El ‘Tio Canya’ entra amb gaiato al Principal de València

VALENCIA. Tot valencià és o coneix un tio Canya, si no, un fill, un net o un besnét. Els protagonistes d’aquesta cançó de 1976 s’estenen encara hui per les nostres comarques: els que van abaixar la cara en València capital, els que odiaren l’escola per no entendre-la, els que només usen castellà i els que tornen a parlar “com la gent del poble”. Per aquesta proximitat emocional i per una partitura que arrela en el passat musical trobadoresc, el ‘Tio Canya’ ha sigut, és i serà un himne de denúncia i esperança. “Tots pertanyem a una generació de la família. Jo mateix sóc un dels besnéts, que són els que han estat educats en castellà, però després han aprés el valencià.

En el moment en què la vaig compondre tenia un compromís amb el País per recuperar la llengua, la que vam haver de descobrir perquè no ens l’havien ensenyat. Quan acabí de fer-la, de repassar-la, ja amb certa distància, em vaig preguntar com collons no havia fet algú aquesta cançó”, se sorprén des de fa anys el seu autor, musicòleg, mestre i fundador d’Al Tall, Vicent Torrent, a qui els pares i germans majors valencianoparlants parlaren sempre en castellà en traslladar-se de Torrent a València a viure.

“La primera volta que la vaig sentir va ser en l’assaig de Massanassa. Recorde perfectament com va arribar Vicent i més o menys amb la guitarra va tocar la cançó. Vaig flipar! Vaja tela! La primera escolta et colpeix i dius: ‘això està molt bé’. La història estava molt ben filà”, rememora el cantant Miquel Gil, membre d’Al Tall durant 12 anys.

Cap d’ells sap dir hui el primer concert on la van presentar al públic. S’incloïa dins del segon disc Deixeu que rode la roda. “Però de seguida la història d’aquest personatge inventat va despertar la sensibilitat de la gent i es va fer molt popular. Al llarg del temps ens l’han demanat sempre en cada recital. De fet, una temporada estàvem tan farts de cantar-la que vam deixar de fer-lo. Però va durar poc. Els que ens contractaven ens deien que s’havia de cantar precís. Estem molt satisfets del ‘Tio Canya’. Ens ha demostrat a nosaltres que era una cançó emblemàtica que s’ha convertit ja en tradicional. La gent pensa que és de tota la vida. El més admirable és que la gent la reconega com a patrimoni”, explica Manolo Miralles.

Al Tall interpreta ‘Tio Canya’ amb la Banda Primitiva de Llíria en 2007

L’impuls d’Arrancapins

De fet, no és casualitat que entre els mantres que Al Tall ha donat al poble, el grup triara ‘Tio Canya’ com a cloenda dels seus concerts de comiat. Vibrant era la passió amb què entonaven en 2013 la seua estrofa final: “Reviscola Tio Canya, amb gaiato si et fa falta, que a València has de tornar...” I així ha sigut 40 anys després gràcies a l’impuls de Josep Antoni Collado i la seua falla Arrancapins: “Estava a casa amb el meu fill Pau, de 20 anys, i vam llegir en premsa sobre les quatre dècades de la cançó. Vam pensar en la idea de declarar 2016 l’‘Any Tio Canya’. Seria un homenatge a Torrent i per extensió a Al Tall. Ho vam comentar en la comissió i va sorgir la idea de fer una crida general a la societat. Vora cinquanta entitats s’han anat sumant a la iniciativa, des de grups de dansa, escoles infantils, entitats socials i culturals i artistes com el pintor i escultor Antoni Miró, qui ha dissenyat ex professo el cartell oficial. Ha sigut un ampli ventall cívic de tots els pobles”.

Entre els diferents actes musicals i culturals, dos destaquen per vistositat; l’un va ser el monument faller d’Arrancapins, dedicat a l’home de gorra i brusa negra, que vesteix una faixa morellana. La figura central era una còpia de la partitura original que guarda a casa Vicent Torrent i de la qual es van fer en 2012 diverses litografies signades. Una d’elles la va comprar precisament un morellà que hui és president de la Generalitat.

