VALÈNCIA. La Plaça del Llibre afronta 2026 amb una voluntat de reforçar el seu arrelament territorial i polític-cultural. Després d’uns anys marcats per la inestabilitat dels suports institucionals (principalment, l’Ajuntament de València i la Conselleria de Cultura) i per l’impacte de la Dana, el projecte impulsat per la Fundació Full pel Llibre i la Lectura es presenta com una edició “militant”, travessada pel lema La lectura en temps de crisi i amb una convicció: “la plaça és irrenunciable”.

La presentació, celebrada a la Biblioteca Pública Pilar Faus, va servir per a fer balanç i, alhora, per a fixar un horitzó. La presidenta de la Fundació, Alicia Sellés, va subratllar que el projecte arriba a 2026 “amb un model més sòlid, més compartit i amb una mirada de futur clara”, fruit d’un procés de reflexió col·lectiva. “Ens vam adonar que els principis continuen sent irrenunciables”, va afirmar, abans de reivindicar la Plaça del Llibre com “un exercici de drets culturals i lingüístics”.

Eixa idea de militància cultural travessarà tota aquesta edició. “No hi ha ningú que treballe per la visibilització del llibre i la lectura al carrer com ho fem nosaltres”, va defensar Sellés. No renunciar significa consolidar un model concret (aparador únic, aferrar-se al llibre valencià i en valencià, etc.) i créixer a partir d’aliances, complicitats locals i presència a l’espai públic.

Una de les principals novetats serà la incorporació d’una Plaça específica a l’Horta Sud, vinculada als municipis afectats per la Dana. Sota el paraigua del projecte presentat al Ministeri de Cultura, la Fundació situa el llibre i la lectura “com a eines de cura i acompanyament emocional i d’enfortiment comunitari en situacions d’emergència”. “La lectura és clau per a exercir altres drets bàsics”, va recordar la directora general del Llibre, el Còmic i la Lectura, María José Gálvez, que va reivindicar el paper de les institucions “al costat de la ciutadania, no davant”.

Gálvez va destacar també l’esforç per fer “un diagnòstic ràpid” després de la catàstrofe i la mobilització de recursos per a biblioteques, llibreries, creadors i editorials. En aquest context, el Ministeri ha destinat 200.000 euros en una línia nominativa a Full per a, entre altres accions, organitzar aquesta Plaça del Llibre en les zones afectades.

La dimensió simbòlica i visual del projecte també es renova enguany. L’il·lustrador Elías Taño ha concebut una imatge coral, formada per múltiples cartells, que combina reivindicació i amabilitat amb uns personatges que interactuen amb els llibres per a formar una “poesia visual”. “Volíem una reivindicació festiva, pacífica, i que no fora agressiva”, va resumir el director del projecte, Rafael Domínguez.

Domínguez va insistir que un dels trets distintius de la Plaça és el seu format de “llibreria col·laborativa”, pensat per a mostrar un catàleg ampli i divers. “És una acció de foment del llibre valencià que ens representa a tots”, va afirmar, abans de recordar que el mostrari supera els 3.000 títols. Segons va advertir, en moltes fires “hi ha parts del catàleg que queden invisibilitzades”, una mancança que el projecte vol corregir.

A més del component editorial, la Plaça del Llibre funciona com una xarxa territorial. “Entenem cada plaça com un espai arrelat, participat i sentit com a propi”, va explicar Sellés. D’ací deriva la classificació en tres formats: les grans ciutats, que actuen com a motor; les edicions itinerants, vinculades a polítiques públiques; i els projectes especials, orientats al món rural, als festivals o a l’àmbit educatiu.

Pel que fa al calendari, Alacant obrirà l’any del 20 al 22 de febrer, coincidint amb el desé aniversari. Castelló serà del 27 al 29 de març; Gandia, del 14 al 17 de maig; l’Horta Sud, previsiblement, del 5 al 7 de juny; València, del 30 de setembre al 4 d’octubre; Montcada, del 20 al 22 de novembre; Picassent, del 27 al 29; i Llucena, el 5 de desembre.

Principalment, La Plaça del Llibre tindrà un espai públic cedit en els diferents municipis, però en el cas de València, continuarà celebrant-se en el Jardí Botànic. Fa dos anys que es fa això arran de la negativa de l’Ajuntament de València de col·laborar amb la iniciativa.