Un Món Sostenible?  / OPINIÓN

El gegant dormit

20/09/2018 - 

VALÈNCIA. El semblant despreocupadament reposat em recorda aquella postura que adoptavem a l’escola en creuar els braços, amb la intenció de fer una becadeta damunt el pupitre entre classe i classe. Una aparença relaxant i tranquil·litzadora que transmet una pau acollidora, evocadora de temps familiars. El Penyagolosa és un símbol que transcendeix els components geogràfics, convertit en un dels referents del paisatge cultural dels valencians. Des de les terres castellonenques de l’Alcalatén és la imatge mítica de la muntanya valenciana reverenciada per l’excursionisme i accessible per a qualsevol caminant decidit. Iniciar l‘ascens al seu cim és com disposar-se a escriure davant un full en blanc, que cal omplir amb frases pausades fetes a poc a poc però amb un ritme decidit i conjuntat. El premi final mereix el camí per arribar a un observatori de mirada privilegiada. 

No és molt habitual, però del totpoderós cim es va parlar en el recent Debat de Política General a les Corts. En el parlament dels valencians el president de la Generalitat, Ximo Puig, va anunciar que el pic del Penyagolosa, pot ser la part més reconegudament emblemàtica del massís, serà adquirit per l’administració valenciana. En l’actualitat la zona forma part del Mas de Sanaüja i la Generalitat ha arribat a un acord amb els propietaris per adquirir una parcel.la de 150 hectàrees per un preu aproximat d’un milió d’euros. La resta de l’espai continuarà de moment en mans privades, no obstant el fet simbòlic de la conversió en titularitat pública de part del paratge reforça el vincle comú d’una muntanya amb tots els habitants que xafen i viuen la geografia valenciana, i no tant sols dels que la visiten més freqüentment o dels seus veïns. Tots serem ara una mica més copropietaris testimonials d’un patrimoni de tots, dins una responsabilitat compartida per a contribuir a la seua conservació en el temps. 

Un sostre dels valencians

El massís del Penyagolosa abasta els termes de Vistabella, Villahermosa del Río i Xodos, tres poblacions que marquen diversos punts de contrast de l’aspecte del cim, que té el punt més alt als 1.814 metres. És una bona marca d’ascens que el converteix en un dels sostres més elevats del territori valencià només superat pel Cim Calderón, situat a 1.838 metres en el terme de la Puebla de San Miguel al Racó d’Ademús. Un paratge també extrem, reveladorament encisador amb un aspecte que recorda la pell d’un lleopard, on les taques de la pell estan formades per les savines que creixen a ras de terra.  

El Penyagolosa és també parc natural des de 2006 amb una escassa l’extensió de la zona protegida, la més reduïda de tots els parcs amb només 1.094 hectàrees. Dins del massís creixen extenses masses de pi negre i pi blanc que aporten una frondositat quasi inexpugnable al paratge. També sobreviu un xicotet bosc de roure reboll (Quercus pirenaica), una espècie més pròpia de les costes atlàntiques i escassa de trobar en eixes latituds. Entre la pinassa, apegats a la terra rica en nutrients i ben humida, sorgeixen una gran varietat de bolets que segur han sigut afavorits per les pluges recents en un inici radiant de la temporada.   

 

Els atractius del massís ben valen una excursió en qualsevol època de l’any, però la massificació de visitants de cap de setmana que provoquen les facilitats d’accés i la varietat de rutes en l’entorn del Penyagolosa són en si mateix una amenaça per l’equilibri d’un delicat ecosistema, ja greument afectat pel canvi climàtic i els seus efectes, que retarda floracions i redueix per exemple la presència d’espècies botànics que precisen més fred com és el cas del lliri d’hivern (Galanthus nivalis), una planteta molt difícil de vore al territori valencià i que té una de les seues escasses poblacions al massís del Penyagolosa. El calfament global fa que cada vegada haja d’ascendir més amunt per trobar les temperatures requerides, pot ser arribarà un dia en què ja no podrà ascendir més alt i l’espècie acabarà desapareixent del nostre territori. 

L’adquisició pública del pic del Penyagolosa hauria de ser una oportunitat per a reafirmar el valor d’un símbol vertebrador del territori valencià, una referència no només geogràfica també cultura i antropològica que a pesar d’estar feta de forta pedra calcària requereix protecció a causa de la seua endèmica fragilitat. La muntanya del somni és ara una mica més de tots dins una responsabilitat compartida.

Una mica de dadaisme ambiental    

La frase que dóna nom a aquesta secció, que ja porta un parell d’anys acudint a la cita periòdica amb Valencia Plaza, és també la del llibre “Un món sostenible?, respostes dadaistes en un planeta canviant” de l’editorial Albatros. Hui dijous 20 de setembre el presentem a la llibreria Fan Set de València a les 19.00h. Es tracta d’un recull dels articles apareguts en aquest portal i també en altres llocs com Samarucdigital sobre una variada oferta de temes que cada dia dóna l’actualitat ambiental però també el cine, la política o la música. 

La presentació serà en realitat una col.loqui obert on d’entrada probablement parlarem dels bunyols de carabassa, Pulp Piction, medi ambient, o dadaisme. En ells participaran dos dels protagonistes que apareixen en el llibre. Un d’ells és Andreu Escrivà, tècnic en projectes ambientals de l’Observatori del Canvi Climàtic de València, i sobre tot un activista climàtic decidit a expandir el seu missatge. També estarà el meteoròleg Jordi Payà, director del portal Oratgenet i autor del pròleg del llibre. Una oportunitat per a parlar sobre la nostra relació amb el planeta i de com seria la pròxima part de “Regreso al Futuro” si Marty McFly no era nascut... Ens veiem allí.