GRUPO PLAZA

POR FAVOR, PERDÓN Y GRACIAS / OPINIÓN

Lliçons del 2020

31/12/2020 - 

VALÈNCIA. Fa poc més de 9 mesos ens adormirem en un món i despertàrem en un altre. De cop, allò més innat a nosaltres es va convertir en un arma perillosa. Abraçar i besar van passar a ser trampes mortals i no visitar els nostres pares i mares, no visitar les nostres amistats es va convertir en el major dels actes d’amor que podíem i podem fer. Quin contrasentit! Veritat?

El món es va aturar i ens vam adonar que ser el més ric, el més guapo o la més poderosa no servia absolutament per a res. Il·lusions de poder trencades per un minúscul organisme. Érem totes i tots igual de vulnerables davant la Covid. Aquesta va ser la primera lliçó que hi vam aprendre. 

La segona fou més evident: era el moment de reforçar el sistema públic després de dècades de polítiques en el sentit contrari. En mig d’una pandèmia sense precedents vam reconfirmar que no podem avançar com a societat sense blindar les 3 c’s: criar, cuidar i curar. Eixa és l’autèntica vacuna contra les desigualtats, una administració que vigile per rasar els desequilibris socials d’origen. 

La tercera lliçó va vindre de la mà de l’economia. Relocalitzar, transformar, innovar. En aquest punt tenim un llarg camí per davant on hem de posar les llums llargues.  Generar oportunitats, creure en les nostres capacitats, garantir estabilitats i proveir facilitats. 

La cogovernança va ser la quarta lliçó. Codecidir al sí d’Europa, al sí de l’Estat espanyol i al del Botànic per tal de trobar els millors camins, les millors mesures. Escoltar, discrepar, dialogar, consensuar formen part d’eixe procés que arriba molt més lluny que les postures individualistes. Allò col·lectiu, el que és comú, el que resulta plural és el que vertaderament enriqueix la política. Això, i cuidar-nos. Cal que cuidem les relacions en els hemicicles de les cambres polítiques a tot l’EstatLa política espectacle, el menyspreu gratuït pot donar resultats a curt termini però mai afavoreix les bones relacions ni ajuden a arribar a acords. Encara que també una altra cosa és certa: la ciutadania ens reclama al món de la política teixir complicitats, no escenificar falsos consensos. 

I la cinquena. Aquelles setmanes de confinament, mentre a milers i milers de persones els mancava l’oxigen arreu del món, el nostre planeta per fi respirava. Al llarg de moltes setmanes vam poder veure com el món seguia la seua vida. Hi va ploure més que tot l’any anterior, la flora creixia en les zones urbanes, els índexs de contaminació de l’aire hi van caure dràsticament. El nostre planeta ens estava enviant un missatge molt clar. No sou indispensables. Sou convidats i no amos. Respecteu-me. 

No podem baixar els braços o aturar-nos davant els obstacles que enfrontarem en el futur immediat. Hem après moltes coses aquest 2020. Ara toca posar-les en valor el proper 2021, viure més lentament, cuidar de les persones, mirar pels vulnerables, i confiar en aquelles que miren al futur des del bé comú. Juntes podem construir una herència de futur que servisca perquè una ciutadania diversa que puga gaudir de ciutats o pobles nets i verds com a escenaris de la seua vida i desenvolupament.  I defensar una administració que treballe i cuide de les persones. Les persones sempre primer. 

Bon any a totes I tots.

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email