El que importa de veritat és la igualtat d’oportunitats

VALÈNCIA. Al meu entendre la principal funció d’un govern ha d’estar assegurar el benestar econòmic i social de les seues conciutadanes i els seus conciutadans. Per a això resulta fonamental disposar i ordenar un conjunt de recursos capaç de generar els ingressos necessaris, d’acord amb els seus propis interessos.

A l’Estat espanyol les competències relacionades amb els serveis bàsics de l’Estat del benestar estan assignades a les comunitats autònomes, per la qual cosa per a complir-les els seus governs necessiten reforçar un espai fiscal propi i una major responsabilitat a la gestió tributaria. Un espai fiscal que cal respecte els principis d’igualtat, generalitat, progresivitat i capacitat econòmica.

Des de fa mesos estem assistint a un debat sobre la supressió de l’Impost sobre Successions i Donacions. I dic supressió perquè la competició fiscal per reduir la base imposable fins a l’1% del patrimoni suposa eliminar-lo de fet, i participar a una tendència de tributació a la baixa entre comunitats autònomes -en alguns casos qualificada com a “dumping fiscal”- per a fomentar la deslocalització dels patrimonis importants.

Perquè cal defensar l’existència de l’Impost de Successions i Donacions?. Doncs perquè no suposa cap doble imposició, ja que els tributs els paguen les persones, i en aquest cas qui paga el tribut és l’hereu que mai ha suportat cap impost pels bens rebuts.

Qui hereta augmenta el seu patrimoni i l’impost grava eixe augment. Des d’un punt de vista d’equitat o justícia distributiva, perquè tributa un premi de loteria o els ingressos del treball, i no l’herència rebuda?

Suprimir o fixar una reducció de la base imposable del 99%, tant si val, te conseqüències redistributives, ja que s’altera la distribució relativa de les carregues. Si l’alternativa es reduir la despesa pública, la regressió de la mesura és evident, ja que afectaria als contribuents amb menor capacitat. Si l’alternativa es compensar-la amb l’augment d’altres impostos, tant siga l’IRPF o l’IVA, afectaria a les rendes del treball i als consumidors amb menor capacitat.

No és molt coherent reclamar major autonomia fiscal i utilitzar-la sols per a reduir els ingressos pels impostos que gestiones. Tampoc ho és reclamar major finançament i simultàniament reduir l’esforç fiscal de sectors amb major capacitat econòmica. 

El experts que participaren a l’informe sobre la reforma del sistema tributari espanyol, justificaren el manteniment de l’Impost de Successions i Donacions pels seus efectes redistributius a la renda i la riquesa i per la seua relació amb la igualtat d’oportunitats, l’equitat Inter generacional, i els incentius a l’esforç, el treball i l’estalvi. I finalitzaren el seu informe proposant que la reducció de la base imposable de l’impost caldria se situara entre el 50% i el 70%, molt lluny del 99% reclamat.

Fins i tot trobem acadèmics amb opinions encara més contundents. Javier Suárez Pandiello, catedràtic d’hisenda pública de la Universitat d’Oviedo, afirma que “si no queremos contribuir a erosionar el caràcter progresivo que, según nuestra Constitución, debería tener el sistema fiscal tomado en su conjunto, deberíamos revertir la tendència hacia la marginalidad que actualment se observa en la evolución del Impuesto de Sucesiones”...Contra lo que habitualment se supone y casi se ha convertido en lugar común, las bases del pensamiento liberal no cuestional la tributación de las herències, sinó que, más bien al contrario, lo han llegado a considerar un instrumento que ayuda a garantizar la igualdad de oportunidades”.

Finalment, des del punt de vista normatiu, les reduccions de la base imposable de l’Impost de Successions i Donacions caldria que atengueren a circumstàncies econòmiques i socials pròpies. La situació financera de la Generalitat no recomana participar a la competició per a la reducció d’ingressos, i tampoc podem afirmar que si no s’augmenten els beneficis fiscals plantejats posem en perill la continuïtat de les empreses.

Rafael Beneyto Cabanes.