Ètica en els negocis i els objectius de desenvolupament sostenible

VALÈNCIA. Després de setmanes on ens hem assabentat de presumptes corrupteles vàries que afecten al món del negocis a nivell internacional, el tema que els vull proposar hui per a reflexió és l’ètica en el món dels negocis i la seua relació amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de Nacions Unides (UN).

Amb aquesta finalitat hauríem de preguntar-nos què s’entén per ètica en el món dels negocis i, per tant, si podem trobar un denominador comú del que és acceptable o no des del punt de vista ètic en un món dels negocis articulat globalment.

Així, l’ètica en els negocis la podríem definir com l’aplicació del principis i estàndards ètics a les accions i decisions de les empreses i el seu personal. Per tant, aquests principis no és d’esperar que siguen diferents als de la societat que ha donat lloc al naixement i desenvolupament de les empreses en qüestió.

La següent pregunta és, i qui monitoritza el complement per part de les empreses d’eixos principis i estàndards ètics comunament acceptats socialment? Els stakeholders o parts interessades, que són tots aquells agents (particulars, altres empreses i organitzacions, governs...) que es poden veure afectats per les conseqüències de les decisions que es prenen al si de l’empresa i que d’alguna manera tenen capacitat d’influir en la presa de dacions dins de les empreses.

Altre punt candent hui en dia és la especificació de quins principis i estàndards ètics estaríem parlant quan parlem d’ètica en els negocis. En un món com el dels negocis que hui en dia funciona de manera globalitzada amb empreses que tenen localitzades arreu del món diferents activitats de la seua xarxa de valor (proveïdors i clients arreu del món) o inclús activitats de la seua cadena de valor (internes a l’empresa), quins principis i estàndards ètics són aplicables? Perquè aquests varien en les diferents societats que convivim al planeta.   

Aquest punt és a hores d’ara difícil de respondre, de fet hi ha tres enfocaments possibles: el de l’universalisme ètic, el del relativisme ètic i el de la teoria integrativa dels contractes socials.

Segons l’universalisme ètic els principis i estàndards aplicables serien els mateixos sempre i haurien de ser els de la societat d’origen de l’empresa. En l’altre extrem trobem l’enfocament del relativisme ètic, segons el qual els principis i estàndards aplicables serien aquells del lloc on es desenvolupa l’activitat en qüestió. D’aquesta manera, la mateixa empresa operant baix l’enfocament del relativisme ètic podria dur a terme en regions menys desenvolupades del planeta accions que serien inadmissibles des de l’òptica de l’Europa occidental. Això és el que està passant, estem assistint a un comportament incoherent d’algunes empreses que es comporten d’una manera quan operen als països occidentals i d’altra quan operen en regions menys desenvolupades. Una situació que no és ni desitjable ni sostenible a llarg termini.

El tercer enfocament de l’ètica en els negocis, pot ser, siga el que més s’ajuste a operativitzar un comportament ètic en els negocis a nivell global. Aquest és la teoria integrativa dels contractes socials. En aquest cas s’hauria de trobar un comú denominador de principis i estàndards ètics a nivell global que foren d’aplicació en qualsevol empresa que operara a qualsevol lloc del món, així aquests principis i estàndards ètics globals esdevindrien la guia de comportament ètic per a qualsevol empresa del món i per tant constituirien la base integradora del contracte social.

La pregunta que caldria fer-se és si existeix o pot existir eixe comú denominador mundial de principis i estàndards ètics. Per a tractar de donar resposta a aquesta qüestió, les Nacions Unides (UN) van definir els 17 objectius del desenvolupament sostenible (ODS)

Els principis i valor que hi ha en els ODS són, en opinió de qui escriu, eixe comú denominador global que hauria de constituir els principis i estàndards ètics aplicables també al món dels negocis. D’aquesta manera amb una definició global les empreses poden esdevenir una palanca de canvi i creació de riquesa per a tota la humanitat i no només per a una minoria de privilegiats.