X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

HABITEM EN COMÚ  

Egocèntrics, cars, lluïdors: són útils els arquitectes?

Entre llicències i certificats, l’ofici de l’arquitectura té algun valor més enllà dels monopolis que dóna l’Estat?

3/12/2019 - 

VALÈNCIA. Lluny de cubs blancs i capritxos formals, col·lectius d’arquitectes valencians exploren noves formes de treballar en comú mentres s’apropen als requeriments de la gent. Una forma diferent de construir la ciutat que ja ve. Reunim a El Fabricante de Espheras, Fent Estudi i Carpe Studio per analitzar-ho al voltant de quatre qüestions.

Mentres el sector del disseny gràfic ha assolit certa reputació social, els arquitectes sembla que no troben el seu lloc a la sala de màquines de la ciutat

Eva Raga de Fent Estudi: “No sé com ho aconsegueixen, però per la banda d’arquitectes creem que falta més posicionament del Col·legi d’Arquitectes. Hi ha una aposta institucional pel disseny perquè es van reivindicant coses com al disseny institucional o la Capitalitat del Disseny.. Però sembla que el Col·legi no tinga posicionament sobre assumptes polítics; probablement perquè dins de la professió hi ha diferents maneres de fer.

Fins i tot dins de la facultat, a urbanisme es parla molt de formalisme però no hi ha reflexió sobre què implica a la ciutat i la gent. Falta una formació a l’àmbit social, antropologia, sociologia… Necessitem ser conscients del que passa quan tu intervens com arquitecte, perquè després molts professionals no s’ho plantegen i nosaltres tenim molta responsabilitat”.

Maje Reig des de les oficines de Carpe Studio, apunta que “ho veiem com una suma de coses diferents. El disseny gràfic en si té una naturalesa més immaterial, l'arquitectura és una cosa construïda, és difícil comparar la naturalesa de la seua obra. És un objecte fàcilment corruptible”.

“Després també s'està donant difusió a una arquitectura més vistosa i faraònica que ha allunyat a l'altra de la societat. Mai s'ha deixat de fer arquitectura propera a la societat, però la difusió que ha tingut ha estat parcial”, afegeix el seu company Aitor Deza.

“El problema és que la tasca de l’arquitecte no és immediata, i per a vore els resultats, s’ha d’esperar molt de temps; anys per al cas d’habitatges però molt més per al cas del planejament”, afegeixen des de El Fabricante de Espheras. “Hi ha que ser conscient que per a tot el món, obtindre una casa, resulta una inversió molt gran que es pot enfrontar, a dures penes, tan sols una vegada en la vida, per tant hi ha molta més pressió afegida en tot aquest llarg procés”.

Codisseny al projecte Xarxa Oberta de Carpe Studio. Foto de Laura Murillo

“Ademés, en el procés de disseny i construcció d’una casa, intervé tanta gent (arquitecte, constructor, oficis, tècnics municipals, client…) i afecten tants factors (qualitat dels materials, perícia constructiva, troballes arqueològiques, qualitat del terreny, relació client-constructor, relació arquitecte-constructor…) què és prou comú que sorgisquen entrebancs que normalment acaben per desesperar els clients, i que, al cap i a la fi, encara que no sempre siguen responsabilitat dels arquitectes, sempre acaben pesant sota la nostra reputació”, apunten des de l’oficina del Carme.

Quan no cal llicència, un potencial client pot acudir directament al contractista en lloc de l'arquitecte. Estan els arquitectes allunyats de la societat? 

“Hi ha una desconnexió gran entre el col·lectiu d’arquitectes i la població. Molts arquitectes pensen que la gent no sap d’arquitectura i no saben el que volen. Però és una posició elitista perquè no sabem molt més que el client. Per altra banda això ha fet que la gent ens vega com un agent problemàtic: si jo ja sé quina casa vull, perquè pagaré algú que em traurà diners?”, planteja Eva Raga.

“Nosaltres tractem de traslladar dinàmiques de la participació ciutadana a les cases, la implicació del client es completament fonamental. Quan passem pel procés al costat del client, trobem solucions a coses que ells no s’imaginarien que necessitaven: la seua opinió canvia completament. Molts ens diuen: ‘no entenia perquè servia un arquitecte i ara que heu acabat la casa tinc una casa que no s’assembla res al que m’havia imaginat i ara no canviaria per res del món’. T’has de posar al seu costat, és un projecte únic”, expliquen a Fent.

“Això ens recorda una frase que ens va dir una clienta: ‘no vos lieu que jo no necessite una cosa de disseny’. Molta gent pensa que et pots desprendre del disseny quan tot el que ens envolta està dissenyat. Una altra cosa és que siga pensat amb cura, adaptat a tu i a les teues necessitats ... Encara que vages a un contractista també hi ha disseny, però estàs pagant per aquest disseny en lloc del de l’arquitecte. No sé fins a quin punt té sentit invertir diners a un espai en què passes molt de temps sense comptar amb un arquitecte”, explica Maje Reig de Carpe Studio.

“Ens fa la sensació que l’arquitectura ha viscut massa temps absorta en si mateixa dins d’una bombolla d’autocomplaença fomentada per un creixement urbà desmesurat que assegurava ingressos sense importar la qualitat dels resultats. Dins d’aquest context, els arquitectes se n’oblidaren de transmetre i comunicar el seu paper cap a la societat i conseqüentment, al mateix temps nosaltres mateixa de vegades hem perdut la referència de quina deu ser la nostra tasca. Al final moltes vegades la gent no és conscient que els arquitectes som la ferramenta per a vetlar pels interessos del client perquè no ho hem transmès con calia”, afegeixen El Fabricante de Espheras.

