NadalVillena: "Escoltar els afectats per la Dana també era important com a arquitectes"

VALÈNCIA. “El 2019 vam constituir la oficina a Paiporta, però el 2020 ens vam trasladar a València, encara que vam mantindre el vincle amb Paiporta. Ara s’hem establert al Cabanyal amb perspectiva de quedar-nos, som cinc arquitectes i dos sociòlogues. Una combinació que fa possible la finalitat de NadalVillena: introduir la qüestió de classe i gènere als treballs d’arquitectura.” 

Carolina Juan Nadal i Marta Pastor Villena són les fundadores d’esta oficina d’arquitectura que va començar els seus passos entre l’Horta Sud i el Comtat. “Vam començar el 2015 quan vaig acabar la carrera i vaig començar d’autònoma, com sóc de poble em van demanar projectes i em vaig arriscar”, explica Carolina Juan Nadal. “Al poc de temps vaig treballar en una cooperativa de construcció. Quan començaren a acumular-se els projectes, els vaig compartir amb Marta”.

“Al poc temps, també ens vam constituir com a constructora. Fem tot el projecte i la gestió de l’obra perquè als clients li quadren estes dos fases, que són ben diferents. Des del moment que comencem el projecte atenem l’economia del client”, apunta Carolina Juan Nadal. “Tenim molt present el manual de disseny feminista. No és només el què, sinó el com: fem un disseny per fases i anem construint al costat del client. Fem una primera reunió “dels somnis”, però a la segona ja passem a la normativa i el pressupost. Això dóna molta tranquil·litat a les persones. La confiança en la professió està baixa i per això li donem importància. La visió de la sociologia ens dóna estes ferramentes”.

Unes ferramentes que també apliquen a projectes d’escala més pública i urbana, des del Corredor Verd Sud de València fins a un centre de dia a Pamplona. “La faena de sociologia ha baixat amb el canvi de govern, han desaparegut moltes càtedres d’universitats i treballàvem amb moltes ajudes que ja no ixen. Però seguim mantenint la línia presentant-nos a concursos d’altres ciutats com a consultoria de gènere, participació i infància”.

Esta visió humanitzada del territori també va emergir després de la barrancada del 29 d’octubre. “La família de Marta va estar afectada i se’n va anar a traure fang, jo em vaig quedar desubicada. El mateix cap de setmana vam dissenyar una enquesta i li la vam oferir al Col·legi Territorial d’Arquitectes de València. En este moment vulnerable amb notícies falses, era important que totes les iniciatives tingueren cert suport institucional. En pocs dies, vam captar 500 testimonis de famílies sobre l’estat de les seues cases, que representen a milers de persones”.

Esta enquesta inicial va donar peu a engegar un mapeig amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de València i la plataforma Civilio, que ja s’havia utilitzat després del terratrèmol de Lorca. “El CTAV va organitzar una borsa de voluntaris per municipis. Entre cinc i vint arquitectes per cada poble. Jo coordinava l’equip de Paiporta, Marta el de Picanya...”. Van verificar milers de cases de dèsset municipis i tota la informació s’enviava a Civilio, un panell de control que identificava totes les cases afectades. “Des de Nadalvillena fèiem un informe diari que el CTAV enviava als ajuntaments per prioritzar els edificis amb danys estructurals greus. Els casos urgents els derivàvem a un equip tècnic, però escoltar els testimonis i donar el suport emocional, assessorant com a professionals, va ser molt important”, conta Carolina Juan Nadal.

Ara, els resultats de l’enquesta són analitzats per un equip de la Universitat de València. “El repte és trobar patrons sobre la vulnerabilitat habitacional i valorar si és necessari treballar amb noves ferramentes d’investigació social. L’enquesta va ser bona per tindre una base, però hem de vore si calen noves ferramentes”. El mapeig de les edificacions danyades s’ha filtrat a la UPV amb unes fitxes que ara tenen els ajuntaments. “La nostra funció està sent donar suport als ajuntaments per organitzar les dades. Hi ha molts organismes intervenint i no hi ha cap protocol que unifique la documentació. Estem intentant cohesionar perquè es perga la menor informació possible”.

“Hi havia protocol de la Generalitat, l’Institut Valencià de l’Edificació té un protocol. Però van arribar tard. Ademés, relega la funció de l’arquitecte a fer un peritatge. Però la nostra professió té una funció social que no pot estar d’esquenes a les persones. Així és normal que la gent pense que la nostra faena està dissociada de la realitat”, apunta Juan Nadal. “Ademés, el protocol només permetia treballar a arquitectes de l’IVE. “Si hi ha advocats d’ofici, hauria d’haver arquitectes d’ofici per totes les situacions d’emergència, per a que ningú mai es quede sense casa”.

“Tota la faena ha sigut voluntària. Hi havia gent de Nadalvillena llevant fang i altres fent estes tasques tècniques. Vam pensar: estem soles i ens ho tenim que traure de damunt. Després s’han oferit contractes des de les institucions, però molta gent ha preferit seguint treballant voluntàriament. La Generalitat no ha donat una resposta eficient i s’ha preferit fer-ho així”. 

Pocs dies després, va sorgir una altra ferramenta amb la col·laboració del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i la Universitat Politècnica de Catalunya per a mapejar l’estat de l’espai públic. “Ens va assessorar una tècnica de les Terres de l’Ebre amb experiència en una riuada. Per a sol·licitar ajudes per a la reconstrucció de l’espai públic és important justificar els danys que s’han patit i fer bé eixa radiografia”. La Mapathon segueix oberta i qualsevol veí pot actualitzar les seues dades. “És una ferramenta que es començarà a utilitzar més ara”, expliquen des de Nadalvillena. “L’espai privat ja està més encarrilat amb les ajudes sol·licitades i és el moment de preocupar-se també per la reconstrucció  l’espai públic”.