Imatges arquitectòniques generades per IA: hi haurà algú al volant?

VALÈNCIA. Fa tres anys, Culturplaza preguntava a Agraph i Quatrecaps –dos de les oficines valencianes més prestigioses de visualització arquitectònica– sobre el rol dels coneguts rènders (les imatges virtuals de projectes) a l’hora de fer (i vendre) arquitectura. El context: els plànols que acompanyen un projecte marquen dimensions i distribucions, però són difícils de descodificar per persones que no són arquitectes. En canvi, els rènders serveixen per a ajudar a entendre el projecte abans que siga construït. La controvèrsia: sovint hi ha molta distància entre la imatge virtual i el projecte finalitzat. 

Tres anys després, tornem a reunir a les dos oficines per abordar una situació casi sobrevinguda. En els últims mesos, diferents onades de virals ens han submergit en la producció d’imatges per intel·ligència artificial. Amb els nous generadors automàtics d’imatges, alhora que s’alimenten els seus cervells perquè produïsquen més i millor, es descobreixen formes més ràpides de produir imatges amb una factura increïble. Dall-E, el ChatGPT de les imatges, ja ha llançat el debat al món del disseny. Però que passa amb l’arquitectura? Si els renders no van canviar l’arquitectura, ho faran els renders produïts per IA?

“El que fa la intel·ligència artificial de moment és que, a l’integrar-se en les ferramentes existents, facilita el seu ús”, expliquen des de Quatre Caps. L’oficina de Bernat Ivars, Dídac Sendra, Juan Suay i Miguel Tomás explica que “aquest serà un canvi més gran que el que han produït altres tecnologies com la realitat virtual o el modelatge BIM. Aquestes tecnologies introduïren productes nous al mercat, però la intel·ligència artificial ho fa en les ferramentes existents per a fer-les més senzilles per a l’usuari inexpert”.

La IA podria substituir la faena dels visualitzadors? 

“Pensem que el paper del dissenyador és el de prendre decisions per a arribar a un resultat concret, i no tant utilitzar unes ferramentes”, conten a Quatrecaps. “És una millora dels programes ja existents, reduint els temps de tasques mecàniques, com retallar o eliminar detalls en imatges, o ajudar amb idees noves gràcies a Midjourney o Stable Diffusion”. Però a mesura que es desenvolupe aquesta tecnologia, podria arribar a substituir per complet el paper d’alguns artistes digitals?

“Per a nosaltres, són eines que han aparegut amb molt de soroll, però la seua utilitat, hui dia, és encara molt limitada, a causa de la precisió, especificitat i mides que tenen les imatges que generem”, expliquen a Agraph. “Són eines que ja està influint en el flux de treball de qualsevol ofici, encara que ara mateix casi que ens interessen més pel que sembla que seran, que per allò que realment són”, apunten Patricia García i Daniel López. “Nosaltres, per sort o per desgràcia, les estem usant molt poc per a la visualització arquitectònica. Sí que ho fem en altres àrees de la nostra feina com la innovació i gestió educativa o la programació web”.

“De la mateixa manera que la fotografia digital va afectar als fotògrafs, en democratitzar la possibilitat de fer fotografies ben exposades i imprimir-les amb una impressora domèstica. No obstant això, la professió de fotògraf no va desaparéixer”, raonen a Quatrecaps. “El que va fer és reduir el seu camp i fer que només seguiren endavant només aquells que van ser capaços de trobar un estil personal”.

És a dir, aquells que ofereixen un resultat diferenciador per la seua qualitat artística i no només pel fet de ser una fotografia, venen a dir a ca Quatrecaps. “Moltes imatges les podran produir directament els arquitectes amb pocs coneixements de renderitzat i postproducció, però es mantindran aquells que siguen capaços d’aportar un valor afegit amb les seues composicions”.

“En qualsevol cas, el nostre estudi sempre s'ha preocupat més del ‘que volem fer’ que per ‘com es fa’. Farem servir la IA valorant-la com un mitjà que puga millorar el nostre procés, no com un fi en si mateix”, afegeixen des d’Agraph. “Per exemple, editem imatges per a postproduir-les amb Photoshop. Un programa que utilitza recursos generats per la IA per crear elements específics a partir de components més genèrics. Per nosaltres, controlar un reflex, una textura, poder arribar al detall de qualsevol element de les nostres escenes és fonamental”.

“I, de moment, només ens dóna aquesta possibilitat un programa d'edició i retoc fotogràfic”, expliquen, apuntant a una tasca on es combina la destresa de l’ull amb la de la mà sobre el ratolí. “I per a això és fonamental el criteri. El procés és el que fa que una faena siga completa i coherent en totes les seues dimensions. El que és bell, no només és bell perquè és estèticament potent, sinó perquè és autèntic i està alineat al 100% amb les teues intencions. Alimentar el criteri i el pensament crític sempre ha estat la clau, però ara esdevé absolutament imprescindible”.

“La història es repeteix sempre, més o menys radicalment, i, al final... la tecnologia acompanya”, concluen García i López. “Al món de l'educació hi ha gent generant imatges compulsivament, com logotips, amb intel·ligència artificial. Com si una marca fóra només un logotip, com si qualsevol imatge valguera. Al final, el criteri és el que cal alimentar. Ens recorda molt a quan tothom posava a les seues làmines les ortofotos de Google, simplement perquè es podia... i hi va haver una temporada on totes les làmines de projectes tenien una imatge de fons...

“Les IA les integrarem de manera natural, amb sentit, dins de tots els processos... fins a deixar de dir-ne IA. De fet, Photoshop treballa amb IA des de fa anys; ha anat millorant i ara ha enganxat una millora substancial”. Igual que també es condueixen cotxes sense ser especialistes en motor, algú s’haurà de posar al volant de la tecnologia sempre.