Ángela, una experta i jove conductora que utilitza habitualment una plataforma de vehicle compartit, ha aprofitat el seu viatge des de València a Benicàssim per a transportar altres viatgers. La jove desconeix per complet el nom dels grups que toquen en la edició d’enguany del FIB però està decidida a passar-ho molt bé i, sobretot a no tocar el cotxe fins que acabe un cap de setmana que es presenta carregat d’expectatives. Amb tota probabilitat molts altres suposats “fibers” pensen més en la festa que en la música, però mentre tinguen entrada tot és possible dins el recinte del Festival Internacional de Benicàssim, un territori carregat d’emocions i aventures que atrau un públic majoritàriament jove i britànic amb ganes de passar-ho bé i també de música.
En l’altre extrem de la balança i del món viu Ben, ha vingut des de Melbourne per a visitar la ciutat castellonenca “més festivalera”. És un australià, que ha superat de llarg els 40, apassionat per la música en directe abans d’arribar al FIB ha recalat a Croàcia per assistir al festival InMusic de Zagreb, que enguany ha celebrat la seua 13 edició. Ben destaca emocionat la força de l’actuació que allí van oferir els també australians Nick Cave and The Bad Seeds o la de David Byrne, el que va ser líder i guia dels Talking Heads, en un cartell on destacava a més la presència de The Queens Of Stone Age. Ben ha continuat en solitari el seu periple festivaler amb una visita al Mad Cool de Madrid, on s’ha tornat a trobar amb els Queens a més de Pearl Jam, Tame Impala, Depeche Mode o els Arctic Monkeys. Està entusiasmat amb el directe dels Killers a Benicàssim i prèviament amb el dels Vaccines, dos clars referents del FIB, que en l’edició que fa 24 han tornat a triomfar entre els seus fans. El grup de Las Vegas liderat pel sempre simpàtic i acollidor Brandon Flowers, ha mostrat un versió molt més apoteòsica i operística, amb un repertori plagat de “uoh, uoh, uhooos...” i més cors, que en la seua més contundent, enèrgica i fresca actuació de 2013.
Un fan d’alts vols atret per The Killers és el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, que ha utilitzat un sistema de transport ben diferent i menys sostenible que el d’Àngela. El seu aterratge a l’aeroport de Vilanova d’Alcolea amb avió oficial ha sigut durament criticat per l’oposició, a causa de la despesa que suposa l’ús de l’aparell de titularitat pública en una missió més privada que altra cosa, encara que el viatge incloïa, segons assegurava La Moncloa, una agenda política prèvia amb reunions amb l’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, i el president de la Generalitat, Ximo Puig. En tot cas seria interessant que les explicacions parlamentàries que han demanat a Sánchez sobre la seua incursió al FIB incloguen els detalls de la factura energètica del combustible d’un Falcon 900B, el trireactor de fabricació francesa que va emplear en el desplaçament. L’impacte ambiental dependrà, a més, del nivell de càrrega a bord i de la velocitat de creuer. El que sembla ben segur és la possibilitat real de l’ús d’alternatives de transport menys contaminants en els desplaçament del president i de tots els ciutadans, com ara els cotxes elèctrics per exemple.
Entre la variada, entretinguda i diversa oferta del FIB 2018 a primera hora de la vesprada vam poder degustar el cuidat dream pop de Júlia, el grup d’Alcoi format per Estela Tormo i Lídia Vila, que va desplegar tot el seu encant sideral amb un lluminós i tronador final guitarrístic. En el mateix escenari Driving Music FIB Club, molt discretament recollit i amb coberta per al públic, van aparèixer Las Melenas, una banda que ofereix rock bàsic i ràpid que evidència la incipient presència femenina entre les bandes dels festivals, encara molt reduïda i clarament llastrada per una inèrcia de dècades d’estereotips de gènere molt evidents en el món del rock & roll clàssic.
La contundència i entrega del directe de La Plata és un dels valors que fan tan atractiva la música en viu. El cantant del grup valencià, Diego Escriche, no va parar de dansar, saltar i quasi arrancar les cordes de la guitarra en un luxuriós espectacle carregat de passió per llançar al món un rock brut i post punk. Un estil ple de visceralitat, més enllà de qualsevol virtuosisme, que queda ben atrapat en el seu primer llarga durada “Desorden”, un disc que la banda està girant entre grans èxits.
L’ska fester i desinhibit de l’eterna diversió que ofereix Madness, la fresca motivació de Catfish & The Bottlemen que semblaven dissenyats per a posar banda sonora al FIB, la foscor brillant sempre atraient de The Horrors, l’efectiva electrònica de Monarchy, l’eterna jovialitat de Belle & Sebastian, l’absoluta incorrecció buscada i atraient de les lletres de Los Punsetes o l’exhuberància sonora de The Charlatants formen part d’una llarga llista de 150 bandes amb opcions per a tots els gustos entre caps de cartells recurrents com Pet Shop Boys o Liam Gallager i el nou hip hop de Trasvisscott.
En total uns 168.000 assistents, segons l’organització, han acudit al reclam del FIB 2018, una xifra lleugerament inferior que als 177.000 de l’any passat i una mica per davall de la mitjana dels últims anys. El temps passa i la gent s’ordena, només calia passejar pels carrers de Benicàssim per a comprovar que l’afluència de públic, que continua sent massiva, ja no es tan imprevisible i descomunal com en altres edicions, i molts dels visitants han optat per buscar el confort d’hotels, apartaments o hostals de les poblacions dels voltants com ara Castelló i Orpesa, lluny del romanticisme terrenal del càmping. Enguany, com en altres festivals, s’han estrenat els punts violeta destinats a combatre les agressions sexistes que han rebut 1500 visites, una evidència de la falta d’educació que requereix bona part de la població global.
El que no ha canviat és el valor de la música en directe i especialment en una tradició tan internacional com la que atresora el Festival Internacional de Benicàssim, pioner en el seu camp, amb una col.lecció de bandes única al continent. La nova manera mundial de consumir música ha canviat la relació del públic amb els artistes, fidelitzant l’assistència als concerts. Com diu el director del FIB, Melvin Benn, mai abans des que ell està en actiu en el negoci de la música, es a dir des de 1979, existeix una oferta tan gran d’actuacions en viu, un fenomen provocat per l’evident quasi extinció de la venda de discos.
L’oferta de festivals és extensa i variada, encara que alguns casos la composició dels cartells és repeteix una i altra vegada de manera mimètica. Però mentre haja públic que continue responent al reclam, la festa seguirà sobre tot quan a la música s’uneix un combo d’èxit assegurat format pel calor de l’estiu i els atractius del Mediterrani. L’any que ve el FIB complirà un quart de segle dalt dels escenaris, un aniversari de plata que ben segur requerirà una celebració de valor especial.