La Nau reivindica la figura de José Martínez-Medina, promotor de les avantguardes del segle XX

VALÈNCIA. L’Arxiu Valencià del Disseny inaugura este dimarts, 20 de desembre, a les 19 hores, l’exposició José Martínez-Medina i la innovació artística a València, enquadrada en la sèrie ‘Contextos’ de la Col·lecció Martínez Guerricabeitia i que romandrà oberta al públic al Centre Cultural La Nau fins el 16 d’abril de 2023.

Amb aquesta exposició, València donarà testimoniatge de la connexió entre el disseny i l’art d’avantguarda que es forjava a la ciutat en els anys 60 i que es va imposar durant dècades fins a finals del segle XX. Ho farà a través de 80 obres pictòriques i gràfiques disposades pel comissari de l’exposició, el professor de la Universitat de València Vicente Pla, codirector de l’Arxiu Valencià del Disseny, en dos capítols diferenciats, ‘Discontinuïtats’ i ‘Expansions’, amb els quals pretén “configurar una estructura de coneixement que ens ajudarà a entendre bona part tant de l’art de la innovació pictòrica i gràfica valenciana com els moderns plantejaments del disseny”.

Uns plantejaments que per a aquell jove José Martínez-Medina havien resultat d’allò més atractius i en els quals va fixar la seua producció, d’una banda, com a dibuixant, creador de dissenys de productes i projectista d’interiors; i, d’una altra, com a amant de la creació artística més innovadora, trencadora i quasi irreverent, que començava a enfrontar-se amb fermesa als fonaments convencionals de l’art.

Tot allò, més la seua inquietud per adaptar-se i adaptar el seu entorn productiu a les noves tendències estètiques, explica Vicente Pla, va fer de Martínez-Medina una persona influent en el món artístic valencià, convertint la botiga que la família havia obert en el cèntric carrer Poeta Querol l’any 1962 en un punt de trobada, un lloc de referència per a les ments creadores més recents, “tant des de plantejaments teòrics, com en el cas de Vicente Aguilera Cerni, com des de la pràctica artística, com en el de Ximo Michavila”.

José Martínez-Medina (1919-2006) es posà al front, juntament amb els seus germans, de la fàbrica de mobles fundada per son pare, Juan Martínez Medina. Açò va ocórrer l’any 1952, moment en què la dedicació de José no es va limitar a la mera gestió empresarial, sinó que començà ja a treballar com a dissenyador per a l’empresa fent de la seua producció “una de les principals aportacions a la modernització del moble i de l’interiorisme a València durant la segona meitat del segle XX”, destaca Pla.

Aquesta sensibilitat artística abocà a l’empresari i dissenyador a donar suport i visibilitzar a un nombrós grup de joves artistes emergents convertint la botiga de Poeta Querol en una mena de galeria o sala d’exposicions on s’exhibia l’obra més moderna, creacions que havien sigut resultat d’experiments i d’actituds inconformistes; i esdevenint ell mateix en contacte i facilitador perquè aquestes propostes, fins i tot les més arriscades, trobaren una via d’introducció en el mercat artístic.

Ací apareixen noms com ara José María Yturralde, Javier Calvo, Manolo Valdés, Salvador Soria, Artur Heras, Ximo Michavila, Rafael Armengol…, però també els de dones pioneres de l’avantguarda valenciana com són Aurora Valero, Ana Peters i Camelia López, totes tres protagonistes de la primera exposició dedicada a dones artistes, l’any 1965, que va promoure José Martínez-Medina.

Segons detalla el comissari de la mostra, la figura de José Martínez-Medina no és encara prou coneguda malgrat que el trobem vinculat a l’art modern a partir d’alguns estudis previs. D’ací que l’exposició ‘José Martínez-Medina i la innovació artística a València’ busque ser un altaveu del paper fonamental que va exercir el dissenyador valencià per a la consolidació de l’avantguarda artística de la segona meitat del segle XX, prenent com a referència obra de la Col·lecció Martínez Guerricabeita de la Universitat de València, produïda per artistes relacionats amb José Martínez-Medina, així com quadres i d’altres peces procedents de fons de l’IVAM, de la cessió d’artistes o dels seus hereus, a més d’obra gràfica de l’Arxiu Valencià del Disseny, des del qual, assenyala Vicente Pla, “s’ha volgut orientar aquest projecte expositiu cap a la demostració de les intenses connexions estructurals i homològiques entre el món del disseny i el de les arts plàstiques dins del gran marc de les pràctiques creatives inspirades per l’ideal de la innovació”.

Hui, aquesta demostració és possible en un altre “gran marc”: el de la Capitalitat Mundial del Disseny, que ha pertangut aquest 2022 a la ciutat de València posant de manifest que aquella innovació creativa dels 60 continua vigent en el segle XXI, amb el suport d’institucions i entitats capitals en la promoció del disseny com són la Generalitat a través de l’Agència Valenciana de la Innovació, l’Ajuntament de València o la World Design Capital Valencia 2022.