VALÈNCIA. Els Beatles trauen nova cançó, Now and Then eixirà demà, tot i que se'n coneix l'existència des de fa anys. La història és preciosa, perquè és una cançó que tocaren els quatre Beatles i que Lennon conservava juntament amb Real Love i Free as a Bird en una cinta de casset, amb el títol For Paul que Yoko Ono va entregar a la seua mort a McCartney. Com que cantava mentre tocava el piano i el so no era molt bo, quan es publicaren els Anthology no va entrar en la selecció final, ja que Harrison la va batejar com "fucking rubbish". Bé, ara s'han matisat les paraules de George per dir que es referia al resultat d'intentar arreglar-la, perquè amb la tecnologia dels anys noranta no era possible aprofitar la cançó mantenint la veu de Lennon. Ara, gràcies a Peter Jackson, el director del documental —magnífic— Let it Be, hi ha una intel·ligència artificial que pot separar les veus dels instruments... I el resultat és, o això diuen, òptim. Així que, per fi, els beatlemaníacs escoltarem la cançó definitiva dels Beatles, l'epitafi sonor, amb els quatre membres participant-hi. Ara i aleshores és un títol ideal, perquè no han deixat de ser influents ni ara ni en el passat. Per això, com a homenatge musical, farem una selecció d'algunes cançons nacionals que podríem considerar com les hereues, les cosines germanes o les versions pàtries de les cançons dels Beatles.
Segons la revista musical Rolling Stone és la millor cançó dels Beatles, afirmació agosarada que molta gent compartix. Un recorregut diari on la jornada comença caient del llit, prenent-se una tassa (de café) autobús i un cigarret. I bé, no sé si és la millor cançó de la música independent en castellà, però estaria en el pòdium segur Un buen día de Los Planetas. Jota també arranca la descripció de la jornada al llit, continua mirant el diari i acaba fent-se unes clenxes de farina... Té un aire melancòlic que encaixa a la perfecció amb el tema Beatle. Fins i tot, les notícies al diari que fullegen de matí són bones o males segons es miren: "the english army had just won the war" en contrapunt a "se ha lesionado el niñato". En fi, escolteu les dos cançons, llargament analitzades, i compareu-les.
És un temarro sense cap classe de discussió, ara bé, el mateix article de Rolling Stones la considera la segona millor cançó de la banda de Liverpool. Tal volta pel moment, pel canvi que suposava i per l'expectació que va generar als Estats Units quan els Beatles encara no eren coneguts. El cas és que hi ha una declaració simple, però plena de significat que es repetix, "vull agafar-te de la maneta"; ara impensable, en el reggaeton, esta falta de contundència amorosa. La mateixa tendresa és constant en una cançó de Standstill, que s'han tornat a ajuntar, com els Beatles, i preparen gira. El tema Me gusta tanto repetix una volta i una altra eixa màxima "me gusta tanto, ir de tu mano". I bé, a mi em generen sentiments equiparables.
En este cas és la cançó amb més versions de la història de la música i, per cert, quarta en el rànquing subjectiu de Rolling Stone. El somni de McCartney té semblances a una altra cançó d'idèntic títol, Ayer, dels valencians La Habitación Roja. Una història d'amor en passat en ambdós casos "I said something wrong" seria el "No pude decir lo que sé que he de decir" o el "Why she had to go, I don't know" vindria a ser el "Pero se que me alejo de ti". En qualsevol cas, dos temarros d'amor nostàlgic.
Una cançó delicada i emotiva de les que feia McCartney pel seu compte i després la resta dels membres de la banda afegia alguna coseta. En este cas hi ha una cançó valenciana que conté els mateixos ingredients, és el tema A una oreneta que em desvetllà a trenc d'alba d'Al Tall. La lletra de la cançó valenciana és anterior a l'anglesa, ja que musicaren un poema de Marià Manent del 1931. Un pardalet negre, guitarra acústica i el punt de dolça malenconia que aconseguixen les cançons eternes.
