VALÈNCIA. Menjar davant de l’ordinador o encaixar un dinar entre dues reunions, és d’allò més freqüent en els temps que corren. Gestos quotidians que es repeteixen quasi sense pensar i que, a poc a poc, han fet que asseure tranquil·lament a la taula perda tota la seua atenció i presència. Quan deixarem de reunir-nos o celebrar sense sentir que el temps apreta? Des del disseny, alguns projectes estan intentant retornar el sentit a aquests rituals. Amiguis és un d’ells. L’estudi, format per Cristina Hernández i Carlos García i amb seu a València, busca repensar com ens reunim i compartim el temps a través de la direcció d’art, l’escenografia o el treball floral. 

“Vivim en un món hiperaccelerat, on no acabes de processar els moments quotidians. Hui en dia, quedem amb els nostres amics per posar-nos al dia com si es tractara d’un informe, més que simplement un acte per passar el temps i gaudir. El nostre treball, en aquest sentit, és una oda a tot això: posar en valor una cosa tan simple com celebrar, que la gent reflexione i recorde, forçar un poc a parar per a estar en el moment i en el lloc presents. Ens fascina tractar de reinterpretar tot açò des de la nostra sensibilitat, despertant noves sensacions amb gestos tan típics”, assenyalen els creatius.

Aquesta importància que depositen en tot allò que significa compartir es tradueix a la pròpia naturalesa del duo creatiu, que ha escollit com a nom Amiguis per molts motius. “Els nostres amics són meravellosos i Amiguis sorgeix, un poc, d'ajuntar-nos amb ells i elles per aportar la nostra visió en els seus projectes, inquietuds i celebracions, o amb qualsevol altra excusa per retrobar-nos. Al final, açò ha fet que ens formalitzem com a estudi/duo creatiu. Però, Amiguis no tindria sentit o no podria existir sense la gent i els equips que l’envolten, els quals són una peça clau en la creació i la producció de les experiències i instal·lacions que desenvolupem”. 

Cristina Hernández i Carlos García decidiren instal·lar-se en València l’any 2016, quan vingueren des de les Illes Canàries i Cadis -respectivament- per a cursar un màster en Disseny de Producte. Des d’aleshores, confessen, “la ciutat ens ha adoptat i nosaltres a ella”. “València és un entorn molt ric quant a artesania i gastronomia, i respectar tots aquests valors és una cosa molt intrínseca en nosaltres. A més, la ciutat ens ha donat una xarxa de contactes i un camí per explorar que tal volta en altre lloc haguera sigut més difícil d’aconseguir”. 

Aquesta manera d’entendre el disseny s’ha concretat en projectes com Teulat & Family, una trobada impulsada per l’estudi Teulat en la qual es volia reunir a tots els seus dissenyadors per a celebrar la confiança en el projecte, gaudint d’un dia en l’Albufera. Amiguis es va encarregar, per la seua banda, de la direccional artística i l’estilisme de la jornada. Una cita on, després d’un passeig en barca, els invitats es reuniren al voltant d’una llarga taula on podien disfrutar del cacau de Ca Climent o el gelat artesanal d’Esneu; tots productes locals.

Més enllà d’aquest cas concret, el treball d’Amiguis parteix sempre d’una manera de fer oberta i flexible, que s’adapta a allò que cada projecte demana. La direcció d’art, el treball floral o l’escenografia no apareixen com disciplines tancades, sinó que combinen i es nodreixen segons el context. “Sovint patim la pregunta de què som i què fem”, reconeixen. “Però ens agrada eixa definició líquida, perquè no ens limita. La clau està a saber donar coherència a totes les peces i tindre una visió global del projecte”. Un plantejament que entén el disseny no com una capa afegida, sinó com una manera de donar sentit al moment compartit.

Dissenyar el moment, no només l’escena

En la pràctica, aquesta manera de treball es tradueix en una concepció del disseny que va més enllà de l’estètica. No com un fi en si mateix, sinó com una eina per a incidir en la manera en què les persones es relacionen entre elles i amb l’espai. “No es tracta de disfressar un ritual ni de convertir-lo en una excusa per a crear contingut que mostrar. El que realment volem és elevar l’experiència i sorprendre, ja siga a través del color, la forma, el sabor, una olor concreta, el recorregut que s’ha plantejat o inclòs alguna cosa que t’horroritze per ser massa ‘moderna’. Volem que l’essència d’eixe dinar o celebració prevalga, però que el nostre objectiu siga crear la millor versió possible d’aquell moment”, expliquen.

