Estimada Constitució

És el Dia de la Constitució més trist per als valencians. Impossible celebrar res quan els nostres veïns continuen patint. Sense dubte, és un aniversari amarg. No estem per a celebracions. Tots els nostres esforços, el nostre cor i el nostre cap, estan dirigits als pobles devastats per la Dana, a les víctimes, als valencians i valencianes afectades per esta tragèdia.

Tot i això, la nostra Carta Magna continua sent garantia de convivència, continua sent el paraigües baix el qual funciona l’Estat de Dret iamb ell tots els nostres drets i llibertats. Ara, més que mai des que es va promulgar, fa 46 anys, la Constitució és l’aval per a construir i per avançar.

Jaen la primera frase, en el preàmbul, s’assenyala el perquè dels seus 169 articles: “La Nació espanyola, desitjant establir la justícia, la llibertat i la seguretat i promoure el bé de quants la integren…”. Això, la justícia, la llibertat, la seguretat i el bé, és el nucli al voltant del qual gira i ha de girar tot. També la reconstrucció a la que ens enfrontem després de la catàstrofe que hem viscut.

Comresponsable de Benestar Social de la Diputació de València, vull posar el focus en el capítol tercer, que recull els principis de la política social i econòmica. En primer lloc, com no pot ser d’un altra manera, hem de celebrar la reforma de l’article 49 al gener passat per a eliminar el terme 'disminuït'. És una novetat en este aniversari que cal destacar perquè la nostra Carta Magna no podia continuar amb eixe terme pejoratiu per a les persones discapacitades. Crec que hem de ser molt respectuosos amb les paraules. Per això, l’any passat la Diputació va canviar el nom de l’Hospital Psiquiàtric de Bétera per el de Hospital de Salut Mental. Les denominacions també poden estigmatitzar i ja tenen prou estigma els més vulnerables com a per a què el llenguatge també els ho pose difícil.

En segon lloc, vull destacar d’este tercer capítol, l’article 47 que fa referència al dret a la vivenda. Sé que part de la ciutadania se sent decebuda en comprovar que drets tan bàsics com el de “disfrutar una vivenda digna i adequada’ no està a l’abast de tots. És un problema de primer ordre, que ara s’agreuja molt en les zones arrasades per la riuada. No queda un altra que fer un esforç institucional acorde a les palmàries necessitats que van molt més enllà del dèficit habitacional.

És evident que els pressupostos per a 2025 estaran centrats en alçar els nostres pobles i ajudar els nostres veïns. La Diputació de València es posà a redissenyar els comptes des del primer moment i ha pogut aprovar-los en temps rècord. Esta mateixa setmana s’han aprovat, amb una ampla majoria i sense cap vot en contra,  uns pressupostos excepcionals per a donar resposta als municipis i a lesfamílies afectades. 

Pel que fa als programes de servicis socials municipals, es destinen  27 milions, una partida que expressa el compromís de la Diputació amb el benestar i la cohesió social.

Amb estos comptes, pretenem ajudar a la nostra gent a alçar-se i mirar al futur. Sabem que la situació és molt complicada, però els valencians i les valencianes afectats per esta desgràcia han de saber que les seues institucions estan al seu costat. Els afectats per les inundacions estan presents en cadascuna de les decisions i actuacions que s’estan prenent des del fatídic 29 d’octubre. 

Més enllà del nostre sentiment com a valencians, és la nostra obligació. Així es detalla en l’article 9 de la Constitució:“correspon als poders públics promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat de l'individu i dels grups en què s'integra siguen reals i efectives; remoure els obstacles que impedisquen o dificulten la seua plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social”. 

Servisquen estes lletres per a retre homenatge a la nostra Carta Magna en un aniversari que els valencians i les valencianes no podem celebrar. Tot i això, la tristor que ens envaïx no ens impedix vore que la Constitució és l’assegurança per a continuar escrivint la història d’un poble valent que sempre ix endavant. Com no l’anem a estimar?