Enguany s’acomplixen 40 anys del punk, per la qual cosa volem fer un xicotet homenatge a este estil de vida convocant a les escoles, conservatoris, organitzacions o simplement bandes amateurs per tal que preparen temes relacionats amb este moviment, de manera que els més menuts el coneguen i els més majorets recorden vells temps
VALENCIA. No estem acostumats a trobar esta classe de reclams lligats a activitats que porten com a cognom “familiar” o “para peques”. Dos temuts apel·latius als quals ineludiblement sembla que has d’acabar anant a morir quan tens descendència, i que a molts pares els sona a sinònim de nyap infantil·loide. Per això, en llegir mots com punk, rock o indie en el programa d’un festival infantil, molts progenitors recuperen la fe en què hi ha vida més enllà de les princeses Disney, la tirania del Cantajuegos, i els màxims exponents kitsch del segle XXI: els aniversaris temàtics.
El miracle en qüestió es diu “Festival Formigues”, i no podia estar en cap altra ciutat del País Valencià que no fóra Benicàssim. No debades, les seues impulsores Ana Rico, Isabel Vallejo i Ana Tàrrega són fibers de tota la vida, que van passar de l’adolescència a la maduresa als peus d’un escenari, i que davant un nou panorama familiar van voler que eixa mateixa experiència festivalera que tant els havia aportat a elles poguera ser viscuda per les noves generacions des de pràcticament el bressol. “En ser mares, de seguida ens en vam adonar que hi havia una bretxa sense cobrir en el món de l’entreteniment infantil. Estaven els castells unflables i poc més. I per això vam apostar per oferir un oci de qualitat, per donar als fills de la generació festivalera una continuïtat d’eixa cultura”, explica Ana Tàrrega, responsable de comunicació de Formigues.
El primer any, Formigues només era una festa a la platja amb entrada gratuïta. Quatre edicions després, el festival compta amb un recinte de 7.000 metres quadrats, totes les entrades anticipades a preu reduït esgotades en 24 hores, i una pluja de valoracions positives que obliga a parlar ja de consolidació. “Després d’eixa primera edició improvisada a la qual van acudir 4.000 persones, ens vam prendre molt seriosament la producció del festival i en els següents anys, ajudades per l’agència Idearideas, vam realitzar moltíssimes millores fins a arribar al que tenim enguany. I el públic ha respost meravellosament. Veiem que és molt fidel, que sol repetir, i que cada vegada ve de més lluny”, apunta Tàrrega.
Seguint patrons molt similars als dels festivals adults, en Formigues el leitmotiv també és musical, i per tant el cartell està molt estudiat per tal que les actuacions connecten tant amb el públic adult com amb l’infantil. Enguany l’encapçala Billy Boom Band, formació integrada per membres de La Sonrisa de Julia. Se sumen a la cada vegada més llarga llista de grups de música independent adulta que, amb els anys i la proliferació d’esdeveniments familiars, s’acaben passant a l’infantil. L’escenari (més baixet del que és habitual, per cert) el xafaran també artistes com Loli Rondalla amb les seues rondalles del segle XXI, Sticky Fartons i els seus covers dels Beatles, Stones o Creedence, Ramiroquai (del programa Bandera Negra de Radio 3), o joves promeses castellonenques com Las Auténticas o Jalohe. “Per un costat, busquem formacions de qualitat, amb nivell i amb certa sensibilitat per la pedagogia i l’educació en valors. Però també volem donar una oportunitat a nous talents locals”, exposa Ana Tàrrega.
Per si la música no és suficient per a amansar les feres, el festival preveu una sèrie de tallers i màster classes en què els menuts seran instruïts en matèries tan diverses com: break dance, ràdio, circ, customització de bicicletes o clown. I com a novetat, enguany s’inaugura el “Foro Formigues”, un espai previst per a que els pares puguen millorar la seua relació amb els fills i no morir en l’intent. Les claus es donaran en una sèrie de xarrades i col·loquis sobre alimentació infantil, massatges, ioga familiar, psicologia, flors de Bach o educació alternativa. “No només és un festival de música. Volem que pares i fills estiguen actius tot el dia, i puguen participar en activitats que els divertisquen i reforcen el seu lligam”, afig la responsable de comunicació de Formigues.
Però ja se sap, amb nanos per banda és difícil seguir plànings ni horaris... Per això enguany s’ha apostat per oferir els dos dies de festival (14 i 15 de maig) diferents espais lliures d’aforaments, temps i, sobretot, límits. Unes zones que permeten estimular els sentits dels bebés, fer bombolles de sabó ininterrompudament, jugar en un viver de cuinetes en miniatura o conéixer els jocs més tradicionals però en versió gegant. No falten tampoc les zones obligatòries de qualsevol festival: mercadet, food trucks, chill out, platja...
Moltes possibilitats on triar, tot i que sabem ja en quina s’haurà de fer cua: en l’espai lliure artístic destinat a embrutar-se sense complexos conegut com “zona punk”. Per a qui ja s’estiga fent il·lusions, avisem: no deixen passar a adults.
