GRUPO PLAZA

el paranimf acull la última producció de pont flotant

'Eclipsi total' o de què parlar quan parlem de la mort

11/01/2022 - 

CASTELLÓ. Asseguren des de Pont Flotant que, tot i que, Eclipsi total és una obra de teatre que tracta el tema de la mort durant, ni més ni menys, que vuitanta minuts, "hi ha poques poalades d'aigua freda" al seu espectacle. Tant que, en escenes que pensaven que la rebuda seria més freda, perquè eren moments on es parlava de la mort de manera més crua, s'han topat amb una resposta per part del públic plena de rialles i calidesa. "Són dues de les característiques més destacables d'aquest espectacle. D'una banda, té una part més transcendental i seriosa, més de ritual. I d'una altra, s'aconsegueix l'humor. La rialla i l'aplaudiment han estat molt presents en les primeres funcions".

Fou en novembre de l'any passat quan la companyia valenciana va estrenar l'obra, que ara recala al Paranimf de Castelló. El pròxim divendres 14 de gener tenen una nova cita amb el públic, per a fer un repàs a la vida i per tant, a la mort. En Eclipsi total el que es vol és, des d'un to amable, parlar del moment en què tots nosaltres toquem fi. Però per fer-ho, també hauran de parlar de la família, de l'amistat i d'eixa petjada que ja han deixat en nosaltres els qui no estan.

Com si fora un gran convit, aniran passant per la taula del Pont Flotant diverses generacions. Els convidats aplegaran a aquesta celebració per a recordar als seus avantpassats i, arribat cert moment, els més vells aniran cedint les seues cadires per a marxar. Testimonis i artífexs del seu propi enterrament, els intèrprets repassaran la seua vida a través de diferents preguntes que interpel·len directament a l’espectador ."És un repàs de la història, també a nivell macro, cap al passat i al futur, on ens pilla a nosaltres al mig. Parlarem d'un passat no molt llunyà com són els nostres iaios, i d'un futur no molt llunyà com és la nostra mort. Ens menegem en eixe marge temporal. Però tot i que hi ha moments emotius i intensos, no hi ha tristesa", assegura Jesús Muñoz, qui interpreta i dirigeix l'obra juntament amb Àlex Cantó, així com Joan Collado i Pau Pons.

És difícil de creure, però en Eclipsi total el públic pot eixir del teatre amb un somriure. I pot fer-ho després d'haver mirat als ulls a la pèrdua. "El que ocorre és que no és un espectacle frívol. No és blanc ni naïf. Sempre et traem un somriure, perquè ho tractem amb cert optimisme", manté Muñoz, qui afegeix: "No hi ha patiment en escena. Sí que hi ha por, inseguretat, nostàlgia o un sentiment de continuar vivint, però no hi ha patiment. A més, encara que la part emocional és molt gran, també la posada en escena ajuda a agafar un altre to". Segons esmenta el dramaturg, el treball d'il·luminació d'audiovisuals i la maquinària escenogràfica ajuden a dur a l’espectador a un estat més contemplatiu que té a veure amb aquest estat en el qual estem els éssers humans quan contemplen un esdeveniment natural com l'eclipsi.

Les pèrdues, un tema menys tabú en el teatre

Tot i que, sempre ha estat el pas del temps present en la majoria dels espectacles de la companyia valenciana, mai s'havia abordat de manera tan directa un tema tan silenciat com és el de la mort. I és que, tal com esmenta el dramaturg, no és senzill agafar i atrevir-se a fer-ho. Tant de bo, bé siga per la influència de la pandèmia o perquè aquesta qüestió ha anat ocupant més espai en les converses públiques i privades, es van atrevir a fer el pas. I no són els únics. La companyia castellonenca Cactus Teatre estrenava també l'any passat una nova producció, L'abraçada dels cucs, que parlava sense pudor del suïcidi. I a més, tant en un muntatge com en un altre l'eina utilitzada per a fer-ho era la de l'humor. 

"Des de la companyia sempre necessitem un discurs a defensar i per què no parlar de la mort. Som ser efímers, som menys que res. La mort és part de la vida i, no obstant això, no es fa quasi pedagogia d'ella. Ni en l'educació ni en la societat en general. És un tema tabú al qual ara estem començant a donar llum", manifesta Muñoz.

Amb tot, Eclipsi total ha significat una volta als orígens per a la companyia que acostumava a treballar en els seus anteriors muntatges amb grups més nombrosos en escena. Després d'un viatge de vint anys i de rodar pels escenaris obres com Acampada, Les 7 diferències o El fill que vull tindre, d'Eclipsi total sols fórem part els fundadors de la companyia: Pau, Àlex, Joan i Jesús. "Ens hem retrobat sense altres persones externes i açò ens ha servit per a veure quins són els recursos que hem anat guanyant en aquests anys i com ha evolucionat el nostre llenguatge".

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email