GRUPO PLAZA

HABITEM

El color oli d’oliva i altres secrets de la construcció del CaixaFòrum València

Després d’un concurs restringit d’idees, un extens equip liderat per l’arquitecte català Enric Ruiz-Geli ha reactivat l’Àgora de Calatrava. El professor de la UA Javier Peña, mà dreta al disseny i la construcció, ens explica tots els detalls del projecte

28/06/2022 - 

VALÈNCIA. “Així estava l’Àgora el primer dia que vaig entrar”, va mostrar l’arquitecte Enric Ruiz-Geli amb una foto als periodistes que el rodejaven a la inauguració del CaixaFòrum. “I açò és el que vaig somniar durant les cinc hores que vaig estar ací”, mentres ensenyava la mateixa foto amb uns dibuixos esquemàtics de colors.

“L’ús del color és fonamental, és la clau del projecte”, explica el també arquitecte Javier Peña Galiano. “El blanc Calatrava és molt abstracte, funciona molt bé amb la llum perquè recull el capvespre, els dies ennuvolats... És neutre i canviant alhora”. “Però les nostres peces tenen colors vius, o fins i tot textures naturals. Inclòs als lavabos. El color s’incorpora de manera subtil en molts elements per jugar amb la idea de figura i fons, contraposant-se al blanc de l’Àgora”.

Els seus arquitectes comparen el projecte que ha encaixat el CaixaFòrum València a l’Àgora amb una cèl·lula. Com si fóra el diagrama d’una eucariota, el programa del nou centre s’organitza en quatre peces: la palmera per a les oficines i la llibreria, el jardí per a la cafeteria, el núvol per a les activitats educatives i el bosc per al teatre. Un pòdium de fusta amaga les sales d’exposicions, recull el teatre, enlaira el núvol i genera una grada per contemplar l’entrada del nou espai. “A la primera idea, cada ús tenia el seu element particular. Però després va sorgir la necessitat d’agrupar-ho amb l’estructura de festa”, explica Peña Galiano, arquitecte a Xpiral Estudio i professor a la Universitat d’Alacant.

Però el color és protagonista a totes les peces. Una tonalitat concreta que varia amb la llum, entre el verd i el groc, com passa amb l’0li d’oliva. “A Xpiral hem desenvolupat esta pintura especial, desenvolupada junt amb l’empresa murciana Genérica, que recorre les baranes, l’estructura de la llibreria o el mateix núvol”.

Enric Ruiz-Geli. Foto: KIKE TABERNER.

“És el primer projecte que fem junts Enric i jo, encara que ens vam trobar a la Barcelona dels 90 amb Metàpolis. Jo crec que tinc una faceta més tecnològica i ell més figurativa. Enric pensa i jo construïsc”, explica l’arquitecte murcià. “El procés ha sigut llarg, però ha funcionat igual que treballa una cèl·lula: per parts. Això ha permés que l’obra es desenvolupara a partir de peces que començaven i s’acabaven de construir progressivament”.

El seu disseny respon a l’actual tecnologia, que permet fabricar directament els models tridimensionals que es dibuixen als ordinadors. “El que millor sabem fer a Xpiral és combinar entre l’artesania i el digital, transferir a l’obra tot el que ocorre a l’ordinador a través de sistemes de replanteig, criteris de fabricació, materialitat..”.

Amb la majoria de materials prefabricats, per a dimensionar les peces de l’obra s’havia d’atendre a la complexitat de construir dins d’un edifici. La xifra clau: els quatre metres d’alçada de les quatre portes que té l’Àgora.

Un complex procés coordinat amb desenes d’empreses de l’Arc Mediterrani que han participat en el disseny i la construcció de les diferents parts del centre. El mobiliari fixe, com les recepcions, l’ha dissenyat i construït el Laboratorio de Artesanía Digital, un fablab a San Pedro del Pinatar, a la vora del Mar Menor. Les peces de ceràmica, dissenyades per l’artista Toni Cumella, les ha col·locades Mariano Pedreño sobre la geometria dissenyada per l’equip de Javier Peña a Xpiral.


El sostre de teatre és de cartó, una superfície booleana —amb doble curvatura— que es relaciona a partir del ritme de l’escultura de El Bosc Escrit de Frederic Amat a l’interior de l’auditori. Si a l’interior, un exèrcit de pals cremats penja sobre els caps dels espectadors, a l’exterior l’oficina Cartonlab va multiplicar la percepció de grandesa de la volta del teatre amb un altre bosc de triangles, que van canviant la seua percepció segons la posició del visitant.

I si una de les icones del CaixaFòrum de Madrid va ser el seu jardí vertical, ací el compost recobreix tot un edifici sencer, amb una tecnologia dissenyada per l’empresa il·licitana Paisajismo Urbano. La cafeteria, inspirada amb les arquitectures especulatives dels anys 60 que Ruiz-Geli ja va provar a la Fundació el Bulli, està completament revestida d’un jardí. “El primer que vam fer va ser analitzar la llum amb Ecotech, i després junt amb el jardiner Ignacio Solano vam triar les espècies més adequades segons la intensitat fotovoltaica”. Per això, hi ha dos zones negres on no era viable plantar res, mentres que a alguns dels biòtops dissenyats podrien arribar a tindre dos metres d’alçada.

La icona sense dubte és l’anomenat núvol. La part dedicada a les activitats educatives del centre, és també la que més s’ha transformat durant el procés de disseny de les obres. La seua imatge flotant i translúcida ha canviat per un disseny més tosc, revestit de la sal. La inspiració marítima continua amb la il·luminació, amb la que la peça guanya partit i que pretén visibilitzar el canvi climàtic amb una visió en temps real de la temperatura dels oceans. Era tot un repte que el CaixaFòrum no fóra engolit per la balena blanca de Calatrava, però farà falta que desplegue tot el seu programa perquè no es quede en altra escenografia.

Para saber más

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email


Quiero suscribirme