L'artista Ara Malikian i el seu violí, un instrument amb molta història personal als Concerts de Vivers

VALÈNCIA. Els Concerts de Vivers començaran el 30 de juny fins al 25 de juliol als Jardins de Vivers de València. Aquest cicle musical i cultural s'emmarca en la Gran Fira de València i vol seduir a tots els públics amb actuacions de pop, rock, jazz, músiques ètniques i melodies de reminiscències clàssiques, com és el cas dels concerts de la Michael Nyman Band el 3 de juliol i del violinista Ara Malikian els dies 14 i 18 de juliol.

40 anys de banda

Carlo Goldoni fou un dramaturg venecià del segle XVIII, considerat un dels pares de la comèdia italiana. Una de les seues obres, 'Il Campiello' (1756), va ser la font literària d'una òpera del mateix títol composta per Ermanno Wolf-Ferrari i representada per primera vegada al Teatro alla Scala de Milà el 1936. Quatre dècades més tard, el compositor britànic Harrison Birtwistle va encarregar al seu col·lega Michael Nyman una adaptació del llibret original. Les partitures van cobrar vida a l'octubre de 1976 sobre les taules del Teatre Nacional de Londres. Instruments antics, com la caramella i el rabec, i d'altres més moderns, com el banjo i el saxo, van crear, segons expliquen les cròniques, una juxtaposició sonora eixordadora poc comú a la música clàssica. Aquelles notes van ser el germen de la Michael Nyman Band i van suposar la primera fita com a compositor del londinenc, fins a eixe moment centrat en la crítica musical.

Ara, quan han transcorregut altres 40 anys, la formació celebra la seua trajectòria amb una sèrie d'actuacions retrospectives i antològiques. Eixe espectacle arribarà als Concerts de Vivers de València el dilluns, 3 de juliol, en una de les dues úniques cites de l'orquestra a Espanya. El públic assistent podrà gaudir de les millors obres del britànic interpretades per un quartet de corda, una secció de vents, un baix elèctric i, com no, el piano de Nyman. El programa inclourà peces extretes de les bandes sonores de les pel·lícules de Peter Greenaway ('The Draughtsman's Contract'; 'A Zed And Two Noughts'; 'Drowning By Numbers'; 'The Cook', 'The Thief', 'His Wife and Her Lover'; 'Prospero's Books'), temes d'altres B.S.O. ('The Piano'; 'Wonderland'; 'The Claim') i melodies de projectes personals del músic com 'Man and Boy': 'Dada' (MN Records, 2005), 'Six Celan Songs' (MN Records, 2006) i 'War Work' (un "assaig fílmic" a partir de cançons de la Primera Guerra Mundial que el concertista va escriure en 2015).

Ara Malikian i el seu violí 

La primera obra d'un altre compositor que Michael Nyman va deconstruir fou 'Don Giovanni' de Mozart. Va ser a l'any 1977, moment en el qual el londinenc va encetar un camí propi des de la música clàssica fins la modernitat. Aquesta mateixa travessia, però d'una manera personal, la va recórrer el libanés d'origen armeni Ara Malikian. Com és natural, l'instrumentista també ha manifestat en diverses ocasions la seua fascinació pel geni austríac. Tanmateix, ha assenyalat que no va poder gaudir interpretant les seues obres en directe quan era jove perquè els experts li deien que Mozart no es tocava com ell ho feia. Finalment, alliberat d'eixos prejudicis, va abraçar l'emoció de la música, sense additius. D'aquesta manera, als seus recitals incorpora igualment composicions de Vivaldi, Paganinii Stravinski com de Led Zeppelin, Jimi Hendrix i Radiohead.

Efectivament, el músic és responsable d'un esdeveniment que no succeïa des de fa molt de temps al festival: esgotar les entrades per al seu espectacle. A més, ho va aconseguir dos mesos abans de la data fixada per al recital (divendres, 14 de juliol). Per eixe motiu, l'Ajuntament de València, la promotora i l'artista van acordar posar en marxa una segona actuació que tindrà lloc uns dies després, el dimarts 18 de juliol. Malikian portarà als Jardins de Vivers l'espectacle 'La increïble història de Violí', un recorregut per la seua biografia familiar que ja han gaudit en Mèxic, Argentina i Brasil, entre d'altres. El mateix compositor ha explicat que el violí va salvar la vida del seu avi, qui va simular ser membre d'un conjunt musical per escapar del genocidi armeni. Així va arribar al Líban, on, posteriorment, el pare d'Ara va ensenyar al seu fill de tres anys com tocar aquell instrument. Cal recordar que l'artista també va haver de buscar refugi escapant de la guerra. En primer lloc va ser acollit a Alemanya i, anys després, a Espanya.