“Prima la idea de l'arquitecte amb sobrecostos, ego desmesurat, arquitecte-creador... Potser això fa que la imatge de l'arquitecte siga negativa, els que fan bona praxi i treballen des de la proximitat ho acaben pagant”, conclou Aitor Deza de Carpe Studio.

“Ara bé, nosaltres estem a punt de deixar de banda esta forma de treballar, són moltes hores i energies i els honoraris no estan a l’altura. El temps que hem invertit per a fer açò així és inviable com a negoci. Per a nosaltres té una dificultat enorme, cal més consciència des del col·lectiu professional. Hi ha arquitectes que van fent còpia de projectes genèrics però jo no vull construir eixa ciutat”, conta Eva Raga des de Fent Estudi. “El Col·legi hauria d’establir uns honoraris públics basat en uns paràmetres mínims de faena. Estan abaixant els preus massa i es precaritza tot, als arquitectes ens encanta fustigar-nos des de l’escola”.

“És una llàstima que tot i ser una professió col·legiada, acabem moltes vegades treballant per honoraris que no es corresponen amb la nostra dedicació ni amb la nostra responsabilitat”, comparteixen des de El Fabricante de Espheras. “Des que es liberalitzaren els nostres honoraris professionals en 2008, hem vist com tant la gent, com les administracions han començat a aprofitar aquesta competència ferotge entre els arquitectes per a pagar menys sense que es veguera reduïda la nostra càrrega de treball. I tot això sense que ningú col·legi professional es preocupara el més mínim en defensar els interessos comuns de tota la professió ni tan sols dels seus col·legiats”.

En esta percepció influeix la forma de treballar i relacionar-se amb el client? 

“Quan comencem el procés amb el client els demanem que no ens diguen què volen sinó que ens conten com viuen. Els fem moltes preguntes per aprofundir com es el seu dia a dia, tota la rutina des que s’alcen i es giten. Després ens conten a quins llocs els apetiria viure, quins llocs tenen com a referència... i finalment les necessitats. Amb tota esta informació tractem d’abstraure les típiques premisses i tractem d’articular la proposta a partir d’eixa informació. Tractem d’abordar això no des de la distribució de la casa sinó des de la teua forma de viure”, expliquen a Fent Estudi.

“Al final és una forma de fer i de ser, acostar-te d'igual a igual, les teues capacitats tècniques no estan per sobre dels desitjos del client. Però hi ha un ambient de desconfiança i pensen que el que estàs proposant serà car o superficial. Jo sempre pense que hi ha molta gent que entra a un espai i no percep que està ben dissenyat, la gent se sent bé i no sap perquè”, conta Maje Reig de Carpe Studio.

 Disseny en comú del skatepark a la Marina de València de Carpe Studio

El seu company Aitor Deza afegeix: “no tenim una metodologia concreta perquè l'adaptem a cada projecte. Però la primera premissa és la transparència, cal explicar bé tot el procés i la nostra tasca, què és el que estàs pagant. No és una signatura visada al col·legi, és tot un treball de pensar i formalitzar”.

“Més enllà de la nostra formació o metodologia, gran part de la nostra tasca ve marcada per la llei i és necessària per al control per part de les administracions, però al mateix temps, és excessiva i contribueix a la saturació del funcionament de la mateixa. Aquesta sobreburocratització de la nostra tasca és en si mateixa una gran incongruència de la qual és difícil fugir. Com totes aquestes obligacions i responsabilitats que ens pertoquen són difícils de comprendre per part de la ciutadania, la percepció de la gent és que actuem com una elit desconnectada del que ens estan demanant”, expliquen a El Fabricante de Espheras.

Entre llicències i certificats, l’ofici de l’arquitectura té algun valor més enllà dels monopolis que dóna l’Estat? Influeix d'alguna manera que siga una professió col·legiada?

“La sort que tenim els arquitectes és que la nostra formació és molt àmplia i diversa, i ens ofereix una gran capacitat per a adaptar-nos a una gran quantitat d’àmbits de treball diferents, des de l’interiorisme fins al planejament urbà i disseny de la ciutat. La realitat de l’àmbit professional dels certificats i les llicències d’activitat és que el mercat està saturat amb tant de professional i la legislació marca unes actuacions que la societat en general no acaba d’entendre, que finalment el mercat està molt alienat i els preus habituals pels quals molta gent acaba treballant són completament indignes”, conclouen a El Fabricante de Espheras.

“El Col·legi també ha d’adaptar-se per reconèixer aquestes formes d'exercir la professió, amb una diversificació de la professió que ja ha començat. Hui en dia sembla que la principal preocupació del Col·legi d’Arquitectes és l’edificació, però nosaltres mai ens ho hem plantejat perquè continuem fent el nostre treball. En la universitat si s'està fent un treball de divulgació en este àmbit”, afegeix Aitor Deza.

“Clar que hem de complir mesures d’aïllament, eficiència… però passar per la normativa moltes voltes és absurd, és inviable fer alguns projectes perquè la normativa ve de països nòrdics on tot és hermètic, controlat per ventilacions mecàniques..”, apunten des de Fent Estudi. “Igual ací amb obrir la finestra és suficient. Moltes voltes s’impossibilita el projecte, i ja no parlem de la burocràcia. Tractem d’experimentar i eixir de la manera habitual de fer les coses però és cansat perquè vas contra vent i marea, no t’ajuda ni el col·legi ni l’administració”

Noticias relacionadas

HABITEM EN COMÚ  

Cases per a cuidar el món

Por  - 

Lluny de receptes màgiques i falsos gurus, oficines d’arquitectura es llancen a investigar i testar la capacitat de l’habitatge per viure millor

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email