Ja fa un temps que en successius articles vaig reflexionant en torn a la importància que tenen els actius intangibles i el capital intel·lectual per a les empreses de qualsevol dimensió al S.XXI. Una marea amplament utilitzada per a tenir accés a aquests actius intangibles són les xarxes d’empreses, que no són altra cosa que xarxes de cooperació empresarial. Aquest punt, però, esdevé encara de major rellevància quan parlem de PIMES i microempreses. Intentaré explicar per què són tan rellevants per a PIMES i microempreses al llarg de la columna de hui.
La primera cosa que m’agradaria que tothom tinguera clara és el fet que habitualment el valor dels actius intangibles als quals les empreses poden tenir accés a través de les xarxes en les que participen no apareixen reflectits en els comptes de les empreses. Això ocorre perquè la comptabilitat i, sobre tot, el dret mercantil van molt per darrere de la realitat empresarial. Això és un problema, especialment als països de sud d’Europa, perquè menysté de facto el valor de les PIMES i les microempreses i, probablement, estiga sobrevalorant els actius de les grans firmes en relació als de les empreses de dimensió més reduïda. Menystenir la valoració comptable de les empreses de més reduïda dimensió en relació a la valoració comptable de les més grans, probablement, siga un dels factors que estiga darrere de les grans fluctuacions que sovint s’observen en la cotització de les accions de les gran empreses en els mercats borsaris. Aquest fet deixa clar que el valor comptable dels actius intangibles i del capital intel·lectual i el seu valor estratègic (la seua capacitat per facilitar a una empresa un posicionament en un nínxol de mercat amb èxit) difereix molt.
Feta aquesta reflexió inicial, espere que coincidisquen amb mi en assenyalar la rellevància que té identificar i valorar correctament (de manera ajustada a la realitat) els actius intangibles i el capital intel·lectual, específicament em referisc a posar el focus en el paper de les xarxes d’empreses com a factor catalitzador que permet a les PIMES i les microempreses tenir accés a determinats recursos i capacitats claus per a posicionar-se en el nínxol de mercat que persegueixen com a objectiu. Així, la definició més habitual del que des de les primeries del S.XXI entenem com a xarxes d’empreses seria el un conjunt de relacions informals entre l’organització i diferents stakeholders externs, sovint altres empreses, que tenen alguna funció rellevant al llarg de la xarxa o sistema de valor en la que opera l’empresa. Aquestes relacions informals s’entenen com a lligams entre organitzacions implícits, personals i no necessàriament fixats sota un acord legal (entenent els contractes com als principals tipus d’acords legals en l’àmbit empresarial).
les empreses que participen d’una xarxa de manera activa i efectiva tenen accés a recursos i capacitats claus, majoritàriament intangibles, sense necessitat d’adquirir-les al mercat
Quins beneficis poden assolir les empreses per la seua participació en xarxes d’empreses? Doncs fins a data de hui, la recerca en l’àrea d’organització d’empreses ha assenyalat i quantificat com a més rellevants els següents: compartir coneixement, accelerar l’aprenentatge organitzatiu dins de la pròpia empresa i entre les empreses que participen de la xarxa, l’explotació més efectiva de les oportunitats de mercat, l’accés efectiu a informació rellevant sobre els mercats, realitzar una combinació més efectiva dels recursos compartits a través de la xarxa, l’adquisició de noves habilitats per part de les persones de les empreses participants en la xarxa i, finalment, l’explotació de sinèrgies. En definitiva, les empreses que participen d’una xarxa de manera activa i efectiva tenen accés a recursos i capacitats claus, majoritàriament intangibles, sense necessitat d’adquirir-les al mercat. Aquest aspecte en una realitat que s’encamina vers el que s’anomena Sharing Economy no hauria de ser deixat de banda per part de les persones empresàries i directives, tampoc per la banda del disseny de les noves polítiques de suport a l’empresa del S.XXI a tots els nivells. Senzillament al S.XXI el que importa NO és el que posseeixes SI NO el que eres capaç de fer amb el que tens al teu abast. I en aquest sentit, pot ser les PIMES i les microempreses tinguen ací la seua oportunitat si són capaces de veure-la i aprofitar-la: abastir-se dels actius intangibles que resulten claus per al seu posicionament als mercats a través de xarxes de cooperació empresarial entre iguals. Compartir recursos i capacitats per a guanyar tots els participants en una xarxa, dotant-se dels instruments necessaris per fer front a la competència creixent de les grans empreses.
Per a tancar la present reflexió, m’agradaria que tinguérem en compte que el tipus de xarxes més adients per a les PIMES i microempreses no són les mateixes que per a les grans empreses. Així com la gestió de les xarxes en les que participen empreses més menudes tampoc funciona baix la mateixa lògica que aquelles en les que participen o lideren les gran empreses. Em compromet a parlar d’aquests trets en la propera columna.