VALÈNCIA. Poder i vergonya. Angoixa, sexe i amistat. Gelosia. Frustració. Tendresa. Aquests i molts altres racons de l’existència femenina protagonitzen Envia nudes, un recull de deu punyents relats escrits per l’autora britànica Saba Sams (1996) i publicats per Bromera. Amb traducció de Sebastià Portell, el volum explora les ambigüitats de transitar de la infantesa a l’edat adulta i les ambivalències de les relacions humanes a la contemporaneïtat.

Més enllà de la seua proposta polièdrica i fragmentària, als relats d’Envia nudes trobem elements comuns que actuen com a fil conductor. La soledat, la necessitat d'acceptació o evasió i el sentiment de pertinença germinen a les pàgines del llibre. “Vaig escriure Envia nudes en l'era d'un feminisme molt simplificat. Estava veient molts lemes superficials a Instagram, moltes publicitats de marques de bellesa que utilitzaven la positivitat corporal per vendre productes. No em semblava que aquesta visió tan ‘neta’ estiguera reflectida en la meua realitat. Volia escriure sobre el caos i la confusió, sobre no saber el que vols”, explica l’autora.

En aquest sentit, Marc Senabre, editor de Bromera, destaca que la veu de Saba Sams “té la capacitat d'incomodar-te però al mateix temps atrapar-te amb les seues narracions. I a més, de fer-ho mostrant la vulnerabilitat dels personatges”. Després de la publicació d’aquest recull de contes, la primera novel·la de Sams arribarà a les prestatgeries valencianes al mes de setembre, també de la mà de Bromera.

“Sams presenta una enorme destresa a l'hora de bastir un retrat de la galàxia millennial i centennial, però també de copsar violències minúscules, desigualtats de gènere, vides que no sempre tenen veu en la literatura, desitjos fluids, més enllà del binarisme i la cisheteronorma”, indica el traductor de l’obra.

• -
• LA SINGULAR

Els contes d’Envia nudes, narra Portell, mostren una diversitat molt potent de textures: “hi ha veus infantils, innocents i  alhora molt lúcides, massa, per a la seua edat; però també veus més experimentades de dones que s'enfronten a la primera edat adulta. Les perspectives i el to canvien a cada text. Aquesta frescor es tradueix en un cert aire de descoberta per als lectors. Cada conte és un univers, podria ser una novel·la, i alhora dialoga amb els altres”. De fet, reivindica que Envia nudes es pot llegir com “un gran fris contemporani, com una foto fixa i panoràmica del món en què vivim... i del que arriba. Retrata la vida actual tal com és: desigual, de vegades injusta, mesquina... i també amb un bri d'esperança, amb espai per a les amistats, per als desitjos. No es queda en la crítica social, sinó que també proposa altres maneres de viure, una visió més intergeneracional de les relacions familiars i socials, una representació dels desitjos molt més lliure”,

Les protagonistes d’aquests relats són dones imperfectes i comportaments que potser podem trobar 'inadequats'. No hi ha espai a Envia nudes per a dones sempre virtuoses, angelicals i admirables. Tampoc per a aquelles obligades a interpretar el paper de personatges malèvols i sense escrúpols. Ací explorem la condició femenina amb tots els seus matisos. “No crec en els binarismes. Volia allunyar-me de categories excessivament simplificades com aquestes. No representen la veritat sobre la vida, sinó una pressió social per ser bona o perfecta”, apunta l’autora.

“Una ficció sempre inventa i presenta les coses amb una determinada intenció, però també crec que el component de donar testimoni d'un temps i d'una gent hi és molt present, als contes de Saba Sams– considera Portell–. I les dones, igual que conjunt de la societat, són imperfectes, imprevisibles, lluny de qualsevol visió idealitzada”. En aquest sentit, els personatges de Sams “responen i contradiuen determinats dictats que ens hauríem de començar a llevar de sobre: la pressió estètica, els models únics i unívocs de parella i de família, de desig... És alliberador, poder llegir personatges no normatius que no es castiguen per no ser-ho, sinó que en fan una manera digna i amable de ser al món”, explica.

• -
• LA SINGULAR

Lluita de classes, cossos i innocència

Resulta impossible entendre Envia Nudes sense el seu component de classe. I és que, les condicions materials dels personatges són quasi tan protagonistes dels relats com elles mateixes. “Totes les figures femenines del llibre conviuen amb la precarietat i acaben trobant-se amb els problemes que això implica. Crec que a Envia nudes observem com feminisme i lluita de classe són dos conceptes que van molt units. Tots els contes parlen de manera més o menys clara de relacions de poder (en tota la seua extensió) amb una mirada gens paternalista”, apunta Marc Senabre, responsable de La Singular, la col·lecció de narrativa contemporània de Bromera inaugura amb aquest volum.

“Com que escrivia sobre les vides de dones joves, pensava en les dinàmiques de poder en tota mena de formes, inclosa la classe – recorda Saba Sams–. Crec que les dones joves tenen un cert poder, tot i que sovint és de doble tall o escorredís, a causa del patriarcat. Moltes de les històries d’Envia Nudes giren al voltant d'una ‘victòria’ per al personatge femení jove, amb tota la incertesa o perill amagat que una victòria així pot comportar”.

Suor, sang, pell, cabells, músculs… La corporalitat pròpia i aliena travessa el llibre. En concret, Sams reivindica que els cossos són “bruts i estranys; volia escriure sobre dones que semblaren reals”. Per això, confessa, es va inspirar en el treball l’escriptora Ottessa Moshfegh, “qui no té por” d’eixa brutícia o eixa estranyesa.

Des de la perspectiva adulta, l’infantesa l’adolescència i la primera joventut sovint són idealitzades com uns anys lliures de preocupacions. Époques daurades on la vida és fàcil i feliç. Però un simple exercici d’honeditat ens recorda que, en realitat, es tracta d’una etapa plena de pors, contradiccions, ansietats i tensions. “No m’interessava la innocència, que sembla un desig imaginat que els adults imposen als xiquets. En canvi, sí que m’interessava el component un poc naif d’eixa fase vital i la descaradura que implica de vegades. Volia reconéixer que la joventut pot ser dolorosa i espantosa, però també volia escriure personatges que es llançaren a viure igualment”, narra Sams.

Si al llarg de la literatura molts personatges femenins han quedat prou desdibuixats, relegats a figues secundàries quasi 'intercanviables' i sense molta agència, ací la situació es capgira. Com explica Portell, els personatges masculins que apareixen als relats d'Envia nudes són “absents, negligents, sense una presència clara en la vida de les dones, que a aquest llibre prenen la veu. Per sort, la literatura de Saba Sams deixa espai per a les preguntes, per a la reflexió, i aquesta absència n'és una mostra. És molt eloqüent”.

De les llars monoparentals a la convivència amb germanastres, els vincles domèstics a Envia Nudes escapen de les estructures més normatives i convencionals: “m’interessaven les famílies alternatives o amb configuracions modernes. Crec que les relacions més complicades són més verídiques. Però aquestes relacions no han de ser sempre febles o distants, algunes de les que he escrit al llibre són molt fortes i boniques, si bé no tradicionals”, comenta Sams.

Deu relats, un bon grapat d’arestes sobre l'experiència femenina i un interrogant sense resposta: què significa ser una dona jove en el món actual?