VALENCIA. “Salut i força al canut”, però sense oblidar que “a la taula i al llit al primer crit”. Qui no coneix aquests refranys valencians? No importa la comarca, ni la província. El teu poble i el de la contornà és molt possible que sàpien de l’existència d’aquestes dites, i moltes altres, que queden recollides en un llibre il·lustrat anomenat Jo de major vullc ser uelo. En ell, l’artista Virgínia Mínguez Martínez (Benifaió, Valencia) no fa altra cosa que un “homenatge" als seus avis, recollint part de la nostra cultura: acudits, dites, refranys, però sobretot “actituds” dels majors, “dels joves cap als majors”, i de “com veuen aquests” a les persones grans. 

Virgínia, que és més coneguda a les xarxes socials com @palmera.vir, va començar aquest projecte amb motiu del treball de fi de grau de la carrera de Belles Arts, a la Politècnica de València. I en ell va fer tot el packaging i posada dels dibuixos en un producte. Però abans va realitzar els estudis de Magisteri de Primària. “M’agraden els xiquets, però sentia que no era vocacional i pel típic que no saps massa bé què fer. En canvi sí que sabia que una mica d’artista tenia i volia expressar les meues inquietuds d’alguna manera.” Una volta enllà es va descantar per la rama del disseny i la il·lustració. 

“Carpeta en mà, vaig passar l’estiu preguntant als meus coneguts que feien els seus avis. I a partir de les anècdotes d’uns i altres he anat recopilant el que ara és el llibre”. En ell apareixen l’àvia Virginieta, de la que es prenen la major part dels refranys, la tia Macària, “diuen d’ella que és una figa molla però tots saben que de fora vindran que de casa els tiraran”, o l'oncle Pep, qui de les partides del dòmino i de baralla no es cansa. Així, sense un fil conductor que unisca les pàgines, cada il·lustració versa sobre un moment o sobre una saviesa. Les nostres festes, la gastronomia –on la casalla o el codonyat no falten- els jocs tradicionals, els edificis o establiments que es repeteixen a cada poble, el mobiliari dels nostres ‘uelos’- amb el seu safer o braser- o un rànquing de les deu paraules “imprescindibles” en la vida quotidiana, començant pel costum d’emfatitzar qualsevol paraula afegint la ‘A’, “d’aspardenya”. 

Per a la seua confecció, Virgínia va preferir el dibuix a paper, per a després escanejar-ho i vectoritzar la imatge amb el programa Indesing. Els seus colors són el blau, el roig (o granat), el verd, i especialment el groc. Una tonalitat que a més per a l’artista “defineix” el seu treball i a Valencia. “Som foc, som llum, per això la meua senya d’identitat a l'Instagram és precisament el groc”. Malgrat el missatge, “no va ser fàcil encontrar una editorial”. En efecte, el llibre té dos anys de vida. “Vaig anar a unes i altres editorials, fins que Reclam em van dir que val, que els agradava la proposta”. Així, es va publicar el passat octubre de 2017. 

El principal problema, segons manifesta la il·lustradora hi va ser precisament el que li dóna distinció al llibre, la posada en paper del llenguatge de parla oral. “La correcció del text ha sigut molt complicada. De fet veuràs paraules que diràs, Vir això està mal escrit. I hi haurà gent que es farà creus, però és la gràcia de l’obra. Per a mi és com contar un acudit i canviar la part que fa riure. Per exemple, la meua 'uela' no diu ‘nosaltres’ diu ‘mosatros’. I clar això, et sagna la vista si ho veus a través d’imprés.” Tant de bo, l’artista no vol confondre els vocables i en tot moment indica dins del llibre quines paraules són dites però no escrites així. “La paraula ‘uelo’ està mal i per això està en blanc. El que visualitze és com al meu poble i en la zona de la Ribera alta es diuen així als avis”.