MakeaTuVida: Quinze anys dissenyant amb manuals d’instruccions

VALÈNCIA. Un disc autoeditat d’un grup punk, el moviment hacker contra les grans corporacions o una impressora en 3D estan més prop de MakeaTuVida que qualsevol entrega del desaparegut Bricomania, encara que no ho semble. La cultura del “Do it Yourself” —fes-ho tu mateix—, associada als moviments anticapitalistes dels anys 60, buscava replantejar-se els hàbits de consum, intentant aprofitar el màxim dels recursos alhora que valoritzar les pràctiques locals.

Unes lògiques que un col·lectiu de dissenyadores industrials tracten de repensar des de fa ara quinze anys. “Desenvolupem projectes de recerca i formació relacionats amb el disseny que facilita les transformacions socials. Fomentem les metodologies de co-creació i co-disseny, basats en esbrinar com funcionen les coses per transformar-les”, explica Mireia Juan, fundadora de l’oficina amb Alberto Flores i Ana Pérez.

“Per què he de comprar sempre coses noves? Així es perden les capacitats per fer amb les nostres mans i decidir com volem el nostre entorn”, es lamenta Juan. Ni sabem d’on ve el que comprem, ni sabem com funciona per poder reparar-ho quan es trenque. “És igual que la necessitat de moblar les nostres cases. Estàvem desencantades amb com funcionava el disseny, i eixe activisme ha passat de ser una cosa del temps lliure a ocupar part central de les nostres vides a la faena”.

Fundat al 2006, la seua trajectòria arranca quan a les ciutats les grues creixien com a bolets, encara lluny del 15-M o ocupacions urbanes espontànies com el Solar Corona. “A l’Estat Espanyol hi ha una relativa tradició, que relaciona l’arquitectura, el disseny i l’acció comunitària. A la ciutat de València ens vam reunir com a Xarxa d’Arquitectures Col·lectives, fa ja deu anys. Ara hi ha un interés creixent per estes formes de treballar al desenvolupament de projectes urbanístics, socials i fins i tot sanitaris”.

I no, no hi ha un manual d’instruccions per treballar d’eixa forma. “En els projectes que impliquen persones i territoris cada projecte és un món. Les nostres metodologies es basen en la reutilització i compartir coneixements, però les metodologies s’adapten ad hoc per als diferents contextos”. Encara que normalment comparteixen esquemes per a encàrrecs similars, com la construcció d’equipaments o mobiliari per a espais comuns. “Partim d’un reconeixement dels recursos disponibles, materials i immaterials, fem un dibuix clar d’on estem i el que volem fer i ens posem mans a l’obra”, conta l’enginyera en disseny industrial. 

“Però independentment de la finalitat del procés, de forma paral·lela es treballen altres àmbits com l’empoderament o la inclusió. La construcció ens capacita amb l’ús d’eines i ferramentes, i durant el procés, reflexionem sobre com volem el nostre entorn o com seran les nostres dinàmiques diàries. És una excusa i una finalitat”.

Des de la construcció de mobiliari urbà per al veïnat d’una plaça al Raval de Barcelona fins a repensar els espais d’una escola rural a la Marina Alta, “cada volta ens interessa més participar i concebre els processos des del principi fins al final”. Als seus inicis, la majoria dels projectes de MakeaTuVida es concentraven només a l’etapa de construcció, garantint la reutilització de tots els materials. 

Mentres celebren el seu quinzè aniversari, l’equip es troba immers a un projecte del programa de mediació cultural Planea que el Consorci de Museus i la Fundació Carasso han portat als aularis rurals de Llíber i Xaló. “Hem començat repensant les possibilitats que ofereix el mobiliari estàndard de les escoles, uns mobles immortals i reconeixibles, amb les potes metàl·liques verdes, que moltes vegades no responen a les necessitats de les aules i les seues dinàmiques”.

“Vam decidir que no tenia sentit comprar altre tipus de mobiliari, que potser tingueren una durada més curta. Anàvem a estudiar les necessitats dels equips docents i l’alumnat, tunejant el mobiliari estàndard perquè millore la seua funció. És un procés que acabem d’iniciar, buscant espais més flexibles, mobiliari mòbil i espais per treball en equips. De moment, ens hem concentrat amb les prestatgeries, mà a mà amb l’equip docent”.

Tant per a professionals com per a persones no expertes, “cal trobar l’espai mental per pensar el disseny, i transferir eixe coneixement. Per això, sempre generem manuals durant el procés; no només per construir l’equipament de manera col·lectiva en eixe moment, sinó per documentar els processos i poder explicar-los. Ha de quedar constància de com s’ha fet, perquè si sabem com s’ha fet, no només tenim la capacitat de replicar-ho, sinó de reparar-ho i mantindre-ho, com no passa als mobles ara”. 

Amb un bagatge que inclou el programa Rehogar per a repensar el disseny domèstic des del reciclatge o la Cronologia Crítica del Disseny que proposa formes de contar la història del disseny des de les ecologies o els drets socials, MakeaTuVida aprofita la València Disseny Week per celebrar el seu quinzè aniversari. Amb un taller de risografia entre el 5 i el 7 d’octubre, el col·lectiu  vol “explorar les possibilitats de la tergiversació i les derives per estampar imatges que diguen el que nosaltres volem que diguen, generant una narració col·lectiva”.