Gener en estiu per efecte del FIB

La vesprada avança lànguidament al ritme d’una calor espessa i penetrant als peus del Desert de les Palmes. Les imponents crestes del paratge castellonenc envolten de roig l’horitzó cobert per núvols de proporcions apocalíptiques, que contribueixen a fer l’ambient encara més sufocant. L’escena té com a omnipresent banda sonora el característic cant de les xitxarres, tota una orquestrada demostració acústica interpretada pels mascles d’estos insectes per  atraure l’atenció de les femelles. És l’única música ambiental que s’escolta de moment, abans de l’obertura de les portes de la 23 edició del Festival Internacional de Benicàssim, un dels majors esdeveniments musicals d’Europa i, al mateix temps, un fenomen sociològic que transcendeix i uneix generacions al voltant d’una celebració lúdica, convertida  a més en una important font d’atracció turística.

L’hora avança, i puntuals a la cita, comencen les actuacions. Obrint el FIB des d’un dels escenaris principals s’escolten uns versos en valencià carregats de dramatisme: “no tenim treball, no tenim diners, no tenim futur. Som un poble del sud! Ja no queda pa, s’ha acabat el circ, hem alçat el cap i és ben llarga la nit”. És el clam de ràbia que llança Gener, la banda valenciana nascuda per iniciativa de Carles Chiner. Les seues lletres carregades de missatges de combat són el vehicle d’una renovadora expressió musical  que reuneix la tradició mediterrània amb el rhythm & blues, la sofisticació pop o l’esperit més reactiu del punk. Un gran estímul per a temps socialment difícils que requereixen resposta, escrita en els seus discs El Temps del Llop i el recentment estrenat Oh, Germanes! . L’oferta de música de proximitat del FIB es completa amb el pop suggeridor i carregat d’estil de Tórtel, fresca mostra de vitalitat recollida amb el seu últim treball definit amb un nom que no amaga res: Transparència. També nou disc presenta la intensitat elèctrica de Gatomidi, una banda nascuda a València. The Flowers’ Cavern és una evolució lluminosa plena de color en la trajectòria del grup després de “soltar tot el que portaven dins”, com em contava Nolasco Contreras que junt a Jimena Quejigo, formen l’essència de la formació. Ells han gravat el disc en uns estudis propis que han creat a Mota del Cuervo, a Conca, d’on són originaris i que utilitzen de base d’operacions per a llançar al món el seu cosmos elèctric.  

El fenomen del FIB és, entre altres coses, com una gran botiga de llepolies per als devots de la música que enguany ha ofert un complet aparador amb varietats i sabors per a tots els gustos, èpoques i estils. Els caps de cartell han complit amb èxit el seu paper com ara Red Hot Chili Peppers, que dins del seu repertori de hits van incloure una selecta relíquia amb la versió reduïda d’ 'I Wanna Be Your Dog' dels Stooges. Audiències massives majoritàriament british acolliren a The Weeknd, Lian Gallagher, la vibrant energia de Stormzy o l’estimulant diversió de Crystal Fighters. En la versió espanyola ha estat una vegada més present la redundància original de l’univers de Los Planetas, icones de la generació indie de casa que ja actuaren en el primer FIB i en molts més. També estaven anunciats en el cartell d’aquella primera edició del festival The Jesús & Mary Chain, però finalment no aparegueren. Els mestres de l’escola del furor de la distorsió sí estigueren en el FIB de 1996, més en cos que en ànima. 21 anys després han tornat per a desgranar meticulosament els seus clàssics, entre els que no faltaren Just Like Honey, April Skies o Head On, evidenciant com el pas del temps ho rovella quasi tot excepte algunes cançons.

