CASTELLÓ. Com dir que eres de Castelló sense dir-ho. Una nova banda ha emergit en la ciutat sota el nom de Rua. Rua és com anomenen a Castelló a un entrepà. Un concepte que també s'utilitza a pobles com Vila-real, però no molt més enllà. Després de viure l'última etapa de Contratempo, Pau, Joan i Sebas van decidir seguir tocant junts, a fi de fer això que més els agrada, però també en vistes de crear més música pròpia. Aquesta volta no tirarien per l'ska i el reggae (com ho feren en l'anterior grup), sinó més bé per un so pròxim al punk rock dels anys 90. Un grup, a més, íntegrament en valencià i -com queda clar- amb molts tocs locals.
La formació va començar a donar vida a aquest projecte en 2019, però amb l'arribada de la pandèmia es va paralitzar tot i també el grup va quedar en stand-by després de donar un parell de concerts a Castelló. Ha sigut ara, quatre anys després, quan s'han vist amb les forces necessàries per a presentar el seu primer àlbum Senglars. Rua publicava el passat 26 de juliol el seu disc debut, si bé fa dos anys van publicar el videoclip del tema 'Videoclub'.
"Assetjar i compondre és on, personalment, més disfrute. Però el músic al final el que vol és tocar i reivindicar la seua música en directe", assenyala el vocalista i guitarra Pau Bonet. Rua es presenta al panorama musical valencià amb un àlbum format per deu cançons, que han estat produïdes i gravades per Sin Techo Producciones als estudis Rockaway de Castelló.
Amb Senglars la banda ha buscat un so més melòdic, que s'acosta a punk rock californià i s'allunya d'una tendència que sempre ha funcionat a l'escena local com és enfocar-se en un so més agressiu.
Pel que fa al seu contingut, la formació no buscava fer un disc conceptual, sinó un àlbum més autobiogràfic que parle d'allò que han viscut, però també del que lligen i veuen a les notícies, del que troben al seu entorn. Sense anar més lluny el nom del disc, Senglars,- que també bateja un dels temes-, naix arran de la quantitat de notícies que cada estiu es publiquen sobre aquests animals. "Tots els anys es diu que els senglars estan envaint Benicàssim o Orpesa, perquè cada volta s'apropen més. I el motiu reial és que els hem llevat el seu hàbitat natural i per això intenten conquerir-lo. El que volíem amb la cançó és ficar-se en la pell dels senglars. Cada volta es fan més construccions a les nostres muntanyes i ara anem a contraatacar."
Ara bé, l'humor podria considerar-se com el fil conductor de tot el disc. A les lletres de Rua hi ha nostàlgia, autocrítica, es parla de turisme i també de llengua amb lletres com 'No parla de València' o d'amor com en 'Tabaletera', però no es fa des d'un to seriós.
Així mateix, no falten els homenatges. Amb 'Dia de Pasqua' la banda recorda La Carrasca, un grup mític de Castelló que els mateixos integrants escoltaven quan eren jóvens. "La cançó recrea un dia de Pasqua, eixos dies en els quals fa bon temps i nosaltres féiem una paella vegana, perquè teníem un amic vegà. També tenim molts temes d'exaltació de l'amistat", conta Pau.
No obstant això, avisa el músic que tot i les incontables referències locals, es pot entendre perfectament el disc sense ser Castelló. Tal com entenem perfectament àlbums creats als Estats Units o a milers de quilòmetres de casa.
A partir d'ací, la banda treballa intensament a donar a conéixer la seua música. Primer a les xarxes i prompte, desitja, a les sales o si qualla en algun cicle de concerts. "Ja veurem si podem i si tenim prou energia per a aconseguir-ho, perquè hi ha una part que depén de nosaltres però altra no. Ara sembla que es dona prioritat als djs o als grups de versions, la qual cosa respectem, però també hi ha grups que fan la seua música i que necessiten tocar", conclou Pau Bonet. El vocalista de Rua no és especialment pessimista amb l'estat de la música actual, però sap de sobres que aconseguir un lloc no és fàcil. En el seu cas, "tocarem allí on ens criden".
