CASTELLÓ. La indústria dels videojocs és una de les més lucratives del món, amb una audiència que creix dia a dia i un mercat cada vegada més competitiu. No obstant això, aquesta situació no és aliena a controvèrsies i crítiques, des de l'addicció que generen aquests jocs fins a la violència d'alguns dels títols més populars. En aquest context, l'Espai d'Art Contemporani de Castelló (EACC) va impulsar fa mesos la creació d'un club des d'on poder explorar la seua situació actual, examinant tant els seus assoliments com els seus desafiaments.

"La proposta de Co/op parteix de pensar que el llenguatge dels videojocs és contemporani. Està construint noves maneres de relacionar-se amb la imatge i el so. Genera una socialització i un consum cultural que respon a altres paràmetres, els quals no tenim tan codificats com el teatre, la música o el cinema, però que estan ahí", explica Carles Àngel Saurí, director artístic de l'EACC. Tot i la seua rellevància, no hi ha pràcticament espais on intercanviar impressions i fer pedagogia d'aquelles propostes que realment sí que estan ajudant a pensar el present.

"Els videojocs tenen molts canals de divulgació, hi ha revistes històriques especialitzades, o inclòs YouTube és un canal de difusió, però és una comunicació que està molt falta de crítica. La indústria dels videojocs factura molts diners, segurament és la indústria cultural que més genera avui en dia, però els ingressos més forts provenen de jocs que fomenten un consum més problemàtic. Molts dels videojocs que hi ha als mòbils inclouen micropagaments i creen unes dinàmiques de consum i de pagament en l'usuari. Però hi ha jocs alternatius, més reflexius i metalingüístics, que inclòs poden ser vistos com una obra d'art contemporània", assenyala Saurí.