A més del valor segur dels grans noms, el FIB proporciona l’accés a un gran assortit d’altres propostes noves o de bandes veteranes amb menor pegada, carregades d’imaginació, creativitat i fins i tot virtuosisme. La solvència d’altres històrics de la guitarra com Ride, les melodies psicodèliques acuradament “deconstruïdes” per Temples, la bona factura del blues de Kaleo, l’entrega total d’autèntiques estreles vocacionals del rock & roll com són Cápsula amb el llançament literal -voluntari i reiterat- del cantant a la pista, la festiva posada en escena de Joe Crepúsculo amb barman inclòs dalt de l’escenari, el dancehall desinhibit de Ten Bears, la dinàmica proximitat de The Courteneers, un Bigott insistent en demanar seguidors per al seu compte d’Instagram, el classicisme indie de Surfin’ Bichos, la inquietant presència de Desperate Journalist (un nom amb el qual clarament m’identifique) possibles hereus dels Sugar Cubes, la profunditat penetrant de Nudo Zurdo i moltíssims, moltíssims més...

Rècord de temperatura 

No ha faltat de res en l’edició d’enguany del FIB, com sempre de rècord. El festival ha congregat en quatre dies 177.000 assistents, que concentraren la major afluència dissabte 15 juliol amb 52.667 persones, la major xifra de fibers aconseguida en la història del festival en una única jornada. Quasi la meitat del públic  –un 49% del total- prové de les illes britàniques, seguit a curta distància per Espanya, amb un 47%. Ningú d’ells sembla disposat a deixar que el Brexit els separe de la festa, però tots hagueren d’afrontar les temperatures més elevades mai registrades en la trajectòria del certamen. El festival va començar el mateix dia que es batia el rècord absolut de calor a Espanya des que es tenen registres, amb els 46,9 graus mesurats a l’aeroport de Còrdova, segons AEMET. L’Agència de Nacions Unides per a l’Acció Climàtica eleva la dada rècord fins als 47,3 graus de la població cordovesa de Montoro. A la geografia valenciana el termòmetre va arribar fins als 45 graus a Casas del Río, i a Benicàssim superaren els 32 graus, tot dins un context de canvi climàtic, després que 2016 haja sigut l’any més càlid de la història dels registres com anteriorment ho va ser 2015.

Qualsevol activitat humana té els seus efectes sobre el canvi climàtic, i evidentment també el FIB per la gran despesa energètica que suposa el transport de gent i mercaderies, el so o, especialment, els residus. En l’edició anterior, només en envasos es recuperaren 10.830 quilos de residus, segons dades d’Ecoembes. Eixa xifra de reciclatge equival a l’estalvi de 9.440 kgs de CO₂, 35.575 kWs/h de consum elèctric i 191.019 litres d’aigua. En realitat el major problema ambiental no el generen les deixalles que s’arrepleguen dins el recinte, molt més difícil de controlar i d’arreplegar és el fem que s’escampa o escapa al voltant de les instal.lacions del certamen i que acaba abandonat en la natura. Per això la massiva presència de públic jove, i també no tan jove, és un bon escenari per a exercir l’educació ambiental a l’hora d’explicar no només on dipositar els residus que generem, sinó deixar ben clar que el millor residu és el que no es produeix, perquè sempre la millor opció és la de reduir. Més o menys amb eixa intenció funciona la campanya #EcoFestivaleros amb la participació estel·lar de “Reciclaman” i “Reciclawoman”, dos “superherois” del reciclatge que han visitat també el Viñarock i estaran a l’Arenal Sound o el Rotottom.  L’any 2009 el FIB ja va rebre el Green 'n'Clean Award, el premi que distingeix al festival més respectuós amb el medi ambient, concedit per l’associació Yourope que agrupa els representants de 70 grans festivals musicals de 26 països europeus. El guardó valora el conjunt d’accions destinades a reduir l’impacte ambiental.

 Per a que la música puga continuar sonant per molts anys cal disminuir la nostra empremta de carboni, perquè al ritme actual tots els escenaris previsibles mundials auguren un futur carregat d’extrems que inclouen la continuïtat en l’augment de les temperatures. El comerç de proximitat per a reduir la despesa energètica, una mobilitat més sostenible o la reducció de residus són algunes opcions necessàries en qualsevol cas per a reduir l’impacte. A pesar de tot és innegable que la música, i singularment si es compartida en directe, sempre ajuda a fer més habitable la vida al planeta i facilita la possibilitat de gaudir moments especials, com l’actuació de Gener en mig de juliol al FIB.