VALÈNCIA. En l’any 2009, quan José Luis García Nieves i jo mateix publicàrem el primer volum de la monumental «Historia del Llevant UD» (4 toms; 3.200 pàgines), moguérem milers de dates i de referències historiogràfiques per a reconstruir des de zero l’orige del futbol en València, més enllà del frívol “copia-pega” que l’havia alimentat fins a aquell moment. Una de les qüestions més emotives d’aquell tom –que comprenia des de finals del segle XIX fins a l’any 1922– era la localització real dels espais que acolliren al club en el seu creiximent durant els primers setze anys, fins la construcció en 1923 del Camp de la Creu, junt a la Creu del Grau (encara en peu, al costat de la BP de l’Avinguda del Port).
Hi ha un espai de permanència associat al Llevant, invariable durant almenys setze anys, una eternitat per la fragilitat estructural dels clubs de futbol a primeries del segle XX. Des de 1907 el Llevant FC (denominat FC Cabanyal entre 1907 i 1909) tingué la seua seu social en el passeig de Colom, número 3, una casa encara hui en peu al començament del carrer Francesc Cubells, entre Josep Benlliure i Progrés, al costat del solar on estigué el senyorial casal del doctor Antonio Damià, una eminència en el poble i autor d’un parell de llibres de cult: «Viejo Cabañal» (1970) i «Del puerto a la playa» (1973).
No obstant, embolcallat en un marasme de documentació, vaig enganyar-me en la base deductiva que em portà a afirmar que la seua del Llevant estava en Colom 3. Hui, dissabte que es preveu històric per al club granota, huit anys després d’aquella publicació, aprofitant la imminència del retorn a l’elit, és un bon moment per a desvelar aquella errada en la ubicació de la primera seu del Llevant, el club fundat en la platja de Llevant (o de les Arenes), la història del qual, sobretot en els seus orígens, transcorre íntimament lligada a la dels propis Cabanyal, Canyamelar i Grau, i les seues gents.
