El Premi Nacional de Dansa Daniel Abreu ens trasllada a un món de somni al TEM

VALÈNCIA (EP). Després d’un sol i dos duets, el Premi Nacional de Dansa Daniel Abreu torna a la creació col·lectiva junt amb un quintet de ballarins en el seu espectacle Dalet (da). Dansa València acollirà el dijous 20 d’abril aquesta peça que transita del gestual i la dansa cap a un lloc de somni i representació màgica. La peça tindrà lloc al TEM a les 19.00 hores.

Dalet és una lletra de l’alfabet hebreu que fa referència al nombre quatre i a la porta. Una porta sense llinda que permet passar ‘a través de’. En un sentit simbòlic, al·ludeix al pas d’un lloc a un altre de diferent. En la seua nova coreografia, ‘Dalet (da)’, Daniel Abreu ho equipara a un símil de les etapes de la vida, del naixement al creixement, l’adolescència, la vida adulta, la senectut i la mort. 

El coreògraf i ballarí canari visita el TEM amb aquesta peça en què reincideix en les qualitats que caracteritzen la seua companyia: l’ús d’eines senzilles del llenguatge interpretatiu, la força i personalitat dels intèrprets, els paisatges suggeridors que deriven en imatges de gran pes, pròxim i oníric, i un sensible ambient sonor.

El festival organitzat per Cultura de la Generalitat a través de l’Institut Valencià de Cultura (IVC) també ofereix en la seua pròxima jornada una selecció de tres peces breus de creadors locals en altres tantes places del centre històric, així com dos espectacles de marcat accent femení, ‘Oro negro’, de Poliana Lima, i ‘Para cuatro jinetes’, de Mucha Muchacha.

Companyies valencianes

Dansa València proposa en horari d’aperitiu una selecció d’espectacles de companyies valencianes que actuaran a l’aire lliure en tres places del centre històric, a manera de programa itinerant.

La tríada valenciana començarà amb la representació, a la plaça del Col·legi del Patriarca a les 13.00 hores, d’una peça pròxima i íntima de Cave Canem, No son ojos porque los ves, son ojos porque te miran. Les seues propostes es caracteritzen per un moviment carregat de gestualitat i expressivitat. En aquesta ocasió, els ballarins Carmela García i Alexander Espinoza exploren com moure l’energia en l’escena sense creuar mirades. En la representació, descobreixen que la seua realitat es trontolla davant de la presència d’altres ulls, no sabent com reaccionar o interactuar pel fet de no estar sols. 

A continuació, el ball es desplaça a la plaça de la Reina a les 13.30 hores, espai a l’aire lliure on la plataforma valenciana Wako, liderada per Eduarzo Zúñiga, escenificarà Hellouses y Goodbyeses, en què convergeixen la dansa, la salut, les arts interdisciplinàries i el text per a generar vincles i espais creatius a través del tacte i les carícies.

L’última parada serà a la plaça del Mercat a les 14.00 hores, on Kiko López se submergeix en un desafiament intern per a trobar el costat més bell de l’ésser humà a través de l’animació d’un objecte. En la seua obra breu ‘Honest’, el protagonista fa un viatge pel joc i el rebuig acompanyat d’una mirada fràgil, vulnerable i honesta a la recerca de l’acceptació d’u mateix. El llenguatge del ballarí i coreògraf valencià es caracteritza per la influència de les danses urbanes, folklòriques i contemporànies, així com pel teatre gestual.

Identitat i sororitat femenines

La coreògrafa, ballarina i docent brasilera establida a Madrid, Poliana Lima, torna als escenaris de Dansa València amb un sol a dos cossos amb música en directe titulat Oro negro. L’espectacle, programat a Carme Teatre el dijous 20 d’abril a les 17.00 hores, es construeix a través de la metàfora del petroli per a associar el procés d’excavació d’un tresor amb la posada en valor d’elements i identitats que van ser negats i exclosos en la cultura occidental hegemònica.

El col·lectiu Mucha Muchacha se centra, en canvi, en la innovació artística, la reflexió sobre la dansa espanyola i contemporània, el feminisme i l’apoderament del cos en l’escena a partir de l’àmbit comunitari i el ritual. Les madrilenyes visiten La Mutant el dijous 20 d’abril a les 21.00 hores amb la seua proposta Para cuatro jinetes, en què el folklore s’explora com un lloc immens, misteriós i moltes vegades confús, eixamplat per les llegendes, els ritus, les festes i els balls que hem creat al seu voltant al llarg de la història.