UN DOCUMENTAL NARRA LA SEUA EVOLUCIÓ A CASTELLÓ, VALÈNCIA I ALACANT
Breu història del teatre de carrer valencià
Por
Un 3 de maig de 2014 estrenaven en el FITCarrer la seua primera producció
La Fam, 10 anys de teatre itinerant i experimentació des de Vila-real
'Aquiles'
3/05/2024 -
CASTELLÓ. Després de 36 edicions no cal dir que la contribució del FITCarrer de Vila-real a les arts escèniques ha sigut més que evident. No sols per donar una plaça i un carrer a molts artistes que busquen cada dia representar les seues creacions, sinó perquè també ha contribuït al naixement de nous projectes i companyies. Així és el cas de La Fam, la companyia de Vila-real complirà aquest pròxim 3 de maig deu anys de vida. Un 3 de maig de 2014 estrenaven en el marc del FITCarrer la seua primera producció i per a celebrar-ho aquest mateix divendres tornaran al festival, on crearan un punt de trobada a la Casa dels Mundiana i bufaran els ciris una vegada finalitze l'últim espectacle programat. A més de la seua continuïtat després de tants anys, la companyia pot celebrar que han recorregut més de 10 països de tres continents i han representat prop de mil vegades. A més, la seua última producció Ambulant -la primera que han fet per a format de sala- ha obtingut tres reconeixements, entre ells el dels Premis de les Arts Escèniques Valencianes i el de la fira de teatre FETEN, com a millor espectacle de circ.
"Tot va començar en l'edició del FITCarrer de 2013, dins del festival hi havia un taller per a la creació i un grup d'actors i actrius ens vam animar a tirar endavant la nostra primera producció", conta el director de la companyia, Sergio Herida. Ara bé, eixos inicis no foren fàcils. Si bé estrenaren en l'edició següent la peça Marat/Sade, una producció de gran format amb 12 artistes en escena, aquesta no va tenir tot el recorregut que es voldria i l'any 2015 va morir. "Era un espectacle molt gran, amb un llenguatge molt específic i vam tenir dificultats per transportar-ho", explica Heredia. Després d'aquest, La Fam va decidir muntar una obra més menuda i itinerant que els permetia envair tot l'espai. The Wolves ha realitzat més de 120 funcions per tota Espanya i s'ha convertit en una de les representacions més destacades de la companyia. "Ens va permetre generar visibilitat i l'equip també es va cohesionar. Tot es va tornar més sòlid".
És sense dubtes eixe caràcter itinerant el que tant identifica a La Fam. Possiblement, qui s'haja trobat amb el seu Aquil·les, un gegant articulat de 5,50 metres d'altura i quasi 800 kg, no oblidarà mai aquesta marioneta recorrent les places i els carrers com si foren seus. "Volíem contar la història d'aquesta figura mitològica dotant-li de vida. Però també, representem la seua mort en un espectacle de pirotècnia. Una fletxa li travessa i mitjançant una sèrie d'efectes que simulen el foc, es recrea el seu fi", contava Heredia a aquest diari l'any de la seua estrena, qui reconeixia que no és fàcil treballar amb una peça de tals dimensions.
Certament, la companyia vila-realenca sempre ha estat disposada a experimentar, encara que a voltes això suposara el fracàs. "Odysseus ens va resultar fallit. Vam dissenyar mal la producció escenogràfica i costava més de muntar del que ens haguera agradat. Així que el vam deixar estar". Afirma Heredia que en aquests deu anys han patit "tots els problemes d'una companyia emergent". "L'any 2014 encara arrossegàvem una crisi i no hi havia un volum gran de programació. Però va ser la crisi de la pandèmia la que va colpir enormement al sector de les arts escèniques. En el nostre cas, ens hem mantingut actius perquè hem apostat també per altres projectes".
Com déiem, gràcies a eixa "fam" per experimentar i provar, La Fam ha aconseguit involucrar-se plenament en el seu entorn. En l'actualitat també dirigeixen les Escoles Municipals de Teatre de Vila-real i Castelló i han assumit la direcció de nous festivals d'arts escèniques com el MUT! De Castelló i Al Carrer! De Gilet, on encara continuen. D'altra banda, l'any 2017 van començar a col·laborar amb l'Ajuntament de València per a dirigir el disseny i la producció de la Cavalcada dels Reis Mags o crear l'espectacle de videomapping que acompanya la Crida de les Falles. "Ens agrada molt aquesta línia audiovisual, perquè no deixa de ser un espectacle de carrer invasiu. Agafes un edifici i el transformes gràcies a una successió d'efectes especials. És una fotografia en moviment. Nosaltres mai hem volgut quedar-se sols amb la producció i exhibició clàssica. Ens interessava també eixa línia més pedagògica i de programació", reconeix el vila-realenc.
Una jornada de 28 hores per al record
Preguntat per quins moments mai oblidaran, Sergio Heredia els té clar. D'una banda, la jornada de 28 hores que van haver de fer per una representació d'Odysseus. "És el bolo més llarg de la nostra vida. El muntatge va ser llarguíssim, mai semblava que anàrem a acabar. Però és que el desmuntatge va ser infinit. Tant que quan vam arribar a l'hotel després de la seua representació, havia tancat i vam haver de tornar de matinada a casa. A més a més, una volta aplegarem per fi, haguérem de descarregar tot. En el rànquing d'actuacions més dures de la nostra vida està sense dubtes l'estrena Odysseus. Va ser molt dur i en ple agost."
D'altra, també relacionada amb la posada en escena, els membres de La Fam no oblidaran mai els nervis que van sofrir quan veren que l'escenografia no els aplegava fins a Aràbia Saudí. "Quan envies una escenografia encreues els dits perquè aquesta aplegue el dia que tu estigues, ja que els temps de les duanes són molts llargs, mentre que els nostres són molt curts, perquè necessites eixa càrrega també per a altres espectacles. Doncs, a Aràbia ens va aplegar 20 minuts abans de l'hora que havia de començar la representació. Amb sort ens van permetre començar més tard." També, recorda Heredia quan a Mèxic la càrrega d'Aquil·les "va aplegar deteriorada i el dia anterior".
Són molts els quilòmetres que les companyies fan per dur les seues històries més enllà. Però tot i el ritme frenètic que aquestes gires suposen, la resposta del públic fa que tot valga la pena. La Fam acaba d'arribar a Vila-real després de viatjar el passat dimecres a Bèlgica per a presentar Aquil·les i Motorpunk.
Un context de nou incert
Ara bé, sobre el moment actual, assenyala Heredia que hi ha molta "incertesa" especialment en les arts de carrer. "Des dels anys 2000 s'ha anat programant cada volta menys. Als 70 i 80 hi hagué una eclosió amb companyies molt potents com Comediants o Xarxa que utilitzaren les places públiques per a fer teatre. Però amb el temps, els ajuntaments començaren a apostar més per les sales perquè tenen una compensació econòmica directa i, en el seu lloc, començaren a desaparéixer grans festivals. Açò continua passant", alerta el dramaturg. Sense anar més lluny, dues de les cites que la companyia organitzava a Orpesa i Almassora, A RAS i FETAM, s'han anul·lat per tema pressupostari o directament per motius "polítics-culturals".
Front a això, la companyia celebrarà aquest divendres el seu desé aniversari en el FITCarrer i, més endavant, començarà a treballar en una nova producció de caràcter itinerant. "Si 2024 no és un bon any de gira, farem que siga creatiu. Sobre octubre i novembre començarem a treballar", conclou Heredia.
Noticias relacionadas