GRUPO PLAZA

amb pep gimeno 'botifarra' i sandra monfort com a protagonistes

La Colla Portitxol fa comboi per un conte-disc sobre la recuperació de la festa de Sant Joan

4/01/2022 - 

VALÈNCIA. Un conte serveix per a explicar, des d'una xicoteta història que habitualment és per a tots els públics, un tema universal i complex. Un detall per entendre el món en el que vivim. Ací una: una jove de Xàbia agafa les regnes en la missió per recuperar la Festa de Sant Joan en la localitat. Per a aconseguir-ho, hi haurà de convèncer a Tono, un dolçainer cabut que no té intenció de tornar a tocar en públic i que és l'únic que pot dur a terme el ritual.

Aquest és l'argument de El dolçainer del Portitxol: un conte de Sant Joan, un conte-disc promogut pel Grup de Danses Portitxol - Xàbia. Un treball fet a mitges, entre la música d'Hèctor Peropadre i el text de Quico Miralles i Josep Nadal. "Hèctor i jo treballem junts, i durant el primer confinament, ell va començar a compondre les cançons. Volíem fer una història que parlara del sector de la cultura, que era el que creiem que més tardaria a recuperar-se de la pandèmia. La idea ha tardat a madurar fins ara", explica Miralles.

Peropadre i Miralles, amics de la infància i veïns de Xàbia, volien també reivindicar el Portitxol: "es coneix per la caseta blava, que és un símbol del turisme de masses i les xarxes socials. Però al Portitxol sempre hi ha viscut gent, i en l'escola que hi havia és on més es varen conservar les danses i les tradicions populars. El Portitxol és ara un espai envaït, fins i tot els mateixos veïns no podem accedir-hi en alguns moments de l'any", comenta. Eixa resignificació de l'espai coincideix amb la pandèmia, que ha fet que Sant Joan no es celebre des de 2019, i això fa de El dolçainer del Portitxol tota una reivindicació de l'encontre mitjançant les festes populars.

"També hi ha una idea de posar en valor que les festes de Xàbia no tenen una vinculació tan directa amb l'Església ni amb l'ajuntament, sinó que és fruit d'una tradició oral que ha anat conservant el poble", assenyala Miralles. A partir d'aquestes circumstàncies, començar la història, que es renova amb homenatges i un discurs més contemporani: en el conte, ambientat en acabar la Primera Guerra Mundial i amb la presència de la Grip Espanyola, hi ha una cooperativa d'anarquistes, i la protagonista és una dona dolçainera, il·lustrada i pren la iniciativa davant la passivitat dels homes del poble. "Hi ha una generació de dones abans de la Guerra Civil que anaren a l'escola i foren alfabetitzades", justifica.

Un repartiment estelar

La música va a càrrec del Grup de Danses Portitxol, però a més la dramatúrgia del conte ha comptat amb un repartiment de luxe: Pep Gimeno Botifarra, Sandra Monfort, Xavi Sarrià, Feliu Ventura, Jonatan Penalba, Xiomara Abello, Flora Sempere (El Diluvi), Ivan Gosp i Kiko Tur (Aspencat) donen vida als personatges d'aquest conte. Quasi un ple de l'star system de la música en valencià, que Miralles, en tot cas, veu amb més naturalitat: "per a nosaltres són amics i companys de professió. Hi ha gent a la qual coneixem des de fa més de quinze anys, o tota la vida, i que li hem convidat sense pensar en eixos termes”.

En tot cas, aquests col·laboradors i col·laboradores, a més de la distribució del conte-disc per les plataformes d'àudio, multiplica la ressonància del projecte. És també una manera que eixa tradició oral també es puga conéixer més enllà d'un territori local o comarcal? "Eixos intercanvis ja existeixen. Xàbia i Xàtiva tenen un agermanament molt fort, per exemple. Però sí, és molt important intentar mirar més enllà i superar eixa autorreferencialitat de les festes populars que es queden en un llibret per al mateix poble", opina.

I no només territorialment, el conte-disc —explica Miralles— es pren seriosament les lliçons de Vicent Torrent en La música popular, allò d'expandir els públics de la música tradicional valenciana: "Comptar amb Sandra Monfort o Botifarra, que precisament simbolitzen aquesta idea, era també una declaració d'intencions. Recuperar la música i eixir de l'abstracció és un camí molt important. La música tradicional valenciana ha d'ampliar el seu públic, i aquest projecte busca fer-ho".

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email