En realitat, esta cançó d'amor de Harrison, considerada per Sinatra com la millor cançó d'amor de la història, és irreproduïble. Però hi ha moltes candidates a ser eixe gran tema d'amor home-dona, i, d'entre totes, una que òbviament s'ha inspirant en Something. Parlem de Y, ¿si fuera ella? d'Alejandro Sanz. Les dos es poden combinar en un remix i casarien com si foren la mateixa cançó... Encara que per a gustos, tapisseries.
Els Mustangs feren una versió en castellà del tema dels Beatles, i per a molta gent gran, pensar en els Beatles és pensar en el submarí groguet. Una cançó infantil, on deixen cantar Ringo, que potser era el quart millor cantant de la banda... I com va dir Lennon quan li preguntaren si Star era el millor bateria del món: "No és ni tan sols el millor bateria dels Beatles", contestà entre rialles. Eixe bon rotllo es nota en Revolver i en els jocs musicals continuats que feien en aquella època endinsant-se, fins i tot, en la música infantil. El cas és que tenim un vehicle groc que també va ser viral a Espanya, el Tractor Amarillo de Zapato Veloz, que també conta una història de manera divertida amb el punt de burrera nacional tan clàssic de la música dels noranta.
Lucy in the Sky with Diamonds és psicodèlia pura i, segurament, també psicotròpics com LSD, inicials de la cançó. Un recorregut similar i també referències psicotròpiques trobem en la cançó Diamantes del Columpio Asesino, banda que molt prompte dirà adeu als escenaris. El to, part de la lletra, el recorregut i l'aura espacial i especial fan que estes dos cançons siguen clarament equivalents. "The girl with the kaleidoscope eyes" seria com "Limpia es tu mirada, solo creo en ti"... i la resta ja la deixem a la imaginació de cadascú.
Ací va un altre llistat de propostes de cançons similars... Bé, algunes propostes poden semblar agafades amb pinces, d'altres sí que tenen una similitud més propera. Com sol passar, demà segur que ens venen al cap noves melodies germanes, cançons amb significats ressemblats que faran tard per formar part d'este llistat. Esperant eixes muses en proposem d'altres, com les paraules que cauen com pluja en una tassa de paper. Vos deixe per ací altres cançons perquè considereu vosaltres si són equiparables entre si, o si no arriben ni tan sols a ser cosines primes:
All you Need is Love, amb la marsellesa a l'inici, té certa ressemblança amb el Mi Realidad dels Lori Meyers “sólo necesito amar”, que practicaven un so molt Beatle durant els seus inicis.
El crit d'amor desesperat de Harrisson amb I Need You, en la seua segona cançó beatle, té en Rosario Flores i Te llamo a gritos l'equivalència. "Te necesito amor" com a final de la tonadeta, conté la mateixa càrrega emocional que el tema de George.
Michelle té també moltes filles que s’assemblen, com Noelia, Gwendolyne o, la que potser més s'assembla, Lucía de Serrat, tot i que la lletra és molt més complexa que l’habitual simplicitat dels primers Beatles.
Across the Universe és una d'eixes cançons subreals de Lennon. I bé, ací tenim una aura i temàtica similar en el Universos Infinitos de Love of Lesbian.
In my life, és una de les millor cançons dels Beatles, i té una gran coincidència en La Canción de tu Vida de Joe Crepúsculo, però també amb el 20 de Abril de Celtas Cortos... En este cas cadascú que trie la pròpia aventura nostàlgica.
I'm Happy Just to Dance With You, em suggerix José Luis, un amic meu molt melòman, que té una doble espanyola en Déjame Vivir con Alegría de Vainica Doble. Ho deixe ací per escrit i cadascú que traga les seues conclusions.
She's Leaving Home i la seua història d'inici trist i final alegre té una germana en un tema de La Buena Vida anomenada Qué nos va a pasar. Ella se'n va en les dos cançons, i en les dos el final mira cap al futur amb optimisme després de la tragèdia.
I, per a acabar, una similitud més freak que apunta el meu amic Enric. Perquè fer un Magical Mistery Tour seria similar a fer la Putivuelta, que cantaven Malinek i Karime... o no. Però bé, l'acudit ja està fet.