L'EACC constitueix el 'cinefòrum' dels videojocs, un espai crític apte per a adolescents

CASTELLÓ. La indústria dels videojocs és una de les més lucratives del món, amb una audiència que creix dia a dia i un mercat cada vegada més competitiu. No obstant això, aquesta situació no és aliena a controvèrsies i crítiques, des de l'addicció que generen aquests jocs fins a la violència d'alguns dels títols més populars. En aquest context, l'Espai d'Art Contemporani de Castelló (EACC) va impulsar fa mesos la creació d'un club des d'on poder explorar la seua situació actual, examinant tant els seus assoliments com els seus desafiaments.

"La proposta de Co/op parteix de pensar que el llenguatge dels videojocs és contemporani. Està construint noves maneres de relacionar-se amb la imatge i el so. Genera una socialització i un consum cultural que respon a altres paràmetres, els quals no tenim tan codificats com el teatre, la música o el cinema, però que estan ahí", explica Carles Àngel Saurí, director artístic de l'EACC. Tot i la seua rellevància, no hi ha pràcticament espais on intercanviar impressions i fer pedagogia d'aquelles propostes que realment sí que estan ajudant a pensar el present.

"Els videojocs tenen molts canals de divulgació, hi ha revistes històriques especialitzades, o inclòs YouTube és un canal de difusió, però és una comunicació que està molt falta de crítica. La indústria dels videojocs factura molts diners, segurament és la indústria cultural que més genera avui en dia, però els ingressos més forts provenen de jocs que fomenten un consum més problemàtic. Molts dels videojocs que hi ha als mòbils inclouen micropagaments i creen unes dinàmiques de consum i de pagament en l'usuari. Però hi ha jocs alternatius, més reflexius i metalingüístics, que inclòs poden ser vistos com una obra d'art contemporània", assenyala Saurí.

Gameplays a l'EACC

En aquest sentit, el centre cultural ha invitat, entre d'altres, a artistes que entenen el món dels videojocs com una referència dins de la seua obra. Irene Sánchez, Claudia Dyboski, Carlos 'Corvo' i la classe de Disseny de Videojocs de la UPV han participat en una sèrie d'encontres on s'han tractat jocs alternatius com Undertale, Overcooked 2, LSD (Dream Simulator), Dark Souls, Papers Please, Euro Truck Simulator o les obres de Robert Yang.

Cada sessió de Co/op comença amb la invitació oberta a jugar una partida de manera col·lectiva. Un aspecte que al director de l'EACC també li interessava recuperar. I és que les partides virtuals han desplaçat a poc a poc els encontres físics. "Abans de la democratització d'Internet, era molt comú jugar acompanyat presencialment d'altres persones. Eixa socialització era important i per això en aquests encontres el comandament de la consola va passant-se de jugador en jugador", conta Saurí. Alhora es genera, també, un diàleg crític i reflexiu dels videojocs que es tracten. "Acaben sent com cinefòrums", incideix Saurí.

Videojocs en paral·lel a l'exposició

En algunes ocasions, fins i tot, aquests videojocs tenen certa relació amb la temàtica de la mostra que s'exposa. Així va ocórrer, per exemple, amb el videojoc Euro Truck Simulator, un simulador de camions que bàsicament submergeix a l'usuari en el viatge d'un transportista europeu, ja que fins i tot les carreteres estan inspirades en el món real. Per a aquesta sessió es va convidar a veure primer l'exposició de Francesc Ruiz, Ciutat del tranpost, on l'artista va recrear un polígon industrial i va omplir la sala de l'EACC de camions i rètols publicitaris gegants. "Després entre tots vam construir una empresa de transport i férem una simulació d'un repartiment. Així mateix, tenint en compte els discursos de gènere que té l'exposició, vàrem reflexionar molt sobre la creació del nostre avatar", assenyala Saurí.

Per a Irene Sánchez Mora, coordinadora de molts d'aquests encontres, la importància de Co/op està clara, "dona l'oportunitat de fer créixer el valor cultural dels videojocs". "Fa temps es va intentar amb les ludoteques, però no existia una mediació entre el videojoc i la gent que jugava. El club atorga un espai on de sobte s'ensenyen altres formes de jugar, unes formes que no tenen res a veure amb les d'Ibai." Amb Papers Please els jugadors es varen posar en la pell d'un inspector de duanes que havia de decidir qui passa o no a la frontera. "Són jocs que van un poc més enllà, ofereixen una mirada diferent. Els seus objectius no són aconseguir matar, tenen altres lectures".

Acostar la reflexió als principals consumidors: els menors

No obstant això, no descarta l'experta en videojocs, incloure també alguna proposta més comercial per a reflexionar entre tots sobre les seus dinàmiques, especialment la dels videojocs AAA, que en moltes ocasions es formulen com a simuladors de guerra. Un plantejament que tindria sentit, ja que molts de qui visiten els encontres són menors acompanyats dels seus tutors.

"Amb els videojocs les jerarquies es canvien. Els adolescents veuen que són els que controlen el llenguatge mentre que les mares i els pares són els que desconstrueixen els seus prejudicis. I és important que açò passe, perquè normalment el seu consum cultural recau en els tutors. Van a concerts que possiblement no els agraden. Quan ells ho decideixen està molt clar, perquè són els adults els que entren a un món que no dominen", explica el director de l'EACC. Ara bé, com que són videojocs alternatius, també els xiquets o adolescents es topen amb propostes amb les quals no estan familiaritzats. No són el Fortnite o el FIFA els jocs que trobaran a l'espai cultural. "Es crea una conversa molt bonica, perquè pares i fills estan assistint a un lloc on es parla de videojocs i escolten reflexions noves. Veiem que és una activitat intergeneracional", assenyala Saurí.

La pròxima sessió de Co/op comptarà amb Manuel Minch com a guia dins del joc The Beginner’s Guide. Un títol indie que proposa una reflexió metalingüística sobre la creació dels videojocs. 

–Realment poden els videojocs ajudar-nos a pensar el present?
–Irene S: Sí, totalment. De la mateixa manera que un llibre. Així que, tant de bo seguisquen havent-hi molts clubs, perquè és important no sols per a revalorar un mitjà expressiu com aquest, sinó també per a fer aplegar el videojoc d'altres maneres que no són les de l'algoritme de YouTube.