En aquest procés, trobar l’equilibri és clau. El component més expressiu del seu llenguatge, on el floral i l’escenografia tenen un pes important, conviu amb una estètica cuidada que evita caure en el decoratiu pel decoratiu. “tot ha de tindre un per què. Allò que afegim ha d'integrar-se amb amb l’espai, parlar d’ell i sumar”, expliquen. El procés, reconeixen, “és molt llarg i molt analític”, però respon a una voluntat clara: “reduir tot allò que és superflu per a contar una història coherent.”

L’objectiu final no és acumular estímuls, sinó provocar alguna cosa que quede. Que tornar a compartir un plat de formatges amb una amiga no siga només un altre moment experiencial, sinó una situació que genere una emoció o active un record. “Moltes de les nostres propostes forcen la participació, el joc o la interacció, perquè la gent connecte amb el que està passant i, encara que siga per un moment, desconnecte de l’exterior”.

D’ací també naix la seua aposta constant per la col·laboració, entesa com una extensió natural d’aquesta manera de concebre el disseny. Allà on treballen, Amiguis busca sumar-se a altres perfils -des del catering fins a la fotografia-, entenent cada projecte com un espai compartit més que com una autoria tancada. “Entenem el disseny com una forma d’expressió que ja no està encasillada en certes categories, sinó com una disciplina maleable, permeable i capaç d’aplicar-se a moltíssims camps. Cada volta existeix menys eixa distinció sobre què és disseny i què no, perquè realment tot ho és. Aquesta metodologia i manera de resoldre problemes s’aplica indistintament en allò en què estàs treballant”.

Dissenyar allò que desapareix i no torna

Instal·lacions que duren unes hores, taules que es desmunten, plats de cuina que desapareixen i moments que no es tornen a repetir; l’estudi també ha hagut d’aprendre a treballar amb l’efímer. “Venint del disseny de producte, fer coses que no han de perdurar, et permet experimentar molt més. Hi ha una certa màgia en allò que passa una sola vegada”, expliquen. “El record sol ser més amable que la realitat i pot crear una sensació molt millor del que realment va ser. També, et permet canviar, fer noves propostes, que siga únic eixe moment”, apunten. 

Ara bé, aquesta temporalitat també els obliga a ser curosos. Lluny d’una lògica de consum ràpid, Amiguis tracta de no caure en un treball poc sostenible i d’utilitzar i tirar. “En els nostres projectes sempre busquem que la major part del material siga reutilitzat completament o que siga fàcilment biodegradable”. En consonància, un dels projectes que somniarien a fer és una falla, una falla experimental.

Mirant cap al futur, a l’estudi valencià li agradaria començar a treballar a major escala, amb instal·lacions florals i produccions molt més grans on tinguen encara més possibilitats de crear una experiència completa. “També seria increïble fer una intervenció artística en algun espai expositiu com Aguas Internacionales o Bombas Gens. I bé, ja posats a demanar, fer un desfile de la mà de Bureau Betak o col·laborar amb Sabine Marcelis”, confessen.

En els últims anys, Amiguis ha desenvolupat projectes per a marques on han assumit rols que van més enllà del disseny. En 22 Jarrones, per a Unamesa, l’estudi va abordar la direcció d’art, la fotografia i el disseny expositiu d’un projecte centrat en l’exploració formal del volum, el color i la funció, desplaçant el focus de l’ús cap al procés i el llenguatge visual. En el cas de Muuto, durant la Setmana del Disseny, van dissenyar l’experiència gastronòmica de Play & Design, una sala efímera que connectava la identitat de la marca amb el joc, els materials i el color a través d’una escenografia pensada per a ser viscuda.

En aquesta mateixa línia s’inscriu, de manera inesperada, un altre dels àmbits que ha anat guanyant pes en el seu dia a dia: les celebracions de boda. Un terreny que inicialment no formava part del projecte, però que han reinterpretat des d’una mirada pròpia, allunyada de fórmules tancades i entesa com un projecte més, on el disseny torna a posar-se al servei del moment compartit, de les persones i de l’espai.

Davant d’un present accelerat i cada vegada més automatitzat, Amiguis posa el focus en allò que continua sent irreemplaçable: el cos present i el temps compartit.