L’Agenda Valenciana de Pedro Sánchez. Realitat o Utopia?

VALÈNCIA. En poc més d’una setmana, des que es fera pública la sentència de la primera peça del cas Gürtel, la realitat política de l’estat ha evolucionat de manera molt ràpida i trepidant. De fet en pocs dies una moció de censura votada a favor per forces polítiques molt diverses ha dut al Sr. Pedro Sánchez a la Moncloa en el moment en el que el grup parlamentari socialista té només 84 diputats. Això no significa ni més ni menys que es tracta d’un govern en minoria (com ocorre en molts estats occidentals i com ja passava amb l’anterior executiu de l’estat) i que ha rebut el suport de la majoria de diputats del parlament per a esdevenir president de l’estat (tots excepte els diputats del PP i C’s que votaren contra la moció de censura i Coalició Canària que es va abstenir).

Bo, la qüestió que ens interessa en aquest punt és especificar quines són les demandes concretes que la societat valenciana li hauria de fer al nou president de l’executiu espanyol. En les properes línies intentaré donar la meua opinió sobre quins punts formarien part d’eixa agenda valenciana i per què els considera importants aquesta que escriu.

L’Agenda Valenciana que, al meu parer, li s’hauria de plantejar al Sr. Sánchez estaria articulada en torn a tres eixos estratègics: finançament valencià, infraestructures i respecte escrupolós a les decisions polítiques del Consell.

Començant pel principi, per a que la nostra autonomia política siga real la Generalitat Valenciana necessita disposar dels recursos financers necessaris per a desenvolupar les polítiques en les que té competències. Això significa, al meu parer, que ha arribat l’hora de completar la descentralització de l’estat i per tant descentralitzar no només la despesa si no també els ingressos fiscals, és a dir la recaptació d’impostos. En els darrers temps he pogut llegir opinions de col·legues amb els que no sempre estic d’acord com Daniel Lacalle apuntant a que “el cupo vasco no es el problema, es la solución” argumentant que el sistema de cupo pot ser exportable a tots el territoris de l’estat atès que suposa que les administracions es responsabilitzen de la despesa però també dels ingressos fiscals (coresponsabilitat fiscal), de manera que serien els ciutadans en les eleccions els qui decidirien sobre el nivell de despesa que volen al seu territori i també sobre la quantitat d’impostos que estan disposats a pagar. Així, el pressupost de despeses estatals estarien sufragades amb l’aportació de tots els territoris de l’estat en funció del seu PIB en aplicació del principi de capacitat de pagament, un dels principis comunament acceptats en fiscalitat. El fet és que la centralització fiscal no és ni més eficaç ni més eficient i a més en el cas de l’estat espanyol només genera tensions polítiques innecessàries. Personalment pense que seria molt útil per a tothom poder comptar amb una Agència Tributària Valenciana que recaptara TOTS els impostos pagats pels valencians i valencianes de la mateixa manera que ocorre als Länders Alemanys.

Per a completar aquesta mesura seria necessari que aquells que s’autoanomenen constitucionalistes, compliren el mandat constitucional de convertir el Senat espanyol en una cambra de representació interterritorial en lloc de l’actual cementeri d’elefants. No estaria malament que començaren a fer política de veritat buscant acords en lloc d’incidir en la retòrica casposa i patriotera que em recorda als esdeveniments de principis del S.XX que vaig estudiar en història. Ai si Valle-Inclán alçara el cap¡ Probablement es preguntaria si després de tot el patiment causat a la gent durant el S.XX encara hi ha qui no ha après res...

El segon eix, són les infraestructures. Es pot resumir en que la nostra economia productiva necessita un corredor mediterrani 100% operatiu ja, és clau per a mantenir i eixamplar la nostra posició exportadora. A banda, la connexió dels ports de Bilbo i València via ferrocarril afavoriria no només el desenvolupament de la logística en ambdós territoris si no també a altres llocs com Aragó i Nafarroa. Sr. Sánchez mentalitze’s que l’estructura radial de les infraestructures és una ruïna. El tren de la costa és altra de les demandes que afecten al territori valencià que ja ha de ser atesa, necessitem vertebrar les nostres comarques no només per a afavorir la circulació de les persones si no també la de mercaderies. El teixit empresarial de d’aquestes comarques necessita connectar-se amb els grans nusos de comunicació ferroviària. Finalment, ara que ja està pròxima la expiració de la concessió de l’AP7 el nou govern de l’estat no hauria de renovar-la de cap manera. Més de 40 ans després el nostre territori ha d’estar vertebrat i comunicat amb la resta d’Europa amb una autovia lliure de peatges.

Per acabar, el tercer eix: el respecte escrupolós a les decisions polítiques del Consell. És un eix molt senzill que té a veure amb el respecte a la democràcia. El poble Valencià hem elegit els nostres representants que formen Les Corts Valencianes, són les Corts les que trien el President de la Generalitat i aquest el seu Consell. Les decisions polítiques que pren el Consell han de ser escrupolosament respectades per l’executiu espanyol. S’han d’acabar els boicots via recursos d’inconstitucionalitat a lleis aprovades pel Govern Valencià com la de sanitat universal entre d’altres, atès que eixa manera d’utilitzar els recursos d’inconstitucionalitat implica fer ingerència en les decisions polítiques del govern triat pel poble valencià.

Dins d’aquest últim eix, s’inclouria el compliment de l’art. 3.3 de la Constitució Espanyola “La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección”. En aquest sentit, voldria instar al Sr. Sánchez (i a qualsevol govern espanyol) a respectar el Decret de Plurilingüisme de la Generalitat Valenciana i l’escola valenciana.

De moment però, em confesse escèptica Sr. Sánchez. Tot i això, el jutjaré pels seus fets.