GRUPO PLAZA

arriba al teatre el popular joc de cartes

La Fallera Calavera es fa realitat entre la sàtira valenciana i l'univers de Tim Burton

1/12/2021 - 

CASTELLÓ. Any 2707. Una fallera retorna a la vida la mateixa nit de Tots Sants després d'haver mort en una mascletà a causa d'un error de seguretat. Ara, convertida en un zombi, haurà de participar en un joc que duu el seu nom per tal de reclamar venjança. Però en aquesta aventura no estarà sola. Seguint els consells del savi Oracle de la Dama d'Eix, farà que l'acompanyen tant la Reina de les Festes de Castelló, com la Bellesa del Foc d’Alacant, totes dues també zombis. L'objectiu d'aquest curiós team serà arribar a Benidorm, on un poder malvat s'ha instaurat per tot arreu posant en perill les festes populars. En efecte, el xoriç serà, definitivament, el nou ingredient estrella per a preparar la paella. Un atemptat contra la gastronomia valenciana, que no passaran per alt. 

Així és la trama de l'adaptació al teatre de La Fallera Calavera. El popular joc de cartes dona el salt a l'escenari amb una proposta que, tot i que partirà com és evident de la baralla, permetrà enriquir molt més la popular història que el valencià Enric Aguilar va crear l'any 2014. "Es podrà veure un quinze per cent del joc", adverteix en aquest sentit el creador, qui ja va publicar en 2015 una novel·la inspirada en la temàtica del joc. La representació recalarà en el Teatre de Raval de Castelló el 3 de desembre i el dia 5 en el Teatre Payà de Borriana. A més, com a preludi de les Falles, l'obra arribarà a València el pròxim mes de febrer, instal·lant-se durant dues setmanes en la Sala Russafa.

En aquest cas, fou Amadeo Llach, de la companyia Floc Teatre, qui li va proposar a Enric Aguilar dur al teatre la història de La Fallera Calavera, atret per l'humor i el carisma dels personatges que apareixen a la baralla. "Volíem fer alguna obra en referència al País Valencià i també volíem riure'ns de nosaltres mateixa, per això el joc era perfecte", explica Llach a aquest diari, qui assegura que, malgrat el que es puga pensar, no fou per a res una tasca fàcil traslladar tot aquest univers a un escenari. "El joc no té cap mena de guió, per la qual cosa va ser tot un repte crear una història que anara en paral·lel". Ha sigut el dramaturg Eduard Costa l'encarregat d'escriure i dirigir l'adaptació.

"El joc ja té un contingut narratiu prou elevat, cosa que no sol tindre qualsevol joc de taula. Hi ha una història darrere que funciona com a base, però des de Floc Teatre havien de donar-li continuïtat i coherència", assenyala Aguilar, qui confessa, amb tot, que en un primer moment estava preocupat per si l'adaptació al teatre no acabava de funcionar. "La marca ja està consolidada i el joc té prou d'èxit. Sols amb el llibre anem per una 13ª edició. Per això havia de ser una cosa coherent i digna. Quan vaig veure el que feia Eduard em vaig animar, ja que ha treballat obres molt gòtiques, fins i tot de terror, i és el que volíem aconseguir. Tot i que aquesta és una història més bé còmica, també té la seua ambientació zombi".

L'univers de Tim Burton molt present

Igual que en les pel·lícules de Tim Burton el Nadal no és com en la resta de Nadals, ni tampoc el dia de Tots Sants és com la resta de Tots Sants. Tampoc en el joc d'Enric Aguilar, la fallera major és com la resta de falleres major. L'estètica fantàstica i fúnebre també és una de les senyes característiques d'aquest joc, on tot es torna més terrorífic però també més divertit per haver de jugar en mig d'un món apocalíptic. "Els ingredients principals de l'obra, com també en el joc, són l'humor i una sàtira sociològica que parla de com som els valencians, les nostres disputes internes i el procés de transformació que hem viscut en els darrers anys. Ara bé, també s'havia de mantenir l'estètica gòtica que, com un homenatge a Tim Burton, hem volgut tenir", explica Aguilar.

Així, hi haurà moments en l'obra on sonaran cançons populars com 'La pandelora' de Castelló, però es farà amb una sonoritat gòtica que bé pot recordar a les bandes sonores del reconegut cineasta. La Fallera Calavera és, per damunt de tot, "una mescla de folklore i mort".

Pel que fa a la seua posada en escena, com comentava Amadeo Llach, no ha sigut un repte fàcil. Són molts els personatges i les referències que, al llarg de més de cent cartes, es fan de la cultura popular, el folklore i la mitologia valenciana. En el cas d'aquesta obra, els qui no faltaran a l'escenari són la Dama d’Elx, Tombatossals, Jaume I, el Capità Moro d’Alcoi, Dj Ximo, Monleon i les seues Monleonetes. Serà l'elenc format per Mila Fernández, Pau Blanco, Jano de Miguel, Myriam Garcés i el mateix Llanc, l'encarregat d'interpretar a tants personatges com siga possible per a fer-ho realitat. "És una obra dura com a actor, perquè canvies moltes voltes de personatges", assenyala l'intèrpret i impulsor. I és que a més de canviar de rol cada poc de temps, també han hagut d'afrontar-se als extravagants vestuaris, obra de Paco Monleón, inspirats en els dibuixos de les cartes. "Hem hagut d'assajar durant set mesos", afegeix Llach.

La Fallera Calavera no ha de confondre's, tal com esmenta Aguilar, "amb una peça de teatre amateur". La professionalitat i la trajectòria dels seus creadors ha aconseguit donar vida a una adaptació teatral feta amb la major rigorositat. "Igual que la novel·la no era alta literatura, i va tenir molt d'èxit, aquesta obra de teatre esperem que agrade. Al principi és molt misteriosa, però es divertida i aquest és el nostre propòsit, que el públic es divertisca i crec que ho hem aconseguit."

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email


Quiero suscribirme