Maria acaba de passar la quarantena d’anys. És mestra de la pública, d’aquelles de raça, de vocació docent fruit d’una profunda consciència social. L’educació ha de servir per a corregir les desigualtats, perquè totes les persones, sobretot aquelles que tenen unes condicions de partida més desfavorables, puguen gaudir d’oportunitats per a desenvolupar una vida digna.
Maria va nàixer i viu en un poble mitjà de l’interior industrial del País Valencià. Des de ben jove la seua consciència política d’esquerres i valencianista l’ha fet implicar-se en diverses reivindicacions i lluites col·lectives, tant al seu poble com en els llocs on ha estudiat i viscut, allà on li va anar portant la vida abans de tornar al poble a establir-se, probablement de forma definitiva.
El poble de Maria, com tants altres al País Valencià, va canviar de color polític en 2015. De la nit al dia. De governs de dretes a una majoria progressista que va insuflar una nova vida al poble. De cara a les eleccions de 2019 l’alcalde, una altra persona que venia del teixit social, li va proposar a Maria d’incorporar-se a la llista de Compromís que ell lideraria. “Vine per a donar suport, aniràs en un lloc que no és d’eixida”. Després de pensar-ho, Maria va decidir que valia la pena posar el seu nom en aquella candidatura i contribuir a reeditar eixe govern que tant de bé li havia fet als seus veïns i veïnes.
L’electorat va premiar aquell equip de govern amb un suport inesperat. L’urna municipal estava plena de vots de Compromís, tants que Maria va esdevindre regidora del seu poble tot i anar prou darrere en la llista. Havia sigut mare de la seua primera filla feia un parell de mesos però no va dubtar en assumir la seua responsabilitat envers el seu poble i es va convertir en regidora d’Educació, Agricultura i Participació Ciutadana.
Maria ha criat dos filles mentre treballava de mestra en l’escola i era regidora d’Educació en la legislatura de la covid. Eixa seria el resum dels seus últims tres anys i mig. Atenent veïns i veïnes, gestionant una pandèmia sense gairebé instruments en una administració que no sempre és tan eficient com tocaria. Sense cap altra ambició política que complir amb el seu deure públic, oferint hores i hores que hauria dedicat a família, amistats i a ella mateixa per a millorar la vida de les persones que té al seu voltant. Perquè és el que creu que és correcte, per la simple idea de ser membre d’un col·lectiu humà que necessita que ens esforcem totes i tots per a fer-lo millor. Ni per ella mateixa, ni pel partit pel qual s’ha presentat a eleccions. Perquè és el que toca fer.
Maria és el nom fictici d’una persona real, la qual tinc l’honor de considerar-la amiga meua. I ella representa com ningú el significat més noble de la paraula política. Massa sovint creiem que la política és allò que passa dins la bombolla, en el cercle viciat de partits i càrrecs, mitjans i periodistes, declaracions i respostes, anuncis i zascas en xarxes socials. Eixa bombolla que creu que el món gira al seu voltant.
Doncs no, la política amb totes les lletres és allò que practica Maria, que practiquen tantes i tantes persones com ella, gent normal que treballa de forma incansable a peu de carrer. Com el seu company de govern que condueix ambulàncies mentre fa de regidor de Seguretat, Protecció Civil i Sanitat (sí, també en la legislatura de la covid, amb tot el que ha comportat) i que és el primer en ajudar la brigada a posar les tanques en els actes públics, sempre el primer en arribar i l’últim en anar-se’n, sempre amb el telèfon a l’orella atenent i coordinant els dispositius. Per a rematar-ho, quan pot, fa de músic en la banda del poble.
Estes persones i tantes altres com elles omplen de significat la paraula política. I omple d’orgull de tindre’ls de companys de projecte a Compromís. Eixa és la bona política, la que es fa a peu de carrer, escoltant, atenent i treballant, amb humilitat. Amb l’única aspiració de fer el millor servei possible a la gent del teu poble. Ja sigues regidora, diputat o consellera, eixa és la forma digna de fer-ho. Lluny de la política de les aparences buides, els deliris de grandesa i les ambicions mal enteses que abunden massa, especialment en els grans partits estatals que molts veuen com un lloc on fer carrera professional.
Carrer, proximitat, vocació de servei i humilitat. Llarga vida a totes les Maria i llarga vida a la bona política!