Foto: Eva MáñezVALENCIA. Fer prediccions en política no és un hàbit recomanable. No hi ha premi per als futuròlegs i el risc de quedar com un idiota és bastant elevat. Tanmateix a aquelles persones que hem pres la decisió -a quina mala hora- de clavar-nos en el fang de la política institucional, no ens queda més remei que tractar d'avançar escenaris a partir d'un puzle de peces que mai encaixen. Anem al tema.
Donades les circumstàncies, és poc probable que les forces polítiques del canvi guanyen les properes eleccions generals en el conjunt de l'estat. Amb això no vull dir que no hagem d'eixir a guanyar el partit, al contrari, hem de deixar-nos la pell. Però aquestes eleccions no poden ser concebudes com una mena de batalla final que segelle els destins. Necessitem una estratègia amb major profunditat, política i temporal.
L'escenari més que probable és d'una victòria electoral del tripartidisme del PPSOEC's. La gestió d'aquesta victòria conduirà a la recomposició del règim culminant l'operació amb un refregit de la Transició sota la forma d'una reforma constitucional ja anunciada. Com deia Marx: “La història es repeteix, primer com a tragèdia, després com a farsa”. L'objectiu passa per tant per evitar aquesta recomposició, en cas contrari ens trobarem amb un tancament sobtat de l'escletxa electoral que vam obrir en les eleccions europees de 2014 i que vam aprofundir en les autonòmiques i municipals de fa només uns mesos.
La geografia electoral no és uniforme arreu de l'estat, existeixen relleus. Al País Valencià es donen les condicions per a que les forces polítiques del canvi guanyem les eleccions del proper mes de desembre en les tres circumscripcions valencianes. En les darreres eleccions autonòmiques vam comprovar que l'espectre electoral representat per la suma de Compromís, Podem i Esquerra Unida ja és a hores d'ara majoritari entre els valencians. Tanmateix aquest és un espai polític encara massa fragmentat. Necessitem un instrument polític que unisca les diferents peces del trencadís valencià.
La proposta no passa per formar una coalició electoral que s'acabe al dia següent de les eleccions generals. Poc hauríem avançat en aquestes circumstàncies. Del que es tracta és de dotar-nos d'un instrument polític sòlid i perdurable, amb vocació hegemònica al nostre país i que estiga ideològicament situat en la intersecció entre l'aprofundiment democràtic, el valencianisme polític i la transformació social.
L'articulació de l'instrument polític ha d'assolir un doble objectiu, intern i extern. L'objectiu extern és el de dotar al poble valencià de veu pròpia en el Parlament espanyol amb un grup parlamentari valencià. Els valencians històricament no hem tingut cap mena d'influència en les polítiques d'estat i les conseqüències han estat nefastes per al nostre país. Ara per primera vegada en la història podem situar les nostres peces en el tauler polític estatal. L'objectiu intern és el de consolidar una força política institucional que lidere el govern de la Comunitat Valenciana i siga primera força en Les Corts amb la suma dels diputats de Compromís i Podem. Retindrà el PSOE la presidència de la Generalitat si queda descavalgat no ja com a segona, sinó com una menguant tercera força a casa nostra?
La nostra primera responsabilitat és la de construïr aquest instrument polític amb capacitat d'assolir majories electorals. A partir de desembre haurem assolit posicions institucionals en la Generalitat Valenciana i el Parlament espanyol que ens permetran situar en l'arena política estatal el “problema valencià”. La finalitat d'aquest procés de confluència és en definitiva l'envit democràtic al règim.
En Escòcia l'SNP (Partit Nacional Escocès) va aconseguir en les passades eleccions del mes de maig al parlament britànic una victòria històrica obtenint 56 dels 59 diputats que es repartien en les circumscricpions escoceses. L'SNP mantè un discurs en que recull el llegat del laborisme històricament majoritari a Escòcia. Un discurs amb arrels socials i d'alçada nacional que es mou en una equació eficaç: Defensar Escòcia significa lluitar contra l'austeritat i aprofundir la democràcia lligant-la a l'exercici de la sobirania nacional. Enfront de l'SNP es situa un estat britànic fortament conservador, amb una classe política elitista, que ha deixat de banda a Escòcia i que practica una política anti-social de privatitzacions i retallades. L'SNP no representa només els independentistes escocesos, sinó a Escòcia, el seu marc social de convivència i els interessos de la seua gent.
Aquesta és la referència que ens interessa de cara a les eleccions generals. A partir de gener trobarem un govern central regit per les elits de sempre, amb un caràcter conservador i centralista, llest per a seguir acometent la seua agenda de retallades socials. L'instrument polític del canvi haurà de confrontar a eixe govern des de la Generalitat i des del Parlament espanyol defensant el marc social de convivència recolzat per la majoria del poble valencià i bassat en dos grans vectors: l'aprofundiment democràtic i la defensa dels drets socials. La confrontació amb l'estat requerirà d'una banda aconseguir la correcció del model de finançament i la realització de les inversions necessàries en el nostre territori. D'altra banda caldrà bloquejar de qualsevol política socialment regressiva que el govern central tracte d'impossar-nos. Qualsevol política que erosione el nostre marc social de convivència, no ha de creuar la porta del nostre territori.
*Membre del Consell Ciutadà Valencià de Podem i membre de la comisió negociadora del Pacte del Botànic
Pese a que quedan casi dos meses de negociación en Madrid, el estancamiento de las conversaciones invita a mirar de reojo una futura convocatoria electoral
La formación morada se mostraba más difuminada en una fiesta electoral que lanza señales sobre un Pacto del Botánico estatal
