorem...

-A quin artista li dedicaries un carrer:

-C/ Pep Gimeno “Botifarra”, que ha fet més faena que ningú.

-Quins són els teus emojis més utilitzats?

 

-Com/on et veus d'ací a 10 anys?

-No sé on, però em veig amb major bagatge, moltes idees a les esquenes, més diners que ara, una bicicleta i envoltada dels meus amics. També m’imagine amb la meua gata al costat; espere que visquem juntes 10 anys més.

-Tres comptes de creadors valencians que HEM DE seguir en xarxes:

-A @lydiamonterde, una dissenyadora gràfica amb més gust que ningú. A@beatrizzzz.ribas, una actriu i ballarina que té un poder sinergètic increïble i a @martageafang, ceramista amb una sensibilitat especial, fa peces úniques.

-Completa la frase: La Generació V és…

-Viva, col·laborativa i alegre. Diversió, reflexió i moviment.