“A més de l’encertadíssim escrutini sociolingüístic, ‘Tio Canya’ portava una nova ideologia musical, encara no verbalitzada, però perfectament materialitzada sobre la partitura: l’ús de referents musicals autòctons per a compondre noves cançons adreçades a les sensibilitats actuals. D’aquesta forma de procedir, Vicent Torrent en va dir riproposta i ha sigut la clau de volta de l’exitosa escola folk valenciana d’aleshores ençà”, subratlla el musicòleg Josep Vicent Frechina, qui va recolzar tot seguit les iniciatives d’aquesta onomàstica.

Una quarta vegada

Ell és precisament un dels organitzadors de l’altre gran acte amb què culmina l’homenatge. Serà el concert coral ‘Reviscola Tio Canya: Homenatge a Al Tall’ que dijous reunirà de nou a membres del grup musical, alguns d’ells amb les seues formacions actuals: Manolo Miralles actuarà amb Musicants; i Miquel Gil pujarà a escena només amb la seua guitarra. Entre els tres temes escollits, un serà L’amor es Déu en barca.

Per la seua part, Maribel Crespo, unida ara a Sis Veus Per al Poeta, interpretarà tres cançons d’homenatge a Estellés i prepara amb molta il·lusió l’arranjament amb què donarà pas a la veu de les noves companyes per entonar un tema del cançoner d’Al Tall. “El tio Canya és un símbol de la pèrdua de la identitat dels valencians, de com els mateixos valencians hem menyspreat la nostra cultura i la nostra llengua i hem convertit a una persona fidel a la llengua en algú que se sent estrany en la seua pròpia llengua”, lamenta la cantant i compositora Eva Dénia.

A mitjan espectacle arribarà el torn del versador Josemi Sánchez per posar lletra en directe a les albaes que interpretaran Apa i Teresa: “La lletra la pensaré en eixe moment, tot i que sempre dus alguna cosa pensada. Igual parle del gaiato, amb què el tio Canya ens dirà que anem amb compte perquè el perill està, que no podem abaixar la guàrdia. Hi ha els que continuen vegent el valencià com a cosa d’aldeanos i els que donen prioritat a llengües més universals com l’anglés. Segons com testeje l’ambient i les coses que s’han dit, aniré creant amb cinc frases cada versada. Sobretot subratllaré l’estima i la dignitat”.

Els hereus

Un dels més joves que ha tocat amb Al Tall és el dolçainer Miquel Gironés. Actuarà amb la seua Xiromita Trad Project, el projecte amb què tracta de recuperar melodies i tonades populars amb instruments com ara la guitarra flamenca i valenciana, la viola de roda, la percussió i les veus de Rafa Arnal i Miquel Gil: “Mon pare sempre ha estat molt vinculat a la música i he viscut rodejat de cançons d’Al Tall. Sí que recorde quan ‘Tio Canya’ va prendre un significat combatiu ideològicament i políticament. Va ser en l’adolescència quan vaig despertar l’interés per l’estat de les coses i vaig començar a rebel·lar-me. Jo i els meus companys el vam fer un himne. Ara vivim amb més orgull, no diré llibertat. Note una mica més de normalitat, però la normalitat adorm. És important, sobretot en el món de la música, estar alerta”.

El Cant dels Angelets d’Ontinyent és una de les tres peces de música tradicional revisades que Gironés ha triat per al concert: “Aquest cant sacre té un significat important, és del meu poble i a més vaig entrar al conservatori cantant aquesta peça que m’havia recomanat mon pare. És un dels patrimonis més canyeros que tenim a Ontinyent i al País Valencià”.

Ens quedem amb la sorpresa de la resta de temes que cobriran les dos hores de concert, on també participaran el cantaor xativí Pep Gimeno Botifarra i les corals de l’Eliana, el Micalet i Vinalesa. El que sabem és que el final es reserva per a les estrofes i la trobada del mític ‘Tio Canya’. Hi haurà possibilitat de sentir-lo també a Alacant (Teatre Arniches) i Castelló (Teatre Principal) els pròxims dies 21 i 28 